Barcelona

Manifestació unitària a Barcelona en defensa dels drets socials i contra les suspensions del TC

Els organitzadors xifren en 60.000 les persones assistents a la manifestació, mentre que Guàrdia Urbana rebaixa la xifra a 8.000

30.05.2016 | 07:32
La manifestació a favor dels drets socials.

Denunciar les accions del Tribunal Constitucional espanyol (TC) contra les lleis aprovades pel Parlament de Catalunya. Aquest és l'objectiu de la massiva manifestació que ha ocupat aquest diumenge els carrers del centre de Barcelona. Amb el lema 'Els drets no se suspenen: treball digne, drets socials i democràcia real', la protesta ha expressat el rebuig ciutadà a la vintena de suspensions del TC, entre aquestes la d'emergència energètica, igualtat o el buidatge de competències de la cambra catalana. La mobilització ha sortit de la plaça Urquinaona amb destinació a l'antiga seu de la delegació del govern espanyol a Catalunya, a Pla de Palau. S'ha adherit a la marxa una setantena d'entitats i així com tots els partits polítics amb representació al Parlament excepte el PP i C's. Segons els organitzadors, la mobilització ha aplegat 60.000 persones, mentre que Guàrdia Urbana n'ha calculat 8.000, segons ha informat l'Ajuntament de Barcelona.

L'acció reivindicativa ha comptat també amb una àmplia representació del Govern, encapçalats per el vicepresident i conseller d'Economia i Hisenda, Oriol Junqueras; la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté; el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva; el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull; el conseller de Salut, Antoni Comín; la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa; i la consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Meritxell Serret. El president Carles Puigdemont assistia a la mateixa hora als actes commemoratius dels 25è aniversari de l'atemptat terrorista contra la caserna de Guàrdia Civil de Vic. Sí que ha assistit a la manifestació la segona autoritat del país, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.

Les organitzacions convocants, darrere una única pancarta, han fet arrencar la gran manifestació pels volts de dos quarts d'una del migdia des la plaça Urquinaona. La marxa ha baixat per Via Laietana fins arribar a Pla de Palau. Allà, dalt d'una camioneta habilitada per fer els parlaments hi havia representants de les entitats organitzadores: des dels sindicats CCOO i UGT passant per la Taula del Tercer Sector, Òmnium Cultural o la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC).

El president de l'entitat veïnal, Jordi Giró, ha estat l'encarregat d'obrir el torn de parlaments. "Els drets socials són el pal de paller del futur d'un país millor on tothom sumi', ha assenyalat davant els assistents. En primera fila, els membres del Govern que han assistit a la convocatòria i dirigents i representants destacats dels partits polítics (CDC, ERC, PSC, Unió, ICV, EUiA, Catalunya Sí que es Pot, En Comú Podem, Demòcrates per Catalunya, CUP). També estaven presents la presidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) i alcaldessa de Vilanova i la Geltrú, Neus Lloveras, i el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch.

La protesta rebutja els recursos d'inconstitucionalitat del govern del PP i les lleis que han suposat "la pèrdua de drets polítics, socials i laborals i la retallada de serveis públics per part de diferents governs". Això ha suposat per als convocants un "increment alarmant de la pobresa i desigualtats socials", fet que s'agreuja amb les suspensions del TC, que provoquen que hi hagi una "manca d'instruments" per combatre aquesta greu situació social.

La mobilització ha volgut incloure les reivindicacions de totes les entitats i col·lectius que han treballat i treballen per a la defensa dels drets de ciutadania com a "garantia per a combatre la pobresa". Una drets bàsics com són el de l'habitatge, l'educació pública de qualitat –amb la derogació de la LOMCE-, una sanitat pública i de qualitat per a tothom, més drets als consumidors, una societat inclusiva i el dret a un treball digne, que implica revertir mesures com la Reforma Laboral.

Els manifestants també reclamen, entre d'altres, l'aprovació urgent de la ILP de la Renda garantida de ciutadania, així com eines per a la lluita per la igualtat de gènere, aspecte "fonamental" per "assolir la qualitat democràtica".

Parlen les entitats i els sindicats

En aquest sentit, Camil Ros, secretari general de la UGT, ha assenyalat que "avui sortim al carrer per dir que els drets socials s'han de defensar i no s'han d'impugnar". "Quin risc constitucional té evitar un desnonament o que a algú li tallin la llum?", s'ha preguntat. "El Tribunal Constitucional no fa justícia ni garanteix els drets dels ciutadans, sinó que fa política", ha denunciat, avisant que la mobilització d'aquest diumenge és "una mostra clara de la unitat del poble català en defensa dels drets i de les persones més vulnerables". "Avui no acaba res, sinó que comença, i la defensa de les persones ha d'estar per damunt dels debats polítics", ha subratllat enaltint el paper del Parlament com a garant dels drets de les persones.

El president de la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC), Jordi Giró, ha coincidit en l'atenció als mitjans amb Ros que "avui no acaba res", sinó que "avui comença una defensa aferrissada" pels drets. "Més igualtat, més treball digne, més llibertats, més drets socials", ha enumerat Giró, una de les persones que ha pres part en els parlaments finals de la manifestació.

Per la seva part, el secretari general del sindicat CCOO, Joan Carles Gallego ha assenyalat que "els drets es conquereixen, els drets es garanteixen i els drets es defensen". "Els drets no se suspenen", ha apuntat Gallego dient a més que la situació de "greu de pobresa" que pateixen molts catalans té "les seves arrels en la seva pobresa laboral". "Els governs, les lleis i els tribunals han de garantir els drets socials de les persones, no podem permetre que els drets se suspenguin", ha subratllat el dirigent sindical demanant alhora als governs "que prenguin bona nota" d'aquesta demanda ciutadana per a la preservació dels drets.

Òmnium Cultural ha estat una altra de les entitats impulsores de l'acció d'aquest diumenge. El seu president, Jordi Cuixart, ha recordat "la lluita nacional i social a Catalunya sempre han anat de bracet" i considera "molt greu" l'actual "judicialització de la vida política catalana". "No hi ha major qüestió nacional que la qüestió social", ha remarcat Cuixart. Ha denunciat que 1,5 milions de catalans i catalanes estan en situació de pobresa i que hi ha "un TC i unes estructures de l'estat espanyol que han renunciat a protegir els més desafavorits". "La cohesió social a Catalunya ha sigut una obsessió de la ciutadania" ha dit esmentant a les entitats, sindicats i partits polítics.

"No es un fet excepcional", ha dit Cuixart sobre la manifestació, "és la demostració que Catalunya és un poble de lluites compartides". "Això no va de banderes, ni de proclames sinó de defensar els drets", ha culminat no sense abans emplaçar a la classe política a "actuar amb contundència" contra els atacs i a defensar allò que s'aprova "amb majories molt àmplies" al Parlament.

Diosdado Toledano, de la comissió que impulsa la iniciativa legislativa popular (ILP) per a la renda garantida ha fet una crida a les formacions polítiques a fer efectius "tots els drets" que reconeix l'Estatut i ha destacat la urgència d'aprovar la llei de la renda garantia, perquè així "no hi hauria pobresa a Catalunya". La comissió va participar dissabte en l'anomenada 'Marxa per a la Dignitat' que va recórrer també el centre de Barcelona, des dels Jardinets de Gràcia a la plaça de Catalunya.

Els polítics responen

"És un dia important en què es demostrarà la unitat entre els ciutadans per defensar els drets adquirits". Així s'ha pronunciat la presidenta del Parlament i segona autoritat del país, Carme Forcadell, poc minuts abans que es donés el tret de sortida de la marxa. "He vingut per defensar la sobirania del Parlament i per defensar que els drets adquirits han de continuar vigents", ha afegit Forcadell, qui considera que "no pot ser que vinguin de fora a suspendre drets".

Més explícita ha estat la portaveu del Govern i consellera de la Presidència, Neus Munté, Neus Munté, qui ha assenyalat que "el TC, a instàncies del Partit Popular" ha "adoptat decisions molt lesives per als ciutadans i ciutadanes". Ha fet esment de lleis suspeses per lluitar contra els desnonaments, la pobresa energètica així com la suspensió "d'impostos que pel Govern és imprescindible poder-los recaptar per a polítiques socials". "Té tot el sentit i coherència que estiguem aquí per tal de continuar defensant aquests drets", ha subratllat Munté.

La manifestació ha anat precedida d'una atenció als mitjans de rècord per la seva durada –més d'una hora-, per donar veu tant als sindicats i entitats convocants com també als partits polítics. Tots estaven presents excepte el PP i Ciutadans.

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, ha mostrat la seva preocupació per les 23 suspensions de lleis aprovades al Parlament que ha decretat el TC "a instàncies del PP", ha ressaltat. "Volem governs lleis i tribunals per promoure els drets socials", ha demanat el líder socialista, qui també ha fet una "crida a la població a mobilitzar-se". Ho ha dit en clau electoral per els comicis del 26-J, amb els precedents de retallades de drets, que exigeixen, segons Iceta "substituir el govern del PP".

Des de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, ha indicat que la mobilització ha servit per reclamar dues coses "elementals". D'una banda, el respecte "a la sobirania política del país", amb el respecte a lleis aprovades al Parlament i impulsades des de la demanda ciutadania –com la llei 24/2015-, i de l'altra, "per defensar els drets socials". "És important que la ciutadania prengui la paraula", ha dit Rabell en una nova al·lusió a les pròximes eleccions generals de 26-J i en la necessitat "d'un canvi de govern a Madrid", ha reblat.

El diputat d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha remarcat en la seva intervenció que "la gent del carrer" ha fet possible "tot el que tenim, el que hem tingut i tot el que tindrem". Per això insta a no "demanar més permís" a l'estat espanyol. "Després de 40 anys intentant canviar l'Estat, demanant permís per fer una llei d'igualtat i una llei contra la pobresa energètica, intentant ser el que volem ser davant d'una urna, avui més que mai diem que no demanarem permís mai més", ha assenyalat. En clau per els comicis del 26 de juny, Rufián, diu que no es plantegen un "canvi" que demani permís "al PP, al PSOE ni a la nova dreta que representa C's", apunta. "Nosaltres som fidels al mandat popular i majoritari per la futura República Catalana", ha conclòs acompanyat del president de la formació, Oriol Junqueras, o la secretària general, Marta Rovira.

També des del Congrés ha viatjat fins a Barcelona Xavier Domènech, qui no ha dubtat a assenyalar que l'executiu de Rajoy "s'ha dedicat més a rescatar bancs que no pas a la ciutadania" i lamenta "la pràctica habitual" del TC pel que fa a la "pluja de suspensions". "Això s'ha d'acabar el 26-J", ha apuntat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema