L'Audiència de Barcelona ha absolt els dos mossos acusats de rebentar un ull a Ester Quintana, després d'assumir que la va poder ferir tant una pilota de goma com un projectil de precisió, en una sentència en què retreu a la Generalitat que "perjudiqués" la investigació en no donar crèdit a la manifestant.

La sentència, dictada per la secció tercera de l'Audiència, admet que Quintana va perdre l'ull per l'impacte d'algun tipus de projectil policial en el que considera un "delicte dolós de lesions", però n'absol el subinspector i l'escopeter acusats per no haver-se pogut determinar qui va disparar l'arma lesiva.

L'absolució dels dos agents, per als quals la Fiscalia demanava dos anys de presó, no afecta la indemnització de 260.931 euros que Quintana va rebre del Departament d'Interior per haver quedat ferida en una "acció policial" després de la manifestació per la vaga general del 14 de novembre del 2012.

El tribunal sosté en la seva sentència que l'actuació policial contra Quintana no només va ser il·legal, sinó també dolosa, atès que l'agent que va disparar "necessàriament havia de representar-se que amb la seva acció podia causar unes lesions" com les sofertes per la manifestant.

A més, per a la sala, l'actuació va ser injustificada, tenint en compte que al lloc dels fets "no existia cap altercat especialment rellevant", i contrària als protocols policials: en el cas d'un projectil de "foam", l'agent l'hauria disparat apuntant a la cara, i, si fos una pilota, no s'hauria respectat la distància mínima de 50 metres que estableix la normativa.

Malgrat això, el tribunal absol els acusats davant la falta d'indicis per determinar quin dels antiavalots que integraven la unitat desplegada a la zona va efectuar el tret i després de concloure que les dues detonacions que Quintana va dir sentir abans de caure ferida podien procedir d'armes diferents, a jutjar pel seu diferent so, captat per una càmera de televisió.

En aquest sentit, la sentència acusa el Departament d'Interior, que des del 2012 ha variat mitja dotzena de vegades la seva versió dels fets, d'haver "perjudicat" la investigació des del seu inici en no donar credibilitat a la manifestant quan mantenia haver estat ferida per la policia.

El tribunal creu que la posició actual d'Interior, que fins al juny del 2015 no va reconèixer que a Quintana la va ferir la policia, "contrasta, per no dir contradiu, amb la tesi defensada inicialment pels màxims responsables del Departament d'Interior, que van afirmar de forma contundent que en el moment i lloc on es van produir els fets no s'havia llançat cap projectil policial (ni pilota de goma ni de foam)".

Per a l'Audiència de Barcelona, "l'esmentada presa de postura -tornem a reiterar que adoptada pels màxims responsables polítics i policials del Departament d'Interior- va condicionar des d'un primer moment, perjudicant-la, la investigació dels fets iniciada pels Mossos d'Esquadra".

En acceptar la tesi de la defensa que va poder ser un projectil de precisió el que va rebentar l'ull a Quintana, la sentència posa sobre la taula el debat sobre el potencial lesiu de les bales de "foam", munició amb la qual els antiavalots han substituït les pilotes de goma després de la seva prohibició i que han utilitzat en l'última setmana en els incidents ocorreguts al barri barceloní de Gràcia.

En declaracions a la premsa després de conèixer-se la sentència, Ester Quintana ha confessat la seva "frustració" per l'absolució dels agents i ha lamentat que no s'hagi "fet justícia".

La manifestant ha lamentat la falta d'investigació interna sobre els fets i l'"encobriment" dels agents per part del Departament d'Interior, al qual ha acusat d'ocultar proves incriminatòries i de canviar successivament les seves versions sobre el cas.

Quintana, que demanava nou anys de presó per als agents, ha abanderat des de 2012 la lluita contra l'ús de les pilotes de goma, que el Parlament va acabar prohibint el 2014, malgrat que el Departament d'Interior sempre ha mantingut que en tota la jornada de la vaga general del 14N no es va disparar aquest tipus de munició.

La gestió del "cas Quintana" per part del Departament d'Interior va ser un dels desencadenants de la dimissió de Manel Prat com a director dels Mossos d'Esquadra al maig del 2014, amb Ramon Espadaler (UDC) al capdavant de la conselleria, en vigílies que el Parlament debatés la seva destitució.