La Generalitat, grups parlamentaris, empresaris, sindicats i universitats, entre altres agents catalans, van celebrar ahir un front comú per impulsar el corredor mediterrani i demanar al nou Govern espanyol que prioritzi la construcció d'aquesta infraestructura.

Durant tot el matí es van reunir els participants de la Taula Estratègica Catalana del Corredor Mediterrani, en què van participar unes 120 persones, representants dels partits polítics, patronals, cambres de comerç, sindicats, universitats i diverses administracions, entre d'altres. Un cop finalitzada la primera reunió de la Taula Estratègica i després del balanç del president Carles Puigdemont, els diferents representants del sector econòmic i del món local van fer un balanç positiu en relació amb la constitució d'aquesta iniciativa.

El president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé, va recalcar que «és molt encertat que el món de l'empresa i la política s'hagin pronunciat a favor d'un mateix objectiu». Espadalé va subratllar que arribar a un acord era totalment prioritari, ja que la importància del corredor rau en disposar d'un servei logístic més eficaç, ràpid i a la vegada segur. «El 50% de les relacions comercials més potents es desenvolupen a Catalunya i fins i tot des de la Unió Europea ja s'han produït queixes perquè creuen que no estem aprofitant aquest avantatge».

El president va subratllar que l'acord és encara més essencial per la demarcació de Girona, ja que va assegurar que «estem en un dels llocs més estratègics». Va dir que «la frontera amb França és vital, i ha d'esdevenir una porta cap a relacions comercials més intenses amb Europa».

Espadalé va explicar que tenen quatre taules més per davant: la d'economia, transport, una d'institucional i la d'infraestructures. «Nosaltres, les cambres de comerç, ens hem compromès a participar, la idea és precisament que hi hagi un nombre elevat de participació i lluitar junts per aconseguir el corredor».

Un altre dels assistents a la Taula Estratègica va ser el president de l'Asociació Transports Girona (Asetrans), Eduard Ayach, el qual va opinar que aquest projecte acceleraria de manera notable l'economia catalana. «Aquest servei pot afavorir notablement el sistema de transport. Per exemple, se'n veurien molt beneficiades les empreses automobilístiques, que podrien carregar en tren grans quantitats de cotxes i prescindir d'anar per carretera».

Malgrat aquesta afirmació Ayach creu que és vital que hi hagi una sinergia i que sigui viable. «Actualment el transport més àgil és aquell que es fa per carretera. El corredor ha d'esdevenir una eina estratègica, però tampoc volem que sigui un clar substitut del camió, ha d'haver-hi un balanç i una bona coordinació logística que ho tingui tot controlat».

Pressió al Govern central

Després de la reunió, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va reclamar al Govern que atengui els compromisos d'execució «sense demora» dels projectes que formen part del corredor mediterrani, i va advertir de les conseqüències del seu retard. Puigdemont va destacar l'«enorme consens social i polític» que hi ha per reclamar que es doni prioritat a aquesta infraestructura i la «imperiosa» necessitat que el corredor ferroviari mediterrani formi part de les agendes dels Governs espa?nyol i francès.

El president català es va mostrar d'allò més convençut que en les primeres línies dels deures del futur Govern espanyol «hauria d'estar una obra» que discorre en un espai on l'economia catalana i europea se la juga. Va destacar que el «gran i creixent» consens regional que hi ha, amb el govern balear i valencià, amb Múrcia i Andalusia, es «posarà en marxa en les pròximes setmanes» i es concretarà en una trobada de les dues taules estratègiques per al corredor mediterrani (la catalana i la valenciana), que se celebrarà pròximament a València, després de l'acord al qual van arribar recentment els presidents de les dues comunitats.