El Tribunal Suprem va obrir ahir una causa contra l'exconseller i aspirant a liderar la llista de CDC a les eleccions del 26 de juny, Francesc Homs. La causa en va ser el seu paper en l'organització de la consulta sobiranista del 9-N del 2014. El Govern critica la decisió i la veu com una «persecució judicial». La peça assumida per l'alt tribunal afecta només la part de la causa relacionada amb el diputat, mentre que la resta de l'assumpte, que afecta Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, seguirà en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).

Homs és encara diputat al Congrés malgrat la dissolució de les Corts perquè és membre de la Diputació Permanent de la cambra baixa. La Sala Segona, després d'assumir aquest assumpte, va nomenar instructor de la causa el magistrat Andrés Palomo, davant qui presumiblement prestarà declaració Homs. La declaració seria voluntària i prèvia a la decisió per part de l'instructor sobre si és procedent o no demanar al Congrés el suplicatori per actuar contra ell.

Segons els fiscals, la clau per imputar Homs sembla un informe que l'exconseller de la Presidència va enviar, suposadament, una empresa contractista del 9N, en què informava que les gestions per preparar la consulta que encarregava a l'esmentada empresa no vulneraven la suspensió de la consulta imposada pel Tribunal Constitucional.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va brindar tot el seu suport a Homs davant l'«ofensiva judicial» del 9N i va censurar que es «persegueixi demòcrates». La portaveu del Govern, Neus Munté, va expressar tot el «suport» de l'executiu català a Homs: «Estem parlant, per a vergonya d'un Estat que es pressuposa democràtic, de la persecució judicial a unes persones que van afavorir que la ciutadania de Catalunya es pogués pronunciar i pogués expressar lliurement la seva opinió».

Homs, en declaracions a la cadena RAC1, va avançar la seva intenció d'acudir a declarar al Suprem lluint en la solapa una xapa amb l'estelada, davant el que ha qualificat de «judici polític».

«Per aquesta via, acabarem el procés molt més aviat del que alguns es pensen. No es pot explicar al món que en un Estat democràtic vulgui ficar a la presó algú que simplement ha ajudat a posar urnes», va subratllar Homs, que es nega a arribar a cap tipus d'«acord» per evitar la presó.

Les reaccions

Sílvia Requena, el seu rival a les primàries d'aquest dissabte per elegir al cap de llista de CDC a les eleccions generals, va mostrar el seu suport. El cantautor i diputat de Junts pel Sí al Parlament, Lluís Llach, va ironitzar sobre els efectes de decisions com la de pressionar judicialment Homs per la consulta del 9N o prohibir les estelades a la final de la Copa del Rei: «Aquest cap de setmana haurem guanyat 100.000 independentistes». El diputat pel Parlament de la CUP, Albert Botran, també va garantir el seu «suport», malgrat que fa uns dies «va frivolitzar» sobre els anticapitalistes.

El portaveu de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, va manifestar el seu respecte per la decisió del Suprem i va reiterar que «cap polític» pot estar «per damunt» de la llei, dels jutges i dels tribunals. El coordinador general del PPC, Xavier García Albiol, va dir que li sembla «molt rebé».