La Plataforma per la Llengua ha elaborat un document amb una ficció orientativa sobre com s'aplicaria l'oficialitat de només el català en una República catalana -amb un reconeixement per al castellà- o l'oficialitat del català i el castellà. En ell, s'inclou el dret dels alumnes a aprendre el castellà i que sigui vehicular en una república amb només el català com a llengua oficial, sempre que aquesta també s'ensenyi. També preveu que el sistema obligui a aprendre les dues llengües a tothom. En el mateix supòsit, el document contempla que el català fos la llengua "per defecte" a la justícia, tot i que alguns magistrats haurien de saber també el castellà. Pel que fa en la relació de l'administració amb els ciutadans, els documents haurien de ser redactats "com a mínim en català" tot i que deixa lloc al castellà, però sense ser prioritari.

El document porta per títol 'Conseqüències de diferents models en el reconeixement oficial de llengües en una República Catalana' i és una ficció orientativa a partir d'uns models probables tenint en compte la situació actual de Catalunya, l'exemple de les democràcies consolidades "on l'oficialitat no és formal sinó real" i que en molts aspectes "hi ha un ampli marge d'aplicació de les polítiques".

A banda de la justícia i l'ensenyament, s'hi analitza com seria l'aplicació del català i el castellà en cas que fos oficial només la primera o les dues en diferents àmbits com els documents oficials, la retolació dels noms oficials, la publicitat institucional, els documents oficials i la toponímia, entre d'altres. També ho fa en els usos interns de l'administració, en què sosté que en les relacions escrites i oficials interadministratives el català, si fos l'única llengua oficial, hauria de ser "l'única llengua vàlida", tot i que si s'opta pel castellà hauria d'anar acompanyada en la versió en català excepte "alguns casos concrets".

En l'àmbit de la justícia, a part que "per defecte" la llengua seria el català en una República catalana on el castellà fos reconegut però no oficial, la Plataforma vaticina que "en cap cas" s'hauria de requerir un traductor per al català ni que el jutge fixés una llengua diferent que aquest per a un judici "si no hi ha voluntat o acord dels afectats".

Seguint amb el mateix supòsit, pel que fa la publicitat institucional, caldria que fos en català, segons la Plataforma per la Llengua, tot i que es deixa la porta oberta a utilitzar altres llengües si ha de servir per adequar-se al mitjà i a utilitzar també el castellà, si va acompanyat de la versió en català.

Al Parlament els diputats es podrien expressar oralment i per escrit en qualsevol de les dues llengües, tot i ser el català l'única llengua oficial. Les lleis, però, haurien ser "com a mínim en català" i si consta en les dues llengües prevaldria la versió catalana.

D'altra banda, els mitjans públics haurien d'emetre en català, sense perjudici que n'hi hagi també en castellà o en altres llengües, i caldria garantir una oferta privada mínima en català, tot i que es podrien establir uns mínims en castellà mitjançant acords internacionals per rebre els mitjans en aquesta llengua.