La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va rebre ahir l'esborrany d'una hipotètica «constitució catalana», elaborat per un grup de professionals que rebutja el castellà com a llengua oficial, i que busca ser un punt de partida per a una comissió parlamentària d'estudi del «procés constituent».

Al despatx de la cambra catalana, Forcadell va rebre una vintena de persones de professions de diversos àmbits que formen la plataforma Constituïm, creada per redactar un esborrany a partir del treball previ del jutge suspès i senador d'ERC, Santiago Vidal, i de suggeriments ciutadans.

Després de la reunió, el portaveu de Constituïm, Jordi Domingo, va assegurar que Forcadell va rebre «magníficament bé» la seva proposta i els va garantir que la remetrà a la comissió d'estudi del «procés constituent». Tot i que és un text articulat, Domingo va aclarir que no és un document «tancat», sinó una «eina de treball» que es pot «esmicolar» si els qui l'analitzen ho consideren necessari.

En el preàmbul del text, es defineix Catalunya com una «nació riberenca de la Mediterrània» que inicia «un nou camí» sobre els «pilars de la plena consideració de la voluntat democràtica dels seus ciutadans i la fraternitat i harmonia amb la resta de nacions». En l'articulat, s'indica que Catalunya es constitueix com «un Estat lliure, sobirà, democràtic, social, ecològic i de drets» en forma de «república ciutadana i participativa» de model presidencialista.

En el règim lingüístic, la «llengua nacional i oficial» seria el català, mentre que al castellà tindria «un estatus jurídic especial, com a patrimoni cultural i de cohesió que cal respectar, garantir i protegir». Un estatus que caldria definir en una eventual llei però que, segons Domingo, hauria de protegir l'ús del castellà, fins i tot en la interlocució amb l'administració.

El text també atorgaria rang d'oficialitat a l'aranès, que es parla a la Val d'Aran, poble que tindria «dret a la lliure determinació». En l'esborrany no varien els símbols ni la capitalitat que recull l'Estatut, mentre que, sobre la «nacionalitat catalana», el text assenyala que s'adquiriria «per naixement, filiació, adopció, matrimoni, residència o per opció». L'esborrany no incorpora res específic sobre un exèrcit català, però sí parla d'una «Agència Nacional de Seguretat i Defensa», mentre que a la carpeta econòmica la suposada república basaria el seu sistema en el lliure mercat, regulat sota criteris socials i ecològics, i tindria un «banc central».