El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha assegurat aquest dimarts que la superació, la persistència i la tenacitat" ajuden al país "a superar la incomprensió, el bloqueig i la manca de generositat que podrien acabar paralitzant un país si ningú no fes res". Puigdemont ha fet aquestes declaracions en la clausura de l'acte d'entrega de les Creus de Sant Jordi, dels qui ha recalcat que han realitzat mèrits que "han impedit la paràlisi especialment en temps adversos". En aquest context, el metge Bonaventura Clotet ha apostat en nom dels guardonats per un català "fort però mai imposat", que conviu amb el castellà "en un país que gaudeix de ser bilingüe".

El Govern atorgat la Creu de Sant Jordi a 27 personalitats i 13 entitats que s'han destacat pels serveis prestats a Catalunya en la defensa de la seva identitat o en el pla cívic i cultural. Entre els que han rebut el guardó ha destacat, per part empordanesa, l'Institut Ramon Muntaner de Figueres i el Festival Inernacional de Música Castell de Peralada. El guardó ha estat recollit pel director del centre docent, Francesc Canet, i la presidenta de la Fundació del Castell, Carme Mateu.

També han estat reconeguts l'actor Carles Canut, el doctor Bonaventura Clotet, l'empresària Sol Daurella, la religiosa Maria Victòria Molins, la cuinera Ada Parellada, l'escultor Emili Armengol, el jurista Enric Argullol, l'alpinista Òscar Cadiach, l'escriptora Josefa Contijoch, l'Acadèmia Tastavins del Penedès, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL), la Fundació La Marató de TV3 o la Pere Tarrés, entre d'altres.

A més dels ja mencionats, també han rebut el guardó l'activista cívic i cultural Ignasi-Aureli Argemí, el jurista Enric Argullol, el compositor i intèrpret d'havaneres Josep Bastons, el professor i estudiós del català Joan Salvador Beltran, la neuròloga Mercè Boada, l'economista Carles Colomer, el físic Josep Enric Llebot, el filòsof i crític literari Jordi Llovet, l'economista Guillem López Casasnovas, el pintor Josep Navarro, el filòleg i traductor Artur Quintana, l'advocat i jurista Josep-Enric Rebés, l'ecòleg i president de l'Institut d'Estudis Catalans Joandomènec Ros, el directiu Josep Santacreu, el polític i directiu cultural Josep Sendra, el galerista Carles Taché, l'empresari Kikuro Tani, l'enginyer de Telecomunicacions Mateo Valero, la filòloga Mariàngela Vilallonga.

Entre les personalitats, també s'ha guardonat l'Associació Caramelles del Roser de Sant Julià de Vilatorta, l'Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya (AFANOC), el Consell Cultural de les Valls d'Àneu, la Fundació Vila Casas, els Lluïsos d'Horta, la 'Revista de Catalunya' i la Sala Cabanyes de la Secció Teatral del Centre Catòlic de Mataró.

Puigdemont ha dit en la seva intervenció que les Creus de Sant Jordi són "un reconeixement a un compromís i a una dedicació que un país té el deure de fer". El president de la Generalitat ha manifestat que "la superació, la persistència i la tenacitat ajuden a superar la incomprensió, el bloqueig i la manca de generositat que podrien acabar paralitzant un país si ningú no fes res. Vosaltres feu", ha afegit en referència als premiat. En aquest context, ha declarat que els guardonats "han dedicat mèrits que han impedit la paràlisi especialment en temps adversos".

Per la seva part, Bonaventura Clotet, metge i expert en malalties infecciones, que ha parlat en nom de tots els guardonats, ha recalcat que "Catalunya necessita de més eines d'autogovern per poder dotar de recursos suficients en el camp de la recerca en general i de la biomedicina en particular". Clotet ha dit que "la ciència, la tecnologia i cultura són les bases pel desenvolupament d'un poble i en aquestes etapes de la crisi més s'han d'apostar per elles perquè ens ajudaran a mig termini a superar qualsevol situació adversa".

"Una llengua forta, però mai imposada"

També ha reclamat una llei de mecenatge pròpia de Catalunya i s'ha de protegir els llibres en català i el cinema en català, fer créixer el teatre i ajudar a la dansa i a la música. Clotet ha assenyalat que s'ha de "treballar perquè el català sigui la llengua habitual d'una gran majoria de la població i només del 36%. Una llengua forta, però mai imposada, simplement català i castellà convivint en un país que gaudeix de ser bilingüe".

Per la seva part, el conseller de Cultura, Santi Vila, ha recalcat que "de res serviria el talent i èxit personal sense la determinació a posar-ho al servei de la comunitat i el bé comú".