El ple del Tribunal Constitucional va estimar parcialment el recurs d'inconstitucionalitat que el govern espanyol va presentar contra la Llei 2/2014 del Parlament de Catalunya de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic i que, entre altres, prohibeix la pràctica del fracking a Catalunya i l'establiment de superfícies comercials de més de 800 metres quadrats dins de les trames urbanes.

En concret, el TC va declarar nul l'article 167.1 i la disposició transitòria 8a de la llei argumentant que envaeixen les competències de l'Estat. Tres magistrats es van pronunciar en contra del sentit de la sentència: la vicepresidenta del Tribunal Constitucional, Adela Asúa, que va redactar un vot particular al que es va afegir el magistrat Fernando Valdés Dal-Ré, i el magistrat Juan Antonio Xiol, que va redactar el seu propi vot particular.

L'article 167.1 de la Llei del Parlament és el que estableix la prohibició de l'exploració, investigació i l'extracció de jaciments d'hidrocarburs mitjançant la fractura hidràulica del fracking. Segons el TC, l'Estat és qui té les competències per autoritzar o prohibir aquesta tècnica, com posen de manifest sentències anteriors. Els magistrats van posar de referència a sentències contra les lleis que prohibien el fracking a Cantàbria, La Rioja i Navarra.

Van argumentar que l'autorització per a l'ús del fracking d'acord als requisits tècnics i a la prèvia declaració del seu impacte al medi ambient és potestat de l'Estat, perquè és l'administració central qui té les competències en matèria de planificació econòmica i en règim miner, energètic i de protecció del medi ambient.

Per aquest motiu van establir que «la prohibició absoluta i incondicionada de la tècnica de la fractura hidràulica a tot el territori» de les comunitats autònomes és contraria «de manera radical i insalvable» al que puguin establir les lleis estatals.

El TC també va anul·lar la disposició transitòria 8a que prohibeix la implantació d'establiments comercials amb una superfície igual o superior a 800 metres quadrats dins de les «trames urbanes consolidades». Els magistrats consideren que la Llei no justifica aquesta mesura per «raons imperioses d'interès general», tal com exigeix la llei bàsica de l'Estat.

Aquesta disposició deixava en suspens una previsió del decret Llei 1/2009 de la Generalitat que permetia en casos excepcionals la implantació d'equipaments comercials mitjans i grans fora de les trames urbanes consolidades.

Segons el TC la suspensió «equival a una prohibició que s'implantin fora de les trames urbanes consolidades establiments comercials de més de 800 m2», però aquesta prohibició hauria d'estar justificada «per raons imperioses d'interès general» d'acord a la llei estatal. Per contra, asseguren, la llei catalana «no exterioritza cap motiu per limitar tan fortament la implantació d'establiments comercials de més de 800 m2» i, per tant, la norma contradiu «frontalment» el que estableix la Llei espanyola 17/2009 sobre el lliure accés a les activitats de servei.

Pobresa energètica

Per altra banda, el TC va aixecar la suspensió cautelar del fons de pobresa energètica previst en la Llei 20/2014 del Parlament de Catalunya per a la millora de la protecció dels consumidors en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum. En una interlocutòria publicada al BOE i enviada a la Generalitat, l'alt tribunal dóna via lliure a la creació d'un fons solidari per ajudar les famílies que no puguin fer front als serveis d'aigua, llum i gas. El TC, en canvi, manté l'anul·lació provisional de l'apartat que garanteix a les famílies vulnerables el subministrament de gas i llum.