Quatre metges, un forense, un oftalmòleg i dos militars, van assegurar ahir a l'Audiència de Barcelona amb total rotunditat que les lesions oculars d'Ester Quintana van ser produïdes per una pilota de goma, i no pas per un projectil viscoelàstic. Així, segons la seva experiència amb casos anteriors i per la consulta de literatura mèdica de zones en conflicte com Israel o Irlanda del Nord, els metges creuen que la ruptura i desplaçament enrere dels ossos orbitals i el posterior esclat del globus ocular només es podria produir per un objecte com una pilota de cautxú i no pas per un projectil de foam.

Pel seu diàmetre, pes i composició, a més de la velocitat, uns 700 quilòmetres per hora, només una pilota de cautxú disparada per la policia podria haver trencat tres de les quatre parets de la cavitat ocular i, a més, empènyer-les cap endins del crani, i fer prou pressió com per fer esclatar el globus ocular. Segons els diversos pèrits qeu van declarar ahir, un projectil de foam és més petit, llançat a menys velocitat i amb un material menys dur, i per tant no hagués causat una lesió tant gran en superfície ni tant greu.

Segons dos dels forenses, amb dècades d'experiència i amb sis casos similars de bagatge, les pilotes de goma poden matar si impacte directament al crani o al tòrax, però si impacten a l'ull poden causar lesions greus que triguen una mitjana de dos a tres mesos en curar-se. En el cas de Quintana va trigar més d'un any i mig.

Les defenses del subinspector i l'escopeter dels Mossos jutjats van intentar posar dubtes sobre la rotunditat d'alguns dels forenses, remarcant que la velocitat del projectil o la distància de llançament no eren clares i per tant els danys oculars podien haver variat segons fos una pilota de goma o un projectil de foam.

Prèviament va declarar un psiquiatre, que va dir que Quintana ha patit un «canvi d'identitat». El fet de ser un fet públic, amb debat polític i mediàtic, i fins i tot que s'hagi negat públicament l'origen de la seva lesió, l'han fet patir encara més, i l'han portat a un «escepticisme» davant d'un món que considera «injust».