El Govern central recorrerà davant el Tribunal Constitucional tres lleis catalanes de recent aprovació per considerar que envaeixen competències estatals, de manera que ja són 30 les normatives sorgides del parlament català que han estat impugnades per l'executiu de Mariano Rajoy. Així ho va explicar en roda de premsa el ministre de Justícia, Rafael Catalá, que va considerar que aquests recursos -la Generalitat, de la seva banda, ha recorregut 50 normes estatals en aquest temps- són l'actuació normal de les institucions quan creuen que una altra està envaint les seves competències.
L'anunci sobre la presentació d'aquests tres nous recursos d'inconstitucionalitat arriba després de la reunió del cap de l'Executiu en funcions, Mariano Rajoy, i el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, en la qual aquest últim es va queixar de l'elevada judicialització política.
Els tres acords de recurs porten incorporada la petició al TC de suspendre les lleis perquè el seu contingut justifica aquesta mesura cautelar, va dir el ministre. Es tracta de la llei que permet establir un impost als habitatges buits, la d'igualtat entre homes i dones i la que regula l'activitat dels governs locals a Catalunya. Sobre la primera d'aquestes, Catalá va recordar que no es pot gravar per segona vegada un mateix fet imposable i la normativa estatal ja preveu que es pugui recarregar fins a un 50% l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) els habitatges no ocupats, un fet imposable sobre el qual incideix el nou tribut autonòmic.
El Govern també creu que envaeixen en competències estatals determinats articles de la norma del parlament català sobre l'activitat dels governs locals, igual que la llei orientada a la igualtat efectiva de dones i homes. «Res a objectar al fons de la matèria», va precisar Catalá sobre aquesta última.
Preguntat sobre si Rajoy va avisar al president del govern català d'aquests recursos, va assenyalar que el que va fer va ser posar de manifest «el comportament i l'activitat quotidiana del Govern, que no pot ser una altra que la defensa de la Constitució i de l'ordenament jurídic». I «quan es considera que hi ha hagut un excés d'actuació per part del parlament català» envaint competències estatals cal recórrer al TC perquè sigui l'alt tribunal el que decideixi qui té la raó en aquest cas, va postil·lar el ministre.
La consellera de la Presidència, Neus Munté, va acusar ahir el Govern de Mariano Rajoy de respondre al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb «més tribunals i menys política». «Només 48 hores després que Puigdemont s'entrevistés amb Rajoy i li demanés més política i menys tribunals, la resposta és més tribunals i més política. Si amb això volien fer-nos arribar un missatge, ha estat perfectament rebut», va protestar Munté.
Reunió amb sentit
La consellera va recordar que, en la seva reunió amb Puigdemont a la Moncloa, Rajoy «es va comprometre a escoltar la demanda de no impugnar la llei contra la pobresa energètica i els desnonaments», encara que no hi va haver cap compromís en «no judicialitzar la política» a base de nous recursos contra lleis i decrets catalans. Malgrat aquesta nova decepció, Munté creu que la reunió prevista per a dijous que ve entre la vicepresidenta del Govern en funcions, Soraya Sáenz de Santamaría, i el vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, «no ha perdut sentit» perquè encara pot servir per abordar el document de 46 reivindicacions que Puigdemont va lliurar a Mariano Rajoy.
