Discrepàncies entre els dos presidents

Puigdemont recorda al Govern la seva «obligació democràtica» de donar una resposta al procés català

21.04.2016 | 06:30
Discrepàncies entre els dos presidents

El president de Catalunya, Carles Puigdemont, va demanar al cap de l'Executiu espanyol en funcions, Mariano Rajoy, la celebració d'una consulta sobre la independència a Catalunya, a la qual el mandatari es va negar en rodó.
Rajoy i el president català, Carles Puigdemont, es van reunir ahir per primera vegada a Madrid, després de nombrosos capítols de tensió entre ambdues administracions per l'aposta sobiranista de l'Executiu català.
Durant la reunió, que es va desenvolupar en un ambient de «cordialitat» malgrat les «profundes discrepàncies», segons tots dos dirigents, Rajoy es va negar a acceptar la consulta d'independència proposada i va assegurar que seguirà defensant la sobirania nacional enfront «d'aspiracions independentistes». «Catalunya és Espanya i la immensa majoria d'espanyols ho sentim com a tal», va recalcar Rajoy, qui va advertir al president català que «sense llei no hi ha democràcia».
El president català va confessar que no es va sorprendre de la posició de Rajoy davant el que Puigdemont va considerar com «l'element fundacional» del projecte polític que lidera per convertir Catalunya en un estat independent.
Això no obstant, segons la seva versió, durant la reunió va deixar la porta oberta al fet que «si en aquest camí cap a la independència» el Govern espanyol considera «possible» parlar i negociar la celebració d'una consulta, les dues parts s'asseuran.
A banda del procés sobiranista, el president espanyol va demanar a Puigdemont més «col·laboració» per al compliment dels objectius de dèficit i en les tasques d'elaboració del nou sistema de finançament. També va reclamar «un esforç» per les dues bandes per reduir els conflictes al Tribunal Constitucional.
Puigdemont li va lliurar en canvi un document amb 46 reclamacions, entre elles 28 que el Govern català considera «incompliments de l'Estat amb Catalunya, invasió de competències i interferències en l'acció del govern», i entre les quals figura la celebració d'una consulta sobre la independència de Catalunya. Aquest últim punt és per al president català un «compromís», acompanyat per un «full de ruta», que s'ha compromès a dur a terme durant el seu mandat, va assegurar. Al costat de la sol·licitud sobiranista, el president català va fer arribar al cap de l'Executiu una sèrie de reclamacions en matèria econòmica i social.
La reunió, que va durar dues hores i que va ser seguida de la compareixença de tots dos líders polítics per separat, va constatar la falta d'acord i l'absència d'un marge de negociació entre ambdues administracions, cosa que ja es donava per fet abans de la mateixa trobada.

Les 46 demandes
El document que el president de la Generalitat va lliurar al cap de l'Executiu, Mariano Rajoy, ?? conté 46 punts, entre ells 28 que la Generalitat catalana considera «incompliments de l'Estat amb Catalunya, invasió de competències i interferències en l'acció del govern». Es queixa, per exemple, del recurs del Govern a la conselleria d'Afers Estrangers de Raül Romeva i de la «judicialització» de la política, en considerar que la delegació del Govern a Catalunya «ha practicat la persecució de múltiples actuacions contra els consistoris i municipis catalans».
En matèria econòmica, a més del dèficit, es demana més marge per a la consolidació fiscal i més recursos financers, així com la revisió del sistema de finançament autonòmic i l'establiment d'un interès per al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Es xifra en 842 milions d'euros els diners que, segons aquest document, ha deixat de recaptar anualment la Generalitat a causa dels recursos presentats pel Govern a normes autonòmiques, com l'impost als dipòsits bancaris o l'impost nuclear.
Respecte als incompliments, se cita per exemple el cas del 0,7 per cent de l'IRPF per a fins socials, com es demana des de fa anys per part de les forces nacionalistes catalanes, i el respecte al model d'ensenyament en català i de normalització lingüística previst en l'Estatut. També assenyala que el percentatge d'inversió territorialitzada en els Pressupostos Generals de l'Estat està «molt lluny» del pes que té Catalunya en el PIB estatal, cosa que té un impacte directe sobre els serveis essencials que es presten als catalans.
Així, esmenta la disposició addicional tercera de l'Estatut per equiparar la inversió a Catalunya en infraestructures al pes del PIB i calcula que el còmput global que hauria d'haver-se rebut en aquests anys arriba als 3.811 milions. El Corredor Mediterrani, la xarxa de Rodalies, el model de gestió de ports i aeroports, el pla hidrològic de l'Ebre, la llei de garantia d'unitat de mercat o els papers de Salamanca són d'altres dels «greuges» als quals es refereix la Generalitat.
Un dels epígrafs en els quals la Generalitat enumera més reclamacions és el referit als «drets socials de Catalunya», que integren 11 peticions. Entre elles, la pobresa energètica, àmbit sobre el qual el Parlament va aprovar una Llei per a «la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum». La norma ha estat cautelarment suspesa pel Tribunal Constitucional, denuncia la Generalitat.
El document del Govern català fa al·lusió a l'arribada de refugiats. Recorda el text que Catalunya podria rebre 4.500 persones, però denuncia tot seguit que el Govern de Mariano Rajoy no ha transmès cap mena d'informació al respecte, malgrat que la comunitat té competències exclusives en aquesta matèria. També protesta perquè el Govern espanyol hagi anul·lat el Fons estatal d'acollida, que hagués reportat a Catalunya 43,5 milions d'euros.
També reprova la reducció del finançament en polítiques socials, que xifra en un 91,7% des del 2010, així com el finançament «insuficient» que concedeix l'administració central per al sistema de dependència, fins a deixar la seva aportació en una mica més d'un 18%. Una altra queixa se centra en el «dèficit estructural de finançament del sistema públic de salut».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema