L'Audiència de Barcelona va avalar que l'Audiència Nacional assumeixi en una sola causa la investigació de la fortuna oculta per la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol i dels fons moguts pel seu fill gran, en tractar-se de sumes «d'inqüestionable» ubicació a l'estranger.

En un acte la secció tercera de l'Audiència de Barcelona va desestimar el recurs plantejat per la defensa dels Pujol i va confirmar la decisió de la jutge de Barcelona que investigava la fortuna oculta d'inhibir-se a favor del magistrat de l'Audiència Nacional José de la Mata, tal com li va demanar la Fiscalia.

En el seu recurs contra la decisió de la titular del jutjat d'instrucció número 31 de Barcelona, Beatriz Balfagón, la defensa dels Pujol al·legava que l'Audiència Nacional no té competències per investigar-los i demanava a la magistrada que assumís les dues causes.

Per contra, la secció tercera de l'Audiència de Barcelona manté en el seu acte que, donada la «inqüestionable ubicació estrangera dels fons la possessió dels quals han donat origen a la investigació judicial», no pot «discutir-se la quant menys originària competència de l'Audiència Nacional».

És més, la sala considera que la jutge de Barcelona hauria d'haver-se inhibit a favor dels jutjats d'instrucció de l'Audiència Nacional, «encara que no hagués intervingut, com a pont o causa d'atracció per connexitat, la causa iniciada amb anterioritat» pel jutge De la Mata sobre Jordi Pujol Ferrusola.

L'Audiència coincideix amb la jutge de Barcelona en què els fets que ella ha instruït «se cenyeixen de moment a la possessió i ocultació de fons a l'estranger», cosa que, al marge de la regularització portada a terme pels titulars dels mateixos, justifica una investigació pels delictes de blanqueig de capitals i contra la Hisenda pública.

La ubicació a l'estranger d'aquells fons, insisteix l'Audiència de Barcelona, «delimita ja i justifica l'atribució competencial» a l'Audiència Nacional, sense perjudici que puguin concórrer a més «d'altres delictes precedents que puguin explicar l'origen i increment d'aquest classe de patrimoni, al marge de les justificacions ofertes en clau exculpatòria».

En aquest sentit, la sala va recordar que, encara que en la causa s'investiguin «presumptes delictes de corrupció pública comesos a Espanya, ja que es parla d'empreses espanyoles relacionades amb els serveis públics o infraestructures», també s'indaguen «entramats societaris internacionals per repatriar i blanquejar capital fora d'Espanya».