Guspira

VEURE UN INICI DE FUTUR DESPRÉS DE MAS

29.03.2016 | 06:30
VEURE UN INICI DE FUTUR DESPRÉS DE MAS

Dins de CDC hi ha hagut assemblees i reunions territorials per preparar el congrés del partit. Artur Mas hi ha pres part en un grapat. El participant en una d'elles em truca, esverat.
Em diu que al marge d'una d'elles, en una comarca que em precisa, Mas va arribar a dir en petit comitè que es tornarà a presentar per president de la Generalitat si és que té possibilitats de resultar finalment reelegit. Altrament, no es presentarà.
Li demano al meu informant si ho va sentir bé. Em precisa que ell també ho va trobar glaçador. A vegades, en partits diversos, això pot haver anat així. Però dir-ho prèviament és insòlit. En les passades eleccions catalanes, pocs sabien que tenien alguna possibilitat de guanyar i molts sabien que perdrien. Però es van presentar.
El lema olímpic segons el qual el que és important és participar queda molt bé. Però la diferència entre perdre o guanyar ha de ser immensa. En la nit electoral he vist a un pam del meu nas drames immensos en tots els ramats. Mai no els gosaré explicar.
Ara Mas hi ha anat pels descosits. Ningú no se'n pot sorprendre. Fa anys i panys que només es mou, en tots els azimuts, per perpetuar-se en el poder. Però no ha pogut ni tan sols pujar el primer esglaó: aconseguir una majoria.
Ha fet de tot per assolir-la. De fet, no ha efectuat res de bo i molt de dolent perquè aquella el defugís. En primer terme, una destrucció de la sanitat pública sense parió en la història de la humanitat. Sent això així, no s'hauria de sorprendre que elecció rere elecció hagi perdut vot, en totes, sense excepció.
Ara mateix, li succeeix el mateix en les expectatives de vot.
Tanmateix, no hi ha manera. És més tossut que una banya de marrà. Però d'una singular tossuderia: avui en favor dels naps i demà de les cols. L'única continuïtat referencial és el seu ego. Quan aquest llautó s'arriba a veure, el diguem-ne pecador està cuit.
Lògicament, també hauria de quedar cuita tota la cosa aquesta de la secessió en què deixa claríssim (això és el que crec) que és inconsistent, absurda i impossible, així com només sorgida de voluntat d'una persona (Artur Mas) de conservar el poder, continuant un model que ell i tothom va estar qualificant, una i mil vegades, de pujolista.
Fou creat a partir d'un patró creat, estructurat i comandat durant decennis per Jordi Pujol Soley. Ara és una maldat molt refinada voler fer sopa d'all sense all o després de demostrar que l'all (com tota imitació) resultava letal per a la butxaca i la prosperitat de tots els que no siguem de la seva conxorxa.
Oi que no dic res que no sigui exacte? Si algú vol més explicacions o precisions que me'n demani. Pot demanar fins i tot una xerrada tan contradictòria com vulgui. Mai no he acceptat ni muntat cap debat a la "búlgara", és a dir a la TV3.
No es tracta d'accelerar el destí de Mas, que ja està ben traçat i no depèn de mi, sinó de preparar-nos pel que ens caurà a sobre, en tenir-nos estabornits i resignats. Estan efectuant una "desconnexió" però respecte a tot el que ha tingut de bo el nostre país i la nostra societat.
Som una societat feta gota a gota, més que de suor, però també de sang. Construir sempre costa molt. Mantenir-ho i preparar-ho per transmetre-ho bé, a més albirant el futur, encara costa més.
Ara bé, de mica en mica, com aquell que res, un partit (CDC) que va néixer amb flaire de carlisme ha esdevingut un eixam de trencadisses, de transgressions i de mil·lenarismes sense cap ni peus.
Tot plegat no té cap mena de virtualitat pràctica. És un globus en constant pèrdua de gas. Però queda un aparell de control social que s'ha d'enderrocar. Altrament, hi haurà més ?aventurers que podrien succeir l'actual, que ja en succeí un altre, avui en justa espera de judici oral.
El primer pas és foragitar Mas de manera exemplar, per a la qual cosa cal veure, ja ara, que hi ha un fil posat a l'agulla. Les mitges veritats cortesanes cansen. Cal veure un inici de futur.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema