El Tribunal Suprem va dictar una providència segons la qual l'alt tribunal espanyol assumirà la causa contra l'exconseller de Presidència i actual diputat de Democràcia i Llibertat, Francesc Homs, per la consulta del 9-N però va enviar de tornada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya la resta de l'expedient -que afecta l'expresident de la Generalitat Artur Mas; l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau- fins que es resolguin els continguts de l'exposició.

La setmana passada, el magistrat del TSJC que instrueix la causa del procés participatiu del 9-N va acordar enviar tota la causa al Suprem i va al·legar que la instrucció no es podia dividir perquè els fets atribuïts a Homs no poden desvincular-se dels fets comesos per Mas, Ortega i Rigau.

En la providència, el Tribunal Suprem afirma que només se li haurà d'enviar el testimoni del que consideri d'especial rellevància en les diligències en relació amb el contingut de l'exposició. En aquest sentit, l'alt tribunal recorda que se li ha d'enviar la documentació traduïda al castellà. «Les actuacions judicials realitzades i els documents presentats en l'idioma d'una comunitat autònoma tindran, sense necessitat de traducció al castellà, plena validesa i eficàcia. D'ofici es procedirà a la seva traducció quan hagin de fer efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats en la comunitat autònoma amb llengua oficial pròpia», diu el citat article.

D'altra banda, en la mateixa providència es nomena el president de la Sala II Manuel Marchena com a ponent.

La fiscalia, que en aquest cas havia reclamat separar la causa, va demanar el febrer passat que s'investigués Homs en considerar que hi havia indicis de delicte en el fet que sostingués en una carta enviada a l'empresa informàtica T-Systems que no hi havia cap impediment per seguir endavant amb el procés participatiu tot i la suspensió per part del Tribunal Constitucional el 4 de novembre.

La resolució sobre l'exposició raonada (és a dir, la decisió sobre si els indicis existents són bastants com per obrir una causa contra Homs que pogués donar lloc eventualment a la tramitació del suplicatori contra ell) requerirà, al principi, informe del fiscal.

Després és possible que el mateix Homs, que actualment és diputat i per tant té aforament davant el Suprem, i qui al moment dels fets era conseller de Presidència i portaveu del Govern de la Generalitat, comparegui voluntàriament davant l'alt tribunal.

Quant a la resta de la causa, el Suprem va acordar la devolució immediata de les diligències originals al TSJ català perquè, fins que no es resolgui el contingut de l'exposició, la competència sobre la mateixa és de l'instructor català, qui haurà de seguir investigant.

El magistrat Joan Manuel Abril va enviar al Suprem l'exposició raonada al costat de la resta de la causa seguint un criteri diferent al de la Fiscalia, favorable a la separació de la peça relativa a Homs.

El magistrat entenia que aquesta part de la recerca que afecta a Homs no pot separar-se de la qual s'està instruint en el TSJC contra l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau.