Diògenes es va passar anys recorrent els carrers d'Atenes amb una làmpada a la mà, intentant trobar un home honest. Jo fa un mínim de cinc anys que cerco una via de millora de la sanitat pública catalana. He fracassat encara més que aquell pensador. És tan així que em fa basarda i vergonya aliena escriure'n. Però no puc evitar fer-ho, cercant un paradigma positiu. Ara bé, no hi ha manera.
Ahir va prendre possessió la nova directora de l'Institut Català de la Salut (ICS), Candela Calle. L'ICS és l'empresa pública més gran de Catalunya, amb 38.000 persones. Calle va fer un discurs en el qual no vaig saber trobar massa orientacions. Però en privat hauria dit que vol refer l'ICS, avui destrossat. Caldrà estar-hi amatent. De moment, i com en el Titanic, el vaixell s'enfonsa i l'orquestra continua tocant.
Resulta esgarrifosament lògic. El passat cap de setmana, l'inoperant conseller de Salut, Toni Comín,havia declarat que tocar un instrument havia de ser «un objectiu de país», afegint com a suprema màxima que «un país civilitzat és un país on tothom sap tocar un instrument». Ho digué tocant el piano. Semblava que se'n fotés. Entre tocar el piano i tenir un Estat del Benestar ell ha de preferir el piano.
En la política i respecte al tema sanitari hi trobem de tot. D'entrada la incapacitat d'encarar la supervivència d'una sanitat pública moribunda. Ara, a més, està atrapada per un conjunt de focs creuats.
En efecte, Junqueras vol que ERC concorri en separat en les força probables eleccions espanyoles del proper juny, mentre que CDC està desesperada per anar-hi en el marc d'una candidatura conjunta amb ERC, perquè creu que sola seria destrossada. Junqueras ho refusà. Ara hi ha hagut assemblees territorials de l'Assemblea Nacional Catalana i l'ERC que la domina ha tingut bona cura que hi fos present la CUP però absent del tot CDC. Els pujolistes treuen foc pels queixals.
En la batussa política entre ERC i CDC, la sanitat hi podria un jugar un paper important. Ambdós saben que si continua anant en orris com fins ara, la sanitat podria tornar a ser un gran tema per perdre vots, però si millorés (cosa que crec impossible) causaria l'efecte contrari.
Hi ha més coses. La més singular és l'augment de cohesió (i de preocupació) en el sector o clans de «negocis sanitaris de CDC», on la figura més temible i important és Jaume Aubia, etern cap de fet del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. Aquest està dubtant entre continuar en negocis sanitaris, on porta decennis, o bé dedicar-se a altres immobiliàries de la construcció, on tampoc és un primerenc. Coneix bé el Golf Pèrsic, ha estudiat àrab i pensa a instal·lar-s'hi.
Fins ara aquest sector sanitari decisiu obrava molt des de l'ombra. Ara ja hi ha un referent a internet que encarna la seva posició. És un bloc que porta el nom de RBA Salut i Gestió amb el subtítol de «bloc per expressar opinions sobre política sanitària, política en general, economia, etc.».
El signa Ricard Bosch, de 73 anys, que fou gerent de la patronal Consorci Hospitalari de Catalunya, el nefast i ara rebatejat «conxorxi» d'on va passar a gerent de l'hospital de Berga en el delicat moment en què s'havien de dur a terme reformes. Algunes fonts indiquen que hauria estat sotsdirector de l'ICS. Era en el temps en què els homes forts de la sanitat catalana eren Josep Abelló, Josep Prat, Francesc José Maria, Carles Manté i altres com ells.
El contingut del bloc és claríssim. Ataca la nova direcció de la conselleria des d'una òptica privatista idèntica a la dels acabats de citar. Enyoren els temps de Boi Ruiz. És curiosa la por que aquest sector sembla tenir quan Comín està instal·lat en els llims. Aquest no és un reformador i si ho volgués ser no sabria per on començar. En tot cas, llegint Ricard Bosch es veu que les espases estan alçades, o, per dir-ho d'una altra manera, hi ha una pau armada. Sempre cal tenir present el rerefons de la pela.
Quant a la salut dels catalans caldrà fer-ne anàlisis més precises. És una vall de llàgrimes. Els col·lapses i les sobrecàrregues de feina constitueixen una pel·lícula de por, i de patiments i massa morts.
