El Parlament va rebutjar ahir una proposició de llei de Sí que es Pot per suprimir la subvenció a les escoles que segreguen per sexe gràcies al vot de Junts pel Sí, que va preservar de moment la seva unitat interna, i el PPC.
Això no obstant, una vintena de diputats de JxSí, concretament els diputats d'ERC i independents, van presentar ahir mateix una proposta de resolució en la qual proposen no renovar els concerts educatius a aquesta mena de centres, per la qual cosa han obert la possibilitat d'una nova divisió del vot més endavant.
Els republicans van justificar la seva postura en el fet que, en l'actual context polític, no volen modificar la Llei d'Educació de Catalunya.
La proposició de llei de Sí que es Pot, que va comptar amb el vot a favor del PSC i de la CUP i l'abstenció de Ciutadans, proposava modificar dos articles la Llei d'Educació Catalunya (LEC), de 2009, per suprimir els concerts a les escoles que segreguen per sexe i incorporar el principi d'escolarització mixta.
La proposició incloïa una disposició transitòria per acabar amb aquestes subvencions en el termini de sis mesos perquè, argumentaven, la separació per raó de sexe als centres docents, particularment els que reben diners públics, és «inconstitucional», ja que afecta un dret fonamental com és el de la igualtat.
Tant Junts pel Sí com el PPC havien presentat dues esmenes a la totalitat, que van ser aprovades per 72 vots a favor, 36 en contra i 24 abstencions, de manera que la proposició de llei de Sí que es Pot no va prosperar.
La diputada de Sí que es Pot, Jessica Albiach, va defensar que la segregació «dinamita» tot principi d'igualtat i «normalitza» la separació a les escoles, cosa que segons el seu parer és «intolerable» si, a més, es fa amb recursos públics.
Albiach va demanar als diputats d'ERC una actitud «valenta i coherent» votant de forma diferenciada als de convergents: «CDC i PPC són la mateixa dreta, igual de conservadors i d'elitistes», va dir la diputada de Podem.
En nom de Junts pel Sí, Anna Simó va recordar que amb la llei Wert el PP «ha blindat» els concerts en aquest tipus d'escoles: «No és la LEC el que cal canviar», va dir a Albiach.
També Simó va assenyalar que, malgrat la diversitat ideològica dins d'aquest grup, el seu programa electoral garanteix no modificar la LEC en un moment en el qual «caen chuzos de punta».
La diputada del PPC María José García Cuevas també va esgrimir que la iniciativa dels ecosocialistes «no té cap recorregut» mentre segueixi vigent la Lomce, i va defensar la llibertat davant la «imposició i la coacció», amb propostes «intolerants i regressives» com la de Sí que es Pot.
Des de Ciutadans, la diputada Sonia Sierra va argumentar l'abstenció del seu grup, perquè la Lomce garanteix que els centres que separen per raó de sexe puguin subscriure concerts, encara que va aclarir que el seu partit considera que aquests no han de rebre finançament públic.
La diputada del PSC, Esther Niubó, va manifestar el rebuig del seu grup a qualsevol mena de segregació, ja sigui per motius de sexe, llengua o nacionalitat, mentre que la diputada de la CUP Pilar Castillejo va titllar el concert educatiu en general «d'anomalia» i de «privatització encoberta».
De la seva banda, el secretari general d'Unió, Ramon Espadaler, va aplaudir des de Twitter la defensa de JxSí dels concerts per a «l'escola diferenciada», una defensa «sorprenentment basada» en sentències del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem.
Un altre dels debats en la sessió de control al president de la Generalitat d'ahir va ser l'encreuament d'acusacions entre Puigdemont i Arrimadas per «utilitzar» els funcionaris a favor o en contra del procés sobiranista. La cap de l'oposició a Catalunyava va denunciar que el Govern «està obligant» a funcionaris de la Generalitat a presentar les seves declaracions de l'IRPF a la finestreta de la Diputació de Barcelona, que posteriorment les derivarà cap a Hisenda.
Segons Arrimadas, el Govern està utilitzant els funcionaris com a «conillets d'índies»: «Els volen fer partícips de les seves estructures d'Estat, els obliguen a participar de la seva obsessió separatista».
En lloc de posar els funcionaris «entre l'espasa i la paret», va insistir, la Generalitat ha de «protegir-los, pagar-los quan toqui i deixar-los treballar amb neutralitat».
En la rèplica, Puigdemont va exigir a Arrimadas que «deixi de fer servir els funcionaris com a arma política» i els permeti «treballar tranquil·lament», perquè fins ara els únics que estan sent perseguits judicialment pel procés sobiranista són, segons va recordar, Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, pel seu paper en l'organització de la consulta alternativa del 9N del 2014.
A més, va treure ferro al fet que els ciutadans puguin presentar les seves declaracions de renda davant institucions catalanes, que després les traslladen a Hisenda com fa qualsevol «gestoria privada». «Cap administració ha obligat ningú a res», va recalcar el president.
