La Unió Europea compara entre iguals, entre regions del continent similars pels seus nivells de riquesa, i conclou que Catalunya necessita millorar, i molt, en aspectes com la de la confiança en el sistema polític i judicial, en afrontar la corrupció, en l'accés a les telecomunicacions, en les condicions de la vivenda o la proporció de joves que no estudien ni treballen.

Un estudi de la UE situa el país per sota de la meitat de la taula espanyola (és el sisena comunitat per la cua) en una classificació on puntua una acumulació heterogènia de dotze paràmetres agrupats sota el paraigua de l'"índex de progrés social", un indicador a escala regional de les condicions de vida al continent, però a la cua d'Europa en diversos epígrafs clau.

Parla de sanitat, educació, drets socials o medi ambient i diu que Catalunya ocupa el lloc 165 entre 272 regions de tota la Unió amb 63,67 punts sobre un màxim de cent, però que no surt ben parada en gairebé cap concepte quan la confrontació s'estableix amb altres regions europees de característiques similars.

De fet, Catalunya només excel·leix en nutrició i atenció sanitària bàsica, amb una puntuació superior al 90% i onzena del rànquing absolut. En la majoria d'altres camps, l'informe assenyala qualitats neutrals o "debilitats" que cal millorar. Així, en benestar, esperança de vida, tolerància, o medi ambient Catalunya treu bons resultats, i se situa per sobre de 120 regions. En canvi, el país figura a la classificació continental gairebé a la cua (posició 240 de 272) en concepte de "drets personals", concepte que abasta entre altres la confiança en la política i en la justícia. Està igualment més a prop del fons que de la superfície en la satisfacció amb la qualitat de l'aigua, en la incidència de la corrupció o al volum de joves "ninis" que no estudien ni treballen.

Síntesi de qualitat de vida

L'anàlisi del "progrés social", elaborat per la UE a imatge del que es fa a escala mundial, es tradueix com una síntesi de la qualitat de vida i puntua de l'u al cent una multitud de paràmetres relatius a l'educació, la sanitat, el medi ambient o les condicions per a l'exercici de determinats drets.

L'examen situa a Catalunya en un elevat lloc 58 del rànquing europeu del PIB, a un nivell similar als de Koln o Berlín (Alemanya), Llombardia (Itàlia) o Rhoine-Alps (França). Tanmateix aquestes regions excepte la italiana tenen un nivell de "progrés social" que supera el català, amb una puntuació que no baixa del 67% en general.

En aquest sentit, Catalunya té un PIB per càpita vuit punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea, segons dades publicades divendres per l'Eurostat. Segons informa l'ACN, en una escala en què el PIB per càpita europeu és 100, Catalunya registra un 108, el mateix nivell que França, que té un 107, però ?lluny de les 21 regions més riques, liderades per Londres, que té un 539% del poder adquisitiu de la mitjana europea. Catalunya és la tercera comunitat a l'Estat en PIB per càpita, per darrere de Madrid (125), el País Basc (119) i Navarra (113). La mitjana espanyola està per sota de l'europea, al 91%.

El PIB per càpita del País Valencià se situa també per sota, en el 80% i el de les Balears en el 96%. Londres és la regió més rica de tot Europa, amb un 539% més de poder adquisitiu que la mitjana europea. Els londinencs tenen un PIB a molts punts de distància dels que tenen els segons més rics, els luxem?burguesos, que se situen en un 266% respecte al 100% que és la mitjana de la UE. Tanquen el rànquing de les regions més riques Brussel·les capital, amb un 207, o Hamburg, amb un 206. Al capdavall del rànquing de regions europees hi ha Severozapaden, a Bulgària, amb 30 punts.