El Tribunal Constitucional va admetre a tràmit ahir l'incident d'execució per desobediència que el Govern central va promoure contra el Parlament de Catalunya per la creació de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent.

El tribunal de garanties obre així l'incident d'execució de les seves sentències previst en la recent reforma de la Llei Orgànica del TC encara que, segons va informar en una nota, «queda pendent la seva resolució».

En primer terme, el demanat per l'executiu en el seu escrit era l'anul·lació de la comissió del Parlament per part del TC, però la decisió adoptada pel tribunal ahir no comporta aquesta mesura.

Fonts del Constitucional van informar que l'admissió de l'incident no implica que es deslliguin les mesures coercitives previstes per la reforma, sinó que es van a estudiar i, en el seu cas, s'adoptaran en un acte futur.

La reforma del Tribunal Constitucional impulsada pel Grup Popular implica, per a un cas com el present, que es produeixi una advertència a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i als membres d'aquesta comissió que poden estar cometent delicte de desobediència.

JxSí: «No paralitza res»

La portaveu de Junts pel Sí (JxS), Marta Rovira, va assegurar ahir que l'última decisió del TC «no paralitza res», pel que la comissió d'estudi del procés constituent es reunirà dimarts que ve, com estava previst, ja que «cap tribunal pot impedir o prohibir» el debat parlamentari.

Paral·lelament, el PSC va presentar ahir un escrit de reconsideració sobre la decisió de la Mesa del Parlament d'avalar la creació de les ponències sobiranistes, la qual cosa posterga la seva posada en marxa, i no descarta acudir al Tribunal Constitucional (TC) si Junts pel Sí (JxSí) no rectifica.

En declaracions als mitjans als passadissos del Parlament, el portaveu adjunt del PSC, Ferran Pedret, va anunciar que el seu grup va presentar ahir un escrit perquè la Mesa reconsideri la seva decisió d'admetre a tràmit la sol·licitud de JxSí i la CUP per crear les ponències conjuntes de les lleis de «desconnexió» de l'Estat, com són les de la Hisenda Pública, la Seguretat Social i la Transitorietat Jurídica.