El columnista que Fraga renyava

Wifredo Espina publica "Quan volien silenciar-me", una "confessió"

28.02.2016 | 06:30
Fraga, en un acte a l´antic pavelló d´esports de la Devesa de Girona.

El periodista Wifredo Espina, un opinador influent en l'Espanya tardofranquista, exhibeix en el seu últim llibre una selecció d'anècdotes que permeten al lector submergir-se en la història recent del país, de la mà de personatges com Adolfo Suárez, Felipe González o Jordi Pujol. Espina, col.laborador també de "Diari de Girona", narra amb precisió diverses situacions que va haver d'afrontar durant la seva etapa com columnista i els problemes que, a vegades, va viure.

Amb un to autobiogràfic, a Quan volien silenciar-me (Pagès Editors, 2015) es relata amb intensitat la labor d'Espina a El Correo Catalán, rotatiu en què signava una famosa columna que li va valer algun disgust: "Una vegada Fraga em va trucar i em va clavar una gran bronca pel meu article sobre la cantant Salomé; es veu que va generar tensions en el consell de ministres de Franco" explica el periodista.
"Una vegada em van trucar a casa i em van recordar que tenia dona i fills, en una altra ocasió membres de Crist Rei i de la Falange em van amenaçar dient-me que em tallarien les cames i que la meva vida corria perill", relata Espina que, això no obstant, subratlla que "mai no es va plantejar abandonar" davant les amenaces de les quals era blanc per explicar "el que altres callaven" en la seva columna. "La transició va ser el millor moment del periodisme espanyol", clama Espina. "Els propietaris dels diaris anaven despistats i el règim començava a fer marxa enrere en la censura", recorda el que va ser un dels columnistes de referència en aquesta època daurada: "Els periodistes aprofitàvem el moment i estàvem units pel nostre afany de lluitar per la llibertat; avui estem molt més polititzats i dividits". En aquella època Espina va tractar polítics de la talla de l'expresident Adolfo Suárez, de qui destaca que "va ser un gran polític però un mal governant, i gràcies al fet que va governar poc temps el mite de Suárez es va fer gran", assenyala. "Una vegada em va explicar que a vegades somiava que venia la cuirassada Brunete a detenir-lo", rememora. El periodista, que defineix el seu llibre com una "confessió total sense apriorismes ni justificacions", va conèixer un jove Felipe González en la seva faceta d'agitador: "El recordo cridant, puny aixecat, per la república i la independència del Sàhara en un congrés semiclandestí del PSOE". Wifredo Espina també va tractar Jordi Pujol, tant en l'època en què aquest es va apoderar d'El Correu com quan va arribar a la Generalitat: "Pujol era un mal empresari, però un bon polític". Això no obstant, Espina afirma que es va sorprendre quan va sortir a la llum l'escàndol que l'esquitxa a ell i a tota la seva família. "Pujol portava una vida molt austera, mai no vaig pensar que tingués afany per enriquir-se; una altra cosa és la seva família, la seva dona i sobretot els seus fills", afirma Espina, que també recorda que "tant Josep Pla com Josep Tarradellas em van dir en alguna ocasió que no em fiés de Pujol".
Espina mostra desencís cap a la política d'avui: "es fa politiqueria" i "falten grans homes d'estat com els que hi va haver en la Transició, homes que van fer una Constitució molt ben feta en un moment molt difícil, però que és certament vaga". Sobre el procés independentista, un vaticini: "Al final tot això acabarà com un coitus interruptus".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema