Ajuntaments i Generalitat

L'ANC descarta que els funcionaris siguin acusats de rebel·lió o sedició pel procés

Un informe analitza quines podrien ser les conseqüències penals dels treballadors públics si compleixen el full de ruta del Parlament

25.02.2016 | 18:32

L'Assemblea Nacional Catalana ha presentat aquest dijous a la tarda un informe jurídic sobre les implicacions dels treballadors públics en els delictes de rebel·lió i sedició pel procés. L'estudi, elaborat per la sectorial de secretaris, interventors i tresorers de l'ANC, descarta que els funcionaris de la Generalitat i els ajuntaments puguin ser acusats de rebel·lió o sedició pel procés independentista. Considera que les actuacions que puguin fer els treballadors públics seguint "les ordres dels seus comandaments, Govern i Parlament" en el procés de constitució de la República de Catalunya no comportaran "cap" delicte de rebel·lió i sedició. La presentació d'aquest informe, que s'ha fet a la seu de l'ANC, també ha comptat amb la presència de diversos sindicats, col·legis professionals i entitats.

L'ANC ha dut a terme una anàlisi "exhaustiva" sobre quines podrien ser les conseqüències penals dels treballadors de l'administració pública catalana
si compleixen el full de ruta del Parlament davant l'escenari que l'Estat "utilitzarà tots els mecanismes possibles, també el de la por".

L'informe analitza tots els delictes penals que podrien tenir algun tipus d'incidència en l'actuació dels treballadors públics, com són la prevaricació, resolució arbitrària, abandonament de destí, omissió del deure de perseguir delictes, desobediència i denegació d'auxili, rebel·lió, sedició, traïció i delictes contra la pau o la independència de l'Estat, i incompliment en l'execució de resolucions del Tribunal Constitucional.

L'assemblea indica que en el cas de la prevaricació, si el Parlament i el Govern dóna instruccions "precises i concretes" a aplicar desapareixerien els elements bàsics d'aquest tipus penal com són l'arbitrarietat i la intencionalitat ja que, segons apunta, l'actuació dels treballadors públics estarà emparada per una norma. El mateix passaria en la suposada omissió del deure de perseguir delictes.

En el cas dels delictes de desobediència o la denegació d'auxili, l'existència d'un mandat exprés sobre una conducta i que aquesta ordre sigui "clarament notificada" a l'obligat –és a dir que no es tractaria d'una possible ordre genèrica- "són alguns dels elements que no fan preveure que els treballadors públics es puguin trobar amb ordres contradictòries, concretes i individualment notificades".

Pel que fa a la rebel·lió o la sedició, l'assemblea sosté que són dos delictes que tenen com un dels seus fets essencials la violència i, per tant, cap de les actuacions dels treballadors públics en execució d'ordres del Govern o del Parlament constituiria la comissió d'aquests delictes. I, finalment, en relació al possible incompliment en l'execució de resolucions del Tribunal Constitucional es requeriria la prèvia notificació individualitzada i no pas genèrica.

L'estudi adverteix que la seva conclusió sobre la inexistència de delictes "no vol dir que els òrgans corresponents de l'estat espanyol no es puguin incoar diligències prèvies penals, com a mitjà de pressió i per intentar generar dubtes i por entre els diferents actors de la societat catalana favorables a la construcció d'un nou Estat independent". Per aquest motiu, l'ANC considera "necessari" que els funcionaris i autoritats coneguin "amb profunditat" els elements dels delictes que se'ls poden atribuir "per tal que actuïn amb tota llibertat i no atemorits davant una estratègia d'Estat".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema