El Tribunal Constitucional (TC) va iniciar ahir la tramitació de l'incident d'execució per desobediència que el Govern central va promoure contra el Parlament de Catalunya per la creació de la Comissió d'Estudi del Procés Constituent.

El que va fer el tribunal de garanties és preguntar al fiscal i al Parlament català si correspon deslligar l'incident previst en la recent reforma de la Llei Orgànica del TC, tràmit per al qual els concedeix 10 dies d'al·legacions.

Si es deslligués l'incident seguiria els passos previstos en aquesta reforma de la Llei Orgànica del Tribunal aprovada pel Grup Popular i, d'aquesta manera, implicaria una advertència a la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, i als membres d'aquesta comissió que poden estar cometent delicte de desobediència.

El Govern va demanar al gener al TC que anul·li la creació pel Parlament de Catalunya de la citada comissió, amb l'argument que infringeix la recent sentència del tribunal de garanties que va anul·lar la declaració independentista.

En aquest escrit l'advocat de l'Estat assenyalava que la citada comissió és «un acte frontal de desacatament i de manifest incompliment».

Per això demanava al TC que «requereixi a la senyora presidenta del Parlament de Catalunya i als membres de la citada comissió» que s'han d'abstenir d'aquesta iniciativa i «impedir» qualsevol altra que ignori la sentència del Constitucional.

A més, el TC hauria d'advertir-los «de les eventuals responsabilitats, inclosa la penal, en què poguessin incórrer», demanava el Govern.

La reforma preveu que en aquest incident el TC assenyali expressament qui està obligat a complir les seves resolucions i, en aquest sentit, la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, serà protagonista. La llei assenyala, a més, que totes aquestes previsions es posaran en marxa «sense perjudici que puguin exigir-se les responsabilitats penals que corresponguin».

Les cartes de l'Executiu

Sobre les opcions que té el Govern català per resoldre la suspensió de la conselleria d'Exteriors, n'hi ha dues de principals: la primera és canviar de nom de la conselleria i burlar els aspectes legals de la sentència; l'altra és obviar la decisió del Tribunal Constitucional i anar directament a la confrontació amb el Tribunal, emparant-se en una competència que ja té l'Estatut.