Lluís Foix, un exemplar d´aquells que s´anomenen periodistes de raça, ha guanyat el premi Josep Pla amb «Aquella porta giratòria». Hi recull els seus records i vivències a «La Vanguardia», on va començar de traductor i va arribar a director

Ja es va presentar al premi sabent que era el guanyador?

No en vaig tenir constància fins tres o quatre dies abans.

Com ho fa per aguantar-se el riure quan assegura que La Vanguardia mai no ha volgut influir políticament?

El que vaig dir és que La Vanguardia no ha volgut fer caure governs. És evident que políticament ha influït, com tots els diaris de totes les ciutats del món. Però si s´ha mantingut tants anys, és perquè no ha volgut canviar ni la societat ni els governs. S´ha sabut posar on ha cregut que hi havia la majoria dels seus lectors. I sempre ha tingut relacions cordials i correctes amb el poder.

Quants articles va haver de fer enrere per pressions?

Molt pocs. I gairebé mai per pressions de l´empresa sinó de fora.

En Ramon Barnils assegurava que a La Vanguardia no es podia criticar la monarquia, l´església ni La Caixa.

Bé, ara estem donant tota la informació de la infanta, com tots els diaris. Respecte l´Església, és un diari respectuós. I pel que fa a La Caixa... no veig ­gai­res crítiques a cap diari.

Quin error el persegueix?

No sabria dir-l´hi. Com a periodista m´he equivocat, segur, però del que he escrit no em penedeixo de res. Pel que fa a les decisions que he pres... no porto cap comptabilitat de quantes han sigut equivocades.

Aquest ofici es basa en la llibertat d´expressió. Quina hi ha en un país que deté titellaires?

És la decisió d´un govern en un moment determinat, que afortunadament s´ha acabat al cap de tres dies. La llibertat en estat pur no existeix enlloc, el que hi ha són quotes de llibertat. En aquests moments, al nostre país i a Espanya hi ha una excessiva complicitat entre els poders polític, mediàtic i financer. Perquè malauradament els mitjans no generen prou recursos per tenir la llibertat necessària: La Caixa porta publicitat, El Corte Inglés també, Gas Natural...

És cert que Jordi Pujol es volia fer ell mateix les entrevistes?

No és que volgués, és que algunes se les feia! No totes.

Potser tenia ganes de preguntar-se a si mateix si tenia diners a Andorra, per confessar-ho.

Nooo (riu), això no s´ho preguntava.

Existeix algun cas similar en tot el món?

Jo no en conec cap (riu).