El ple del Tribunal Constitucional va admetre a tràmit el recurs presentat pel Govern central contra la Conselleria d'Exteriors creada per la Generalitat de Catalunya, el que implica la seva immediata suspensió cautelar. El Govern espanyol en funcions va decidir el passat 5 de febrer impugnar davant el Tribunal Constitucional la creació del Departament d'Exteriors per part de l'Executiu català i va demanar que fos suspesa la seva posada en marxa. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va assenyalar llavors que «la simple constitució d'aquest departament», al qual s'atribueixen competències en política internacional, és «contrària al repartiment de competències entre l'Estat i les comunitats autònomes».
Per altra banda, la Mesa del Parlament prendrà la setmana que ve la decisió definitiva sobre la creació de les ponències conjuntes de les tres lleis de «desconnexió». Esperen rebre l'informe jurídic dels lletrats de la cambra, tot i que els membres de la Mesa van conèixer l'opinió dels juristes. Segons fonts del màxim òrgan de govern parlamentari, els lletrats recomanen no crear les ponències conjuntes i tramitar aquestes lleis per altres vies legislatives.
Els advocats argumenten que, per crear una ponència conjunta seguint l'article 126 del Reglament del Parlament, és recomanable que tots (o la majoria) dels grups parlamentaris hi estiguin d'acord, fet que no succeeix amb les lleis de seguretat social, hisenda pròpia i transitorietat jurídica.
Aquestes lleis tampoc estan relacionades amb el «desenvolupament bàsic de l'Estatut» al que fa referència l'article 126. Aquests dos motius porten els lletrats a recomanar altres vies de tramitació, tot i que la darrera paraula la tindrà la Mesa del Parlament en la reunió de la setmana que ve.
La majoria de JxSí i la CUP podria decidir impulsar igualment les ponències ja que compleixen els requisits per fer-ho (dos grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats). El portaveu adjunt de Junts pel Sí (JxSí), Roger Torrent, considera que les ponències conjuntes per redactar les tres lleis de «desconnexió» és «la millor fórmula», però el seu grup analitzarà conjuntament amb el de la CUP l'informe dels lletrats del Parlament abans de decidir si finalment es creen. Segons les fonts consultades per l'ACN, les opcions que es plantejaran en l'informe són bàsicament dues. O bé que el Govern o els grups parlamentaris que volen impulsar-les presentin un projecte o una proposició de llei amb el desenvolupament de les lleis, o bé que la comissió d'estudi del procés constituent creï un grup de treball específic sobre aquesta qüestió. En aquest segon cas no es podrien tramitar formalment les lleis perquè no és una comissió legislativa, però els grups podrien debatre sobre la conveniència o no de tirar-les endavant i sobre el contingut que haurien de tenir.
Durant el matí d'ahir, els representants de la Mesa van anar rebent una còpia de l'informe dels lletrats. En el document queda clar que l'opinió dels serveis jurídics és contrària a la creació de les tres ponències.
«Encaix» amb l'Estatut
El seu àmbit de treball «no encaixa d'una manera clara i evident» amb els àmbits que l'Estatut considera de desplegament bàsic i, a més, hi ha diversos grups parlamentaris que s'han manifestat públicament en contra d'aquestes ponències.
Tot i que teòricament les ponències conjuntes estan pensades per tramitar qüestions de desplegament bàsic de l'Estatut, com per exemple la llei electoral, els lletrats reconeixen que en ocasions s'han impulsat per debatre sobre altres temàtiques, com la llei de transparència o la de consultes populars no referendàries.
Ara bé, aquestes ponències s'han creat sota la base d'un «ampli consens» i sense l'oposició expressa de cap grup parlamentari. Pel que fa a les tres lleis de «desconnexió» l'informe destaca que hi ha 4 dels 6 grups de la cambra que estan en contra de crear les ponències conjuntes.
Els lletrats conclouen que no és recomanable impulsar aquestes ponències perquè no s'adeqüen ni a la via del «desenvolupament bàsic» de l'Estatut, que contempla l'article 126 del Reglament del Parlament, ni a la via de «l'ampli consens», que ha servit a la Mesa per justificar l'impuls d'altres ponències similars.
L'informe reconeix el dret d'impuls legislatiu de JxSí i la CUP i els planteja diverses alternatives per tramitar les lleis de «desconnexió» sense valorar si la tramitació incompliria la sentència del Tribunal Constitucional contra la resolució independentista del 9-N.
La presentació de tres proposicions de llei (una per cada àmbit) és la primera de les opcions. D'aquesta manera, registrarien diversos textos que, si fossin admesos a tràmit per la Mesa i superessin el debat de totalitat, serien tramitats en les comissions legislatives pertinents.
Els lletrats plantegen encara dos escenaris més. El primer, la creació d'un grup de treball específic dins d'una comissió, per exemple la del procés constituent. La darrera opció és crear una comissió d'estudi sobre el tema, per a la qual es necessitaria el suport de la majoria dels diputats del Ple.
