El conseller de Salut, Toni Comín, va afirmar ahir que a Catalunya hi ha 160.000 persones en llista d'espera per operar-se i ha promès que reduirà el temps d'espera a la meitat. En declaracions a l'emissora RAC-1, Comín va garantir que les retallades en sanitat "no aniran a més", però ha avisat que la recuperació pressupostària serà "molt lenta".

"Les retallades no aniran a més i estem en una perspectiva de recuperació pressupostària, però molt lenta. Estem desfent les retallades, però no a la velocitat que voldríem", va dir Comín, que va puntualitzar que "reduir la llista al 50 % significa que totes les persones que esperen ho faran la meitat de temps".

Segons Comín, "reduir l'espera en un dia val 1.000 milions. La manera que em sembla més sòlida d'obtenir aquests 1.000 milions és la independència".

Va dir que "no s'ha d'escapar ni un sol euro" del pressupost públic "als beneficis d'una empresa privada". Comín va fer aquestes declaracions en una entrevista a RAC-1 en referència a la decisió d'excloure de la xarxa de centres públics -el SISCAT- la Clínica del Vallès, a Sabadell, i l'Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, per ser considerats centres amb afany de lucre.

A més, va aclarir que no es tracta d'una demanda de la CUP en les negociacions amb Junts pel Sí abans de la formació de govern. També va destacar que l'anterior titular de Salut, Boi Ruiz, estava "absolutament d'acord" en aplicar aquesta mesura. "El que fem és desfer una excepció que no havia format part ni del model català ni de l'esperit de la LOSC", va sentenciar Comín. El conseller va situar l'origen d'aquesta particularitat a l'any 2010, quan la mútua l'Aliança va vendre la gestió del tercer centre susceptible de quedar fora del SISCAT: l'Hospital del Sagrat Cor, a Barcelona. La solució adoptada volia "salvar els llocs de treball" que depenien de l'Aliança, segons Comín.

En aquest sentit, va revelar que un dels experts consultats en el procés va ser Boi Ruiz, i va especificar que l'exconseller va ser "partidari que el Sagrat Cor no passés a mans d'un operador privat". Antoni Comín va explicar que a la reunió on es va proposar l'exclusió de centres amb afany de lucre del SISCAT hi eren presents, entre altres, Lluís Llach, Anna Gabriel, Eulàlia Reguant i Isabel Vallet.

El conseller de Salut va afirmar que es va incloure aquest punt en el pla de xoc independentment de si hi havia "acord amb la CUP o no". Igualment, ha destacat que la mesura compta des de l'inici amb el suport de la Unió Catalana d'Hospitals i va remarcar que "fins i tot els operadors" afectats "entenen la nostra decisió".

En ser preguntat per la possibilitat que la contractació de salut privada pugui desgravar a la declaració de la renda, Comín ha contestat que "des del punt de vista dels ingressos no compensa" i "el Departament de Salut no fa cap estalvi". Sobre el fet de ser el primer conseller en el càrrec que no prové del sector sanitari, va manifestar que va rebre "un encàrrec molt específic".

Perfil "polític"

"Se'm va explicar que el model sanitari català dels últims 35 anys ha estat un cas d'èxit", amb un "consens que se'ns n'anava de les mans per la crisi", fet pel qual es necessitava "un perfil més polític per refer el consens", va declarar.

Respecte als abusos sexuals destapats al col·legi dels Maristes de Sants les Corts, Comín va opinar que "és un problema social molt greu. Per tant, cal fer molta feina com a societat i institucions".

"Hi ha un tema d'educació i de canvi cultural. Molts d'aquests casos ocorren a l'entorn familiar i, per això, la detecció és complicada", va afegir Comín, que va defensar: "en el cas dels Maristes, Ensenyament ha actuat amb contundència. Cal assegurar que quan els centres ho detectin, es porti a Fiscalia".