Dimarts i dijous de la setmana passada vaig exposar fets molt singulars i excepcionals respecte a la salut. Van des de l'assumpció de la direcció de l'emblemàtic hospital Clínic de Barcelona pel gironí Josep M. Campistol, a la dimissió del secretari del Comitè Nobel de Medicina i Fisiologia, a Suècia.

El primer fet és molt positiu i el segon trist, però justificat. Estan units per dues altres persones que, des del meu punt de vista, són preocupants. Un és el predecessor de Campistol, Josep M. Piqué, i l'altre el gens recomanable metge italià Paolo Macchiarini.

A aquest se li imputen greus males praxis, en dur a terme intervencions que ara precisen d'investigació professional i judicial. Taquen a l'hospital Karolinska d'Estocolm i també al Clínic, de Barcelona. Parlar-ne causa esgarrifança.

El tema no pot ser més delicat. A la vegada, està relacionat amb el que va ser la política de Piqué en el Clínic. Ara, el doctor Campistol va per un altre camí, el del realisme i el servei al mig milió de barcelonins que tenen el Clínic com a hospital de referència. Campistol ha fet declaracions esperançadores. Són les millors i potser les úniques bones en sanitat des que Artur Mas decidí designar com a conseller a Boi Ruiz.

Campistol ha obert una escletxa a l'esperança, al bon sentit, a la moral. Haver-ho dit té molt de mèrit. Però caldrà actuar, sense badar gens. Ja no hi ha Mas, ni Mas Colell ni Ruiz. Però Junqueras, l'horrible Alba Vergés i el frívol Toni Comín també fan més por que goig.

Dimarts, La Vanguardia, que mai no ha escrit ni un article crític sobre les retallades sanitàries, va fer una al·lusió ensucrada a un cas al que hi ha dedicat més espai The New York Times. Afirmava que Macchiarini "havia treballat a l'hospital Clínic de Barcelona del 2005 al 2009".

Hi ha més a dir: Macchiarini va potenciar molt la seva figura gràcies al Clínic, perquè Piqué sempre va estar amatent als jocs de mans, és a dir, a aconseguir nom com fos. Sempre el va entusiasmar sortir a La Vanguardia i a TV3, els seus gran propagandistes, en ser Piqué una peça clau en la política destructora de Mas i de CDC.

Macchiarini va efectuar al Clínic el que allí van presentar com "el primer trasplantament del món de tràquea amb una innovadora tècnica en la qual utilitzava cèl·lules mare". La realitat és patètica i aquí es callà.

Sense que aquest singular anunci fos desmentit pel Clínic de Piqué, Macchiarini va ser tret de pressa i corrents del Clínic. Però la propagandística utilització per Macchiarini i per Piqué d'aquell trist cas contribuí a que després passés el que ha passat. S'havia d'haver alertat.

Ara bé, no cal témer per l'hospital Karolinska ni pel premi Nobel de Medicina. Ja estan en curs investigacions per precisar les errades que hi pogué haver respecte a Macchiarini.

I el Clínic, que fa el Clínic? Ningú amb dos dits de seny pot deixar de veure que la política d'excel·lència per l'excel·lència de Piqué podia generar desastres.

Entre altres coses, Piqué estava obsessionat per l'enfrontament amb l'hospital de la Vall d'Hebron. Això el portava a remenar la cua com fos i a on pogués. Però fou sota el seu mandat que el Clínic perdé pistonada i la Vall d'Hebron es posà al davant en molts terrenys.

Aquesta competició s'ha d'acabar. S'han d'acabar la negra nit, l'extrema petulància, la fredor moral (que no té Campistol, sinó que n'és l'antítesi) així com les maneres de fer que poden ajudar a explicar el cas Macchiarini.

La manera sueca i del Nobel de resoldre el tema és crear una comissió serena i professional que faci un informe sobre quina va ser la responsabilitat del Clínic i de Piqué en el greu cas Macchiarini. No investigar res seria avalar el que va passar. Realment es vol fer això?

Fer foc nou vol dir fer el que mai no faria Piqué. Ànims. Tampoc no farà res en res Comín, que ha dut a terme una confusa i demagògica mesura respecte a dos centres concertats. Ho exposaré aviat.