ala meva «Guspira» d'ahir («L'hospital Clínic, la bona notícia sanitària») vaig exposar i comentar l'excel·lent doble notícia consistent en el cessament de Josep Maria Piqué, com a director general de l'hospital Clínic de Barcelona i el nomenament en el seu lloc del gironí, i membre d'una família de metges gironins, JosepMaria Campistol.

Va ser la primera gran bona notícia que he pogut donar de la sanitat pública catalana en els darrers quatre anys. Ho afirmava en base a fets concrets que citava. Avui encara seria més entusiasta.

Crec que s'ha de mirar endavant. Però per fer-ho cal ensorrar en tots els ordres les maldats dutes a terme pel conseller Ruiz. Piqué en va ser un important i entusiasta col·laborador necessari.

Tinc una excel·lent perxa, entre mil altres, on avui penjar la meva anàlisi. Es tracta de l'escandalós cas del metge italià Paolo Macchiarini.

En parlava en el meu article d'abans-d'ahir i ja n'havia escrit, com a mínim, en un article en un diari digital el 23 d'octubre del 2013. El presentava com un problema greu per la seva forma d'obrar que l'havia portat a estar afectat per acusacions judicials greus.

Resulta que abans-d'ahir mateix i paral·lelament al meu article, diversos mitjans internacionals de comunicació informaven que havia hagut de dimitir el més alt càrrec de l'institut que organitza el Premi Nobel de medicina.

Es tracta del doctor Urban Lendahl, secretari del «Comitè del Nobel de Fisiologia i Medicina» i secretari general de l'Institut Karolinska, adscrit a l'hospital i a la facultat de medicina suecs del mateix nom. L'Institut fou fundat el 1810. La causa de la seva dimissió és haver afavorit a Macchiarini.

El més que qüestionable Macchiarini va arribar al prestigiós conglomerat suec en el 2010, després d'haver treballat a l'Hospital Clínic de Barcelona del 2005 al 2009. El seu gran valedor va ser Josep Maria Piqué. Va ser en el Clínic on va efectuar la primera i presumpte gran operació, el juny del 2008. Va ser molt difosa pel propi Hospital Clínic. Però finalment Macchiarini va ser cessat pel Clínic, de manera que no hi hagués cap escàndol. Tinc alguna notícia de com es va efectuar, amb gran discreció i pagant-se-li només tres mesos de sou.

En canvi, en la seva edició del 18 de gener, el diari italià Il Tirreno informava que Macchiarini acabava de ser citat pel ministeri fiscal, a Florència, juntament amb l'exdirector mèdic i l'exdirector general de l'hospital Careggi, de nom Valerio del Ministro i Valtere Giovannini. Ambdós són acusats d'«abús de funcions» i d'«omissió d'actes d'ofici» per no haver dut a terme «el degut control sobre Macchiarini».

A més el misteri fiscal florentí argumenta que alguns pacients havien estat aconsellats a ser tractats en estructures hospitalàries privades, pagant fins a 150.000 euros per cas, quan «les mateixes intervencions podien haver estat també dutes a terme - segons Il Tirreno, en base al fiscal -en hospitals públics, amb anàlogues qualitat i llista d'espera». Caram, caram, que interessants són la llei i la judicatura italianes.

Des de sempre, Piqué estava obsessionat per la medicina diguem-ne de punta, que donessin prestigi quan el Clínic és l'hospital de referència de mig milió de barcelonins. Per sort, Campistol ja ha efectuat declaracions que considero justes i assenyades, així com antagòniques als criteris de Piqué. Ben significativament, Campistol ha declarat: «prefereixo la bona gent als genis». Jo potser diria pretesos genis.

Ara Piqué acaba de ser designat director general del Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS). És un vell i gran tema. Si Piqué hi imposa els seus criteris privatistes i irrealistes, potser caldrà acompanyar en el sentiment als andorrans.

D'altra banda, atès que La Vanguardia també va publicar una ensucrada nota, citant Macchiarini, però no pas Piqué, potser seria bo que el Clínic precisés alguna cosa. Ànims.