L'expresident de la Generalitat i líder de CDC, Artur Mas, va explicar, en una entrevista a Rac1, que l'actual president català, Carles Puigdemont, li va encarregar que faci "contactes discrets" en l'àmbit de les relacions internacionals en nom de l'Executiu, per tal d'explicar el procés que viu Catalunya. Mas no va donar més detalls però va assegurar que aquest serà el seu paper i la manera "d'ajudar" al Govern des de la seva posició d'expresident.

A més, va assegurar estar "molt tranquil" des de la seva nova posició polítics i "convençut" del "pas al costat" que va fer retirant-se de la presidència. Malgrat això, considera que ell està "a la reserva" i recorda que el seu gest el deixa "alliberat" del compromís que tenia de no tornar a concórrer a unes eleccions.

Tot i que Mas encara manté una taula a la Casa dels Canonges on té part de la documentació que guardava al seu despatx, va confirmar que obrirà la seva oficina d'expresident a la part alta del Palau Robert. "Tranquil", "segur d'haver pres una decisió amb plena convicció", "alliberat, en part, de la càrrega feixuga" i "convençut del que es va fer".

L'expresident va assegurar que ja ha agafat la dinàmica del seu nou paper. Agafant com a referent el paper dels expresidents de països com els EUA, Mas va dir que el president de la Generalitat li va "demanar que, de manera discreta, faci contactes en les relacions internacionals, que faci determinada feina i determinats contactes, accions concretes".

"Jo, encantat de la vida, perquè estic per ajudar al Govern, a JxSí i al projecte perquè segueixi endavant i sense perdre efectius dins la societat catalana", va valorar Mas, que es va mostrar molt disposat a impulsar "determinada diplomàcia paral·lela" i a que "alguns escoltin per boca meva determinades coses".

Descarta la retirada política

El seu paper d'expresident, però, no vol dir una retirada de la política de primera línia per sempre. Així, almenys, ho va voler deixar clar Mas en recordar que el seu "pas al costat" el va deixar "alliberat del compromís de no tornar a presentar-se en unes eleccions".

"Estic a la reserva. La decisió que vaig prendre és amb totes les conseqüències. La meva voluntat és no tornar a presentar-me, però com no se'm va deixar acabar no puc dir que segur que no ho faré", va explicar, tot afegint que a hores d'ara "la voluntat no és la de tornar" a ser candidat a la presidència. Mas va insistir que té molt assumit el seu nou rol i que hi veu "molts elements positius". Un d'ells serà, tal i com va explicar, poder assistir a les manifestacions que convoqui la societat civil sobiranista i a les quals fins ara mai ha pogut anar "per preservat el sentit institucional de la presidència de la Generalitat" que ostentava.

La idea de l'acord

Mas també va admetre ahir que, en la setmana final de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, tot estava tan "podrit" que no ho veia "resoluble", encara que va explicar que tenia la idea de l'acord que finalment es va donar abans de les eleccions generals.

En una entrevista a Rac1, Mas va admetre que no havia pensat retirar-se com va succeir finalment fa un mes, encara que sí que ha reconegut que va estudiar abans del 20-D la possibilitat de cedir a canvi que la CUP garantís estabilitat parlamentària amb mecanismes com la cessió de dos diputats a JxSí. "Aquesta possibilitat que després es va convertir en una realitat jo l'havia plantejat abans de les eleccions espanyoles. Ho havia plantejat amb un col·laborador meu. De fet, ho sabien dues persones del món de la política", va afirmar. No obstant això, Mas va assenyalar que la CUP va tardar a prendre decisions i que l'ambient de la negociació s'estava deteriorat al tram final de la negociació, quan ell ja estava preparat per a unes noves eleccions catalanes.

La refundació de CDC

Paral·lelament, CDC va iniciar ahir el seu procés de consulta interna amb una reunió amb els presidents de les federacions convergents per tal de començar a posar fil a l'agulla. La portaveu del partit, Marta Pascal, va explicar que serà aquest òrgan el que s'ocupi del seguiment del procés participatiu, que preveuen que durarà dos mesos.