Quan el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir allò d'«anirem de la llei a la llei, amb seny» no sabia que el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) posaria al capdavant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) un magistrat crític amb la deriva independentista i que no tem l'aplicació de mesures d'«excepcionalitat» si s'escau. El president de la secció vuitena de l'Audiència Provincial de Barcelona i membre de la Sala del Contenciós i Penal del TSJC, Jesús Maria Barrientos, es va convertir ahir en la tercera autoritat de Catalunya -les altres dues són el president de la Generalitat i la presidenta del Parlament- en obtenir 12 dels 21 vots del ple del CGPJ.

El president electe defuig dels eufemismes i entén que quan els sobiranistes parlen de «desconnexió» estan fent una crida a la desobediència «encara que no li'n diuen desobediència però, en la pràctica, les coses són el que són». Ja en la seva exposició davant la Comissió Permanent del CGPJ per optar a la presidència de l'Alt Tribunal va mostrar la seva preocupació per la voluntat rupturista de l'independentisme tot advertint que poden donar-se «serioses dificultats en el manteniment de les vies normals de la relació institucional tant amb la Presidència del Parlament com amb la Presidència de la Generalitat».

Barrientos també va mostrar les seves suspicàcies respecte els magistrats suggerits pel Parlament de Catalunya proposant impedir-los jutjar causes d'aforats -com ara diputats- per «preservar l'aparença d'imparcialitat davant la ciutadania». En el rerefons d'aquesta proposició també hi ha l'independentisme, doncs el magistrat del TSJC a proposta del Parlament, Joan Manel Abril, va haver de ser l'instructor del cas per la celebració de la consulta del 9-N.

La qüestió de la consulta també ha pesat en el relleu del fins ara president de l'Alt Tribunal, Miguel Ángel Gimeno -Jueces por la Democracia-, per la seva inacció en la instrucció del cas, a ulls del CGPJ, el qual, tot i això, li va confiar els 9 vots dels membres progressites.

El vot conservador del CGPJ va evitar la fragmentació per impedir que Gimeno renovés i això va perjudicar el president de l'Audiència de Girona, Fernando Lacaba -Asociació Profesional de la Magistratura-, que també aspirava a la presidència.

Trajectòria

Membre de l'associació Francisco de Vitoria -sector moderat-, va ingressar a la carrera judicial el 1985 i va ser destinat als jutjats de districte d'Astorga, al jutjat número 26 de Barcelona i al jutjat de primera instància i instrucció de San Vicente de la Barquera (Cantàbria). El 1988 va ascendir a magistrat i va passar a la secció setena de l'Audiència Provincial de Barcelona. El 2002 es va fer amb la presidència de la secció vuitena d'aquesta Audiència i des de 2014 reforça la sala Civil i Penal del TSJC. Va ser un dels magistrats que van jutjar l'exdiputat i exalcalde de Lloret, Xavier Crespo (CDC), i favorable a condemnar-lo per prevaricació i suborn.