Tècnics del 9-N neguen que s'utilitzessin bases de dades públiques per a la votació

Els dos treballadors de l'empresa d'aplicacions informàtiques
T-Systems declaren davant del jutge que van emprar guies de carrers

22.01.2016 | 06:30

Dos tècnics contractats per la Generalitat per a la consulta del 9-N van admetre ahir que van instal·lar l'aplicació informàtica usada en la votació després de la suspensió del Tribunal Constitucional i van assegurar que aquesta es va confeccionar amb guies de carrers, no amb bases de dades personals públiques.
Segons van informar fonts judicials, dos tècnics de l'empresa T-Systems van declarar ahir com a testimonis, a proposta de la Fiscalia, davant el magistrat del Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que investiga l'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega per mantenir la consulta del 9N després de la suspensió del Constitucional.
La Fiscalia pretenia aclarir si l'empresa va tirar endavant amb els encàrrecs relacionats amb el 9-N, després de la suspensió, i si va utilitzar bases de dades personals públiques -registre d'assegurats del Servei Català de la Salut i del Registre de Població de Catalunya- per elaborar les aplicacions informàtiques usades en la votació.
Els tècnics de T-Systems, empresa que va crear les aplicacions informàtiques del 9-N, van reconèixer que van esgotar al màxim els terminis d'execució de l'encàrrec, de manera que aquestes es van instal·lar en els ordinadors portàtils usats per a la votació entre el 7 i 8 de novembre, dies després que el Constitucional suspengués la consulta d'independència.

Treball d'assessorament
A més, van reconèixer que tècnics de l'empresa van treballar la jornada del 9-N per assessorar els voluntaris davant les incidències que poguessin sorgir durant la votació i van estar de guàrdia per si era precís que actuessin per repel·lir atacs informàtics al web de la votació.
Segons consta en el sumari, el mateix dia en què es va suspendre el 9-N, T-Systems va enviar una carta a la Generalitat per saber si havia de seguir endavant amb les seves gestions per a la votació, a la qual cosa el govern català li va respondre el 7 de novembre que, consultats els serveis jurídics de la Generalitat, cap de les activitats de l'encàrrec no resultaven «explícitament afectades» per la resolució del Constitucional.
De fet, la investigació del TSJC se centra principalment a descobrir si la Generalitat va mantenir els preparatius sobre la votació una vegada que el Tribunal Constitucional havia suspès la consulta, per si això va poder constituir un delicte de desobediència.
També els testimonis citats per ahir van negar que el programa informàtic que van crear per als ordinadors utilitzats en la votació inclogués informació de bases de dades públiques i van precisar que aquest va ser confeccionat a partir de mapes del carrer de poblacions.
En l'aplicació informàtica, van afegir, els voluntaris del 9-N es limitaven a introduir el DNI dels ciutadans per comprovar si acudien a l'urna corresponent i si no havien votat abans, sense que els ordinadors portàtils utilitzats estiguessin connectats entre ells en una xarxa.
Els tècnics van ser interrogats a més en relació amb el projecte «Invictus», una base de dades que admeten la Generalitat els va encarregar el 2013, sense vincular-la al 9N, en què van recollir informacions d'identitats personals basades en el registre del CatSalut.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema