"L'incendiari català". "Radical". "Rebel". "Un separatista de primera hora". En els darrers dies, la premsa internacional ha presentat el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, com un independentista convençut, molt més que no pas el seu antecessor, Artur Mas.

La majoria de rotatius s'han fet ressò de la seva fórmula de jurament del càrrec, que no incloïa cap referència a la Constitució ni al Rei; i del seu "Visca Catalunya lliure!" en acabar el discurs d'investidura.

Per al francès Libération, Puigdemont és un "incendiari" que va caure "de molt jove" a "l'olla del separatisme català". També diu que els seus adversaris polítics el defineixen com a "fanàtic" i que ha demostrat en diverses ocasions la seva "intransigència separatista", tot recordant episodis com la desaparició de la bandera espanyola de la façana de l'ajuntament de Girona o quan va declarar persona "non grata" la delegada de l'Estat a Catalunya, María de los Llanos de Luna. I augura: "Puigdemont és més tranquil i alhora més radical que Mas. L'enfrontament amb Madrid serà encara més violent".

No és l'únic a vaticinar-ho. El també francès Le Monde titula "El nou president català i Madrid, crònica d'un xoc anunciat", expressió que també fa servir La Stampa, d'Itàlia. De fet, aquest rotatiu fins i tot augura que el PSOE podria repensar-se l'aliança antinacionalista amb PP i Ciutadans davant l'embranzida de Puigdemont.

"Rebel, rebel" és el titular amb què The Economist descriu Puigdemont, a qui titlla de "radical" en el subtítol. El diari subratlla que l'actual president és "ideològicament més pur" que el seu antecessor, Mas, que durant bona part del seu mandat va ser "un centrista liberal que va abraçar l'independentisme per motius polítics". En canvi, destaca que Puigdemont ja era independentista molt abans que la major part del seu partit (CDC). El mateix assenyala el francès La Depeche, que el qualifica de "separatista de primera hora".

Des d'Alemanya, el Frankfurter Allgemeine compara el cas de Mas i Puigdemont amb el de Vladimir Putin i Dimitri Medvédev, ja que el primer també va cedir temporalment la presidència de Rússia al segon, tot i que es va recol·locar com a primer ministre per seguir controlant. El rotatiu recorda que Puigdemont tindrà a sobre "l'ombra" de Mas, que no va descartar tornar-se a presentar en el futur. També es fa ressò del caràcter antimonàrquic de Puigdemont i assegura que lluitarà perquè Leonor, princesa de Girona, no arribi a regnar.

El belga Doorbraak (escrit en holandès), en canvi, lloa el nou president tot assenyalant que les seves rèpliques en el debat d'investidura van ser "ingenioses i plenes d'humor", i es fa ressò que les xarxes socials van aplaudir les seves habilitats retòriques. També nega que sigui un "titella" de Mas: "S'ha presentat com un polític digne i madur i com un home de consens", indica, tot recordant que Puigdemont parla cinc idiomes (català, castellà, anglès, francès i romanès) mentre que Mariano Rajoy només un.

Finalment, des dels EUA, The New York Times creu que la retirada de Mas i l'arribada de Puigdemont no servirà per "resoldre el que s'ha convertit en el pitjor maldecap per al Govern de Madrid".