El Govern està predisposat a retirar-se de set processos judicials contra activistes si no hi ha "lesions, menysteniment de les persones, dels funcionaris o dels béns públics", va remarcar a Catalunya Ràdio la consellera de Presidència i portaveu, Neus Munté, que va explicar que s'analitzaran aquests cassos un per un i es prendrà una decisió properament.
Aquest gest del Govern forma part de les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP, tot i que no està inclòs formalment en l'acord, van explicar fonts coneixedores a l'ACN. Des del Departament d'Interior es va remarcar també que el Govern no es retirarà de cap cas on hi hagi mossos lesionats, béns públics afectats o greus afectacions contra l'interès públics, i van recordar, a més, que la Generalitat ja es va retirar de dos processos abans de negociar amb la CUP.
Segons van confirmar fonts coneixedores del cas, els processos que s'estudiaran són el de la protesta contra la visita d'Artur Mas a la Universitat de Girona el 2011; dos processos oberts pels disturbis durant la vaga general del 29 de març del 2012 a Barcelona; dos més relacionats amb la vaga general del 14 de novembre del mateix any, un a la capital catalana i un altre a Girona; un procés referent a una acció de protesta contra la línia de molt alta tensió a Viladasens el 2014, i el cas que implica quatre joves durant les protestes contra el tancament de Can Vies el maig d'aquell mateix any a Sants.
El Govern va remarcar, a més, que la Generalitat ja es va retirar de dos casos més quan Jordi Jané va assumir la tasca de conseller d'Interior el passat mes de juny, per tant abans de qualsevol negociació amb la CUP. Es tracta d'un procés contra uns activistes membres de la CGT per una acció davant la Borsa de Barcelona durant la vaga general del 2012, i també un cas per uns incidents a El Vendrell durant una vaga el 2011.
La proposta va rebre el suport d'ERC. El seu portaveu, Sergi Sabrià, va considerar "raonable" la "predisposició" del Govern de retirar-se de set processos judicials contra activistes, una decisió que el seu partit comparteix, ja que en aquestes accions "no hi va haver violència".
Per la seva banda, el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Miguel Ángel Gimeno, va considerar que el Govern està "en l'exercici dels seus drets" sobre la possibilitat que es retiri de set judicis. "No em sorprèn. Això és freqüent, no només dels governs, sinó de partits polítics i institucions que en un moment determinat utilitzen aquests canals i, quan no són del seu interès, aleshores es retiren", va afegir.El portaveu del sindicat dels Mossos d'Esquadra SAP-UGT, Valentí Anadón, va exigir ahir una "explicació immediata" al Departament d'Interior. Anadón creu que no s'haurien de "retirar de cap cas". El secretari general del SME, Toni Castejón, va afirmar que "costaria d'entendre que per un pacte polític la principal acusació amb caràcter tècnic i jurídic, es fes enrere".
Crítica de l'oposició
Els partits de l'oposició també van criticar l'anunci. La presidenta del grup municipal de Ciutadans (C's) a l'ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, va lamentar que "la Generalitat es retiri de diverses causes obertes per disturbis", com els ocorreguts a Barcelona durant la vaga general del 29 de maig del 2012 o després del desallotjament de Can Vies.
Al seu torn, el portaveu del PP al Parlament, Enric Millo va alertar que si el Govern ho porta a terme estarà essent tolerant amb grups violents, la "kale borroka catalana". La portaveu del PSC, Esther Niubó, va assegurar que el seu grup parlamentari demanarà "explicacions detallades". Els socialistes van recordar que sempre han fet "confiança" al Govern en aquests casos però que ara si fan un pas enrere demanaran que "s'expliqui molt bé cas per cas".
