Guspira

d'una generalitat dolenta a una altra de pèssima

19.01.2016 | 06:30
d'una generalitat dolenta a una altra de pèssima

Encara falten dies perquè siguin designats tots el directors generals de la Generalitat. Però de moment ja es pot dir que la baixada de nivell és general, com s'esperava. ERC està nomenant persones que només poden presentar un currículum d'"apparatchik" del seu partit. En casos, el seu nivell professional resulta ser espeleològic. Així, l'home que ha de crear la Hisenda catalana, Lluís Salvadó, antic delegat a Terres de l'Ebre durant el tripartit, va fer unes manifestacions a una ràdio de Barcelona que eren per quedar bocabadat. Veu la seva comesa com una passejada triomfal. Contractar milers de nous funcionaris, potser uns tres mil? Cap problema. Dificultats constitucionals o jurídiques? Què és això? La periodista que l'entrevistà semblava estar al·lucinada. Però el noi estava cofoi amb el seu nou càrrec.
Tanmateix, la realitat és massa crua i visible perquè el pes de la incapacitat secessionista pugui passar desapercebut. Seria com no veure la immensa inutilitat de Pere Aragonès, que ha passat a ser el secretari general d'Economia.
Què no dir d'Oriol Junqueras, vicepresident de la Generalitat, conseller i gran khan d'Economia, dirigent d'ERC i aspirant força immediat a la presidència de la Generalitat? Com que Junqueras és d'una ignorància absoluta en economia, i en moltes més coses, optarà per la retòrica, per les volades de coloms. Vaja, allò d'"Espanya ens roba". Gran tema, en un moment en què no sap com pagarà els sous dels funcionaris.
Em diuen que Junqueras volgué ser economista però no passà del primer curs i va estudiar Història. Miro la seva modesta producció i constato que hi destaca, com en tants personatges d'ERC, la divulgació. Professors que el coneixen em diuen que és "molt fluix en tot". Tothom sap que la història econòmica és història no pas gestió econòmica. És evident que en gestió Junqueras és verge, d'una virginitat impecable. Ara bé, Aragonès i Junqueras sempre poden demanar que els ajudi Marta Rovira. Certament, ho dic fotent-me'n perquè la secretària general d'ERC va efectuar unes declaracions a una TV estrangera sobre com arreglar (mitjançant la independència, òbviament) l'economia catalana que van ser un èxit a internet per la seva ridiculesa. Més ruqueria hauria estat impossible. Estaven al nivell del Conte de la Lletera. És del mateix ordre el que està passant a la conselleria de Salut. En vaig escriure una mica diumenge. Ara en sé més coses. Resulta que el nou conseller Toni Comín està cofoi a causa de no entendre res de sanitat. Diu que cal acció política, política pura. Però no la precisa.
Per descomptat, es pot ser conseller de Salut sense ser metge. Però no pas sense saber què és un sistema sanitari ni tenir experiència en l'articulació administrativa de sistemes complexos, mitjançant estructures empresarials públiques de gran abast. A més, se n'ha de tenir una concepció situada en el temps i integrant infinitat d'evolucions, tant científiques com socials i demogràfiques, en un marc òbviament pluridisciplinari. De tot això Comín no en sap ni un borrall. Ni li interessa. Ni mai n'ha mostrat cap aptitud o ni una petita atracció. Pot dir-se que és l'home equivocat en el lloc equivocat. És un pèssim candidat per gestionar prop del 40 per cent del pressupost de la Generalitat i posar un salvavides a un sistema autodestruït que està literalment amb l'aigua al coll.
Posar un home de palla davant un tema complex i delicat és una vella política de Jordi Pujol i de Mas. Aquest darrer va voler fer conseller de Salut Miquel Vilardell, en comptes de Ruiz. Però rodejant-lo de persones que realment manessin, seguint les ordres de Josep Prat i del mateix Mas. Ho vaig saber per una font impecable. Passarà alguna cosa semblant amb Comín? Per ara no hi ha ni indicis. Però la veritat és que Comín no pot manar, per incapacitat i també per falta de ganes, atès que és un frívol. Hi ha tema per estona. Per desgràcia, la sanitat pública continuarà sent un drama.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema