la guspira

INDEPENDENTISME, CANÇÓ ENFADOSA I FALLIDA

17.01.2016 | 06:30
INDEPENDENTISME, CANÇÓ ENFADOSA I FALLIDA

El periodista i escriptor gal Alphonse Karr (1808-1890) fou autor de l'epigrama "com més canvia una cosa, més esdevé la mateixa". Fou el besavi de l'historiador i polític català Josep M. Ainaud de Lasarte.
Resulta útil per acostar-nos al recent canvi de president de la Generalitat. Aquest canvi també ha servit per reafirmar que el "procés" (independentista) continua estant en el buit sideral i es mereix el renom d'hàmster. El simpàtic animalet sovint dóna voltes i voltes dins una espècie de sínia vertical per acabar sempre allí mateix. És el que sempre ha fet i sempre farà el procés, fins que tothom es cansi o es mori de riure o de fàstic.
Algú coneix una persona que no en visqui i digui en privat que el "procés" té ara més possibilitats? L'he cercada i no l'he trobada. Ningú no es pot creure que un seguit de patètiques reunions de persones desconegudes per redactar un projecte de constitució catalana servirà per sortir del marasme. A més ja hi ha un projecte de constitució. La de l'exjutge Vidal establint que només serà gratuïta l'assistència sanitària urgent. Passaríem a envernissar una sanitat pública subsahariana, ja descaradament.
Mires el nou govern i veus un ridícul amateurisme, per no dir una escandalosa incompetència. Només hi pot haver novetats en el camp dels anomenats "efectes d'anunci", o sigui, anar proclamant més i més meravelles que només serviran per somniar truites. El més calent continuarà estant a l'aigüera, mentre les patètiques biografies de tots els consellers (i la del propi president) acreditaran que se'ns està tornant a ensarronar. Serà la vegada que fa mil. O és que ja s'ha oblidat el que ha fet Mas, perdent pel camí bous i esquelles, així com vots a cabassos? Quin enfocament nou hi ha i en què?
Aquesta és la primera pregunta que em vaig fer, de molt bona fe, respecte a la designació de Toni Comín, fill del meu enyorat amic Alfons Carles Comín, com a nou conseller de Salut. VAig creure que intentaria, per dir-ho així, destrossar la vil destrossa duta a terme pel sinistre Boi Ruiz. He passat uns dies intentant treure'n l'aigua clara. Ha resultat ser més que fosca. El presagi és, a hores d'ara, més que negatiu.
He pogut confirmar que Comín no entén res de res de sanitat i, el que és pitjor, no he sabut veure que tingui cap aptitud per entendre-hi un borrall. Creu que la política és l'ungüent de la serp que ho cura tot. ?Menys?prea el coneixement dels dossiers. No té cap experiència en la gestió de la cosa pública o privada. Vaja, que pot confondre un compte de resultats amb un compte corrent o amb un compte d'estalvi.
És una visió i una incapacitat que odio, com odio l'ultraconservador, estadista i feixistitzant Charles Maurras (1868-1952). Fou autor de l'expressió "la política abans que res". Fins i tot escrigué: "L'acció ha de ser política", i jo gosaria dir, ara, ja no "política abans que res", sinó "política únicament". El personatge em produeix urticària.
Segurament, Comín no posseeix la insolència provocadora i vil de Ruiz. A més, pot afinar algun punt, cosa probablement positiva. Però és més segur que no podrà concebre que el que caldria és crear un model, un nou marc, pensat, debatut, raonat, modern i possible, de responsabilitat i autoritat pública. Tindria la possibilitat de partir de zero, o de menys infinit, que és on ha deixat la sanitat pública Boi Ruiz. Però Comín, pel que m'expliquen, no és ni capaç d'intuir-ho. Tampoc no veig que ho pugui fer ningú dels que sembla que seran els seus col·laboradors.
N'he escrit força, ho podria fer molt més. Però, com tots els hàmsters, estic esgotat, desinteressat, fart que una ruqueria absoluta, la cosa aquesta del secessionisme, ho pugui tapar tot. Crec que aquesta cabòria la va parir Mas perquè no es veiés la seva radical i avui palesa incapacitat. Avui serà usada per altres per tapar la seva pròpia ineptitud. Puc ser més educat, però no pas més veraç. Tot ha canviat molt (quant a persones), diria Alphonse Karr, però ha esdevingut la mateixa cançó enfadosa i fallida.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema