El ja expresident del comitè de govern d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, va assegurar en una entrevista publicada ahir a La Vanguardia que "les coses haurien anat millor" si l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol hagués apostat per ell en comptes de fer-ho per Artur Mas. "Mas i jo vam començar amb una relació freda, però ara és afectuosa. Distant perquè cada un està al seu lloc. Va ser un bon president però en els últims anys s'ha equivocat. És la meva opinió. No és la de molts ciutadans, que és el que importa", va assenyalar.

Duran va anunciar dissabte que deixa la presidència d'Unió Democràtica de Catalunya -després de 29 anys ininterromputs en el càrrec- durant la seva intervenció en el Consell Nacional del partit. "M'ha costat més entendre la conversió independentista de Mas que la de Pujol", va recalcar abans de subratllar que "Pujol ja tenia de jove unes determinades conviccions nacionalistes, mentre que la posició de Mas va estar molt temps apartada de l'interès per la política, cosa que no significa que jo li resti credibilitat".

Quant al procés independentista, Duran va considerar que "s'està corregint el tret respecte a la declaració del 9-N. El Govern ha de governar també per al 52% de la societat, no només per al 48% que li dona suport. Crec que alguns intenten refer el camí en la línia d'Unió i espero que els ciutadans tinguin memòria i vegin que nosaltres no enganyem".

L'exlíder d'Unió va reconèixer, també, que li va sorprendre que Pujol tingués diners a Andorra i també que la família de l'històric líder del nacionalisme català estigui en el punt de mira de la Justícia: "La Justícia ha d'arribar fins al final", va dir. A més, va assumir que a Unió li va afectar el cas Pallerols. "Se'ns va considerar responsables civils i vam tornar 200.000 euros" però després es van auditar els comptes. Què més es pot fer?", es va preguntar al respecte.

Una dimissió condicionada

En la seva última carta setmanal, Duran i Lleida va recordar que "fins que no hi hagués un calendari polític clar a Catalunya", i fins que Unió no convoqués el seu congrés, "no podia fer el pas" d'abandonar la direcció del partit. "Si haguéssim hagut d'afrontar unes eleccions el 6 de març, no hauria pogut dimitir: al consell nacional no es podia parlar de la meva dimissió, sinó dels candidats i del programa electoral", va especificar.

"En qualsevol societat democràticament madura, el dirigent del partit a qui li passa això, ha de plegar, siguin quines siguin les circumstàncies en les quals es produeix el resultat. No hi ha excuses. No serveixen les justificacions", resolia al text. Ara ja com a expresident del comitè de govern, Duran va recordar que la nit del 20-D va dir que "sabia què havia de fer i que ho faria al moment oportú".