La portaveu parlamentària de la CUP, Anna Gabriel, va explicar aquest divendres en una entrevista a La Directa que Artur Mas va plantejar la «liquidació directa de la CUP» a canvi de fer un pas al costat. «Se'ns va plantejar que dos diputats passessin a formar part de JxSí, adscrits al seu grup, que els altres vuit dimitissin i que ningú prengués el relleu, de manera que quedés alterada l'aritmètica parlamentària durant la resta de la legislatura», va indicar. Una opció que «òbviament no podíem acceptar».

L'acord va arribar a menys de 48 hores del debat d'investidura i inclou la renúncia de dos diputats cupaires amb relleu i la participació d'altres dos diputats a la dinàmica de JxSí (sense adscripció al grup perquè no és possible reglamentàriament). Gabriel està convençuda que Mas en persona és qui planteja eliminar la CUP, entre d'altres, per apartar-la a ella de la primera línia.

Fruit de l'acord, la CUP accepta la dimissió de dos diputats i deixa a criteri de Mas la selecció del seu successor dins del grup parlamentari de JxSí. Gabriel no creu que tothom a Junts Pel Sí compartís la necessitat de fer dimitir diputats de l'esquerra anticapitalista, però la CUP va decidir acceptar la penyora per fer sortir a Mas del Govern: «Jo crec que és directament Artur Mas qui ho planteja. No m'imagino part de JxSí plantejant-se això, sincerament», va indicar la diputada.

El veto a Mas es va mantenir tot i la divergència d'opinions interna a la CUP. «El seu lideratge s'havia identificat amb les polítiques neoliberals dels últims anys i, per tant, havia estat tan ferotge que hi havia gent que identificava Mas amb una pèrdua de condicions en la seva realitat quotidiana», va opinar. Finalment, l'esquerra anticapitalista va aconseguir que Mas fes un pas al costat «in extremis».

La diputada per Barcelona de la CUP opina que ERC no hi ha tingut res a veure, malgrat que els republicans «estiguin interessats» en què es pensi això. «Jo no he tingut aquesta sensació. Segurament a ells els interessarà dir que sí, o no, no ho sé. Nosaltres la sensació no l'hem tingut, perquè és que, a més, el "no" a Mas existeix des del dia 28 de setembre, per tant capacitat per fes un pas al costat la tenien des del primer dia», va recordar.

Artur Mas és l'única renúncia

La portaveu cupaire té la sensació que l'única renúncia de Junts Pel Sí ha estat, precisament, la de Mas. «Hem aturat el Consorci de Lleida? No. Hem aprovat els plans funcionals de Tarragona de sanitat? No. Hem aprovat el CIMS de Girona? No. Es retiren d'ATLL? No. Deixarem de donar diners a les escoles d'elit de l'Opus? No. Farem un gest diferent amb les concertades? No», va enumerar. El debat sobre aquestes i d'altres qüestions ha quedat ajornat fins que s'iniciï el procés constituent.

«Jo crec que la idea serà plantejar que aquest Govern exerceixi de govern provisional i excepcional, sense aprofundir en determinades apostes ideològiques en clau de privatitzacions i retallades», va destacar. A canvi, la CUP també es compromet a deixar de banda les seves reivindicacions més allunyades del programa polític de JxSí. «Pot tenir un mínim sentit si aquest Govern se centra en les claus del full de ruta, i si aplica polítiques que no seran properes al programa de la CUP, però que tampoc hauran de ser l'aplicació del programa de CDC», va afegir la diputada.

Gabriel va insistir que el grup parlamentari de la CUP decidirà el sentit del vot de forma conjunta i va volgut fugir de la idea que els dos diputats que participaran en la dinàmica de JxSí votaran invariablement al costat de CDC i ERC. De fet, va remarcar, per exemple, que no existeix cap acord preestablert sobre els pressupostos del 2016: «A priori no podem dir que els votarem o que no els votarem. Analitzarem si són els pressupostos més socials que s'han pogut generar amb l'actual marc o, al contrari, si són una plataforma de liquidació de la CUP».

Per últim, va subratllar que després de l'intens debat intern que hi ha hagut les darreres setmanes al voltant del pacte amb JxSí, la calma ha tornat a la CUP. «Ara estem en un escenari diferent. Aquesta ombra de l'escissió jo crec que no existeix. Al contrari. Existeix la sensació que això pot haver cohesionat, enfortit, o que hi ha la possibilitat de recosir algunes ferides que s'havien ocasionat», va remarcar.