La responsable d'incidència política i social de la Comissió Catalana d'Ajuda al Refugiat (CCAR), Pascale Coissard, alerta que actualment només hi ha disponibles i habilitades 91 places per a refugiats al territori català, totes ocupades. En aquest sentit, Coissard afirma que les places que havien d'obrir-se per a l'acollida de refugiats a Catalunya, xifra que oscil·lava entre les 1.000 i les 5.000, era una aproximació respecte a les 17.680 persones reubicades de Grècia i Itàlia que havien de venir fins a Espanya.
En el cas de la CCAR, 63 de les 123 noves sol·licituds realitzades el 2015 eren de nacionalitat ucraïnesa i 4 sirianes, encara que Coissard precisa que aquesta entitat atén moltes persones sirianes, comunitat que sol formular la sol·licitud d'asil a Ceuta-Melilla en la majoria d'ocasions.
A més, la responsable de l'entitat explica que tant la CCAR com la Creu Roja assenyalen que Catalunya té unes necessitats especials d'asil, ja que l'any 2014 s'hi van sol·licitar 785 sol·licituds i només es comptava amb 28 places d'acollida, 10 de les quals estaven gestionades per CCAR i les 18 restants entre l'associació ACCEM i Creu Roja.
Per la pressió exercida des de la xarxa Asil.Cat, s'han obert 91 places a Catalunya gràcies al Reial Decret aprovat pel Consell de Ministres el passat 11 de setembre, establert amb l'objectiu d'adaptar la seva capacitat a les necessitats existents després de l'augment de sol·licituds de protecció internacional.
Malgrat això, les 91 places ofertes a Catalunya ja estan ocupades, encara que ACCEM i Creu Roja treballen dia a dia per poder ampliar aquest nombre, per la qual cosa la xifra "segurament variarà".
Xifres en augment
El 2012 va caure el nombre de persones que van sol·licitar asil a Espanya, però a partir de llavors la xifra no ha parat d'augmentar, fet que Coissard relaciona amb el conflicte sirià que va esclatar el 2011, ja que el 2014 el nombre de refugiats va ascendir fins a 6.000 i per al 2015 s'espera que sigui gairebé el doble.
No obstant això, Coissard afirma que és una "quantitat ridícula" en comparació a les més de 800.000 sol·licituds d'Alemanya, tot i que ressalta que si els números es posen a escala espanyola, la xifra triplica el nombre de sol·licituds de l'any 2012.
La representant de CCAR ha informat que actualment hi ha 96 persones de la comunitat siriana amb l'expedient obert ateses per l'entitat, cosa que implica que no han obtingut encara l'estatut de refugiat.
Sobre això, Coissard especifica que la majoria dels sirians no obtenen l'estatut de refugiat, que és l'estatut que sol·liciten les persones que estan perseguides individualment al seu país, sinó que obtenen la protecció subsidiària, destinada a les persones que vénen d'un país on la violència està generalitzada.
La responsable d'incidència política i social de CCAR recorda que l'ambaixada d'Espanya i altres ambaixades europees al Líban estan denegant els visats, "perquè per obtenir un visat Schengen has de demostrar que després podràs tornar al teu país d'origen, un retorn que els sirians no poden assegurar".
Davant aquesta situació, l'única solució és l'extensió familiar, permís que poden sol·licitar aquelles persones que han obtingut algun tipus de protecció subsidiària o estatut de refugiat, i que poden fer l'extensió del seu estatut als seus familiars.
Coissard lamenta que l'extensió familiar és un procés molt llarg, "dotze mesos com a mínim a nivell pràctic, depenent del país d'origen", i afegeix que és "molt desconegut per les ambaixades als països d'origen, i això fa difícil reunificar les famílies". En la CCAR, la primera nacionalitat que va sol·licitar l'asil a Barcelona el 2015 va ser la ucraïnesa, seguida dels hondurenys, els veneçolans i els sirians. "La nacionalitat afganesa també ha de tenir-se en compte, ja que sempre està entre les sis primeres nacionalitats que sol·liciten asil, igual que d'altres països de les Primaveres Àrabs i de Centreamèrica per la violència de colles", conclou Coissard.
