Els fins ara alcalde de Girona, Carles Puigdemont, va ser investit ahir el 130è president de la Generalitat de Catalunya en el marc d'un ple d'investidura celebrat al Parlament que va finalitzar amb 70 vots a favor -els 62 de Junts pel Sí i 8 de la CUP-, 63 en contra i 2 abstencions, ambdues provinents de la formació cupaire. Amb aquest resultat, els vots favorables a la investidura van superar els 68 vots que estableix la majoria absoluta.

El nou president de la Generalitat va garantir, durant el seu parlament en el ple d'investidura, que els compromisos sobre el full de ruta es mantenen "inalterables", i va apostar per "començar a caminar a la llum de la declaració aprovada el 9 de novembre". En la seva compareixença, Puigdemont va refermar, amb diversos punts, els passos del procés cap a la independència: culminació de la fase participativa, disseny definitiu de les estructures d'Estat, tramitació al Parlament de la llei de procés constituent, tramitació de la llei de transitorietat jurídica i plena internacionalització del procés.

El ja president del Govern català va assegurar que assumirà el càrrec, "segurament", de manera "temporal", ja que va dir que "els moments irrepetibles necessiten lideratges irrepetibles", i va garantir que es "deixarà la pell" per aconseguir la independència perquè no és l'hora dels "covards". En el seu discurs, Puigdemont va demanar que es deixi de banda "l'orgull" per assumir "la dignitat", per tal de culminar el procés sobiranista sense "covardies" però tampoc amb "temeritats".

També va fer referència a les paraules del president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, assegurant que s'ha de fer front a una "feina ingent que s'ha d'assumir sense dilació i sense por". En aquest sentit, va assegurar que els compromisos es mantenen inalterables pel que fa als passos del procés cap a la independència, i va admetre que s'inicia un procés que no serà gens fàcil i gens còmode. "Hi posarem valor i coratge", va afegir.

Així mateix, Puigdemont va fixar les tres prioritats del seu govern, que va anomenar com les tres "famílies": la primera prioritat és que Catalunya sigui "un país més just, més equitatiu i més saludable"; en segon lloc, va defensar que Catalunya ha d'oferir més feina, ha de ser més creativa i més oberta; finalment, va situar com a tercera prioritat que el país sigui més transparent i un exemple de bones pràctiques.

Per tirar endavant el projecte de país, el nou president català va presentar un programa calcat al d'Artur Mas que inclou "estructures d'Estat" com, per exemple, l'articulació d'una "constitució catalana". En aquest sentit, Puigdemont va prometre iniciar de forma imminent el procés participatiu perquè els ciutadans facin aportacions a una futura "constitució", com a fase prèvia a la seva tramitació al Parlament català. Així mateix, va destacar com a prioritat l'"Agència Catalana de la Seguretat Social", des de la qual "s'articularan les polítiques socials del futur Estat català", així com la "hisenda pròpia", "un Banc Central de Catalunya" i, fins i tot, "duanes"

Per al nou president també serà clau la "plena internacionalització del procés de constitució del futur Estat", que va afirmar que vol fer de manera dialogada amb el Govern central, la Unió Europea i la comunitat internacional.

Pel que fa a la carpeta social, ?Puig?demont adoptarà el pla de xoc social acordat entre JxSí i la CUP, aplicant immediatament les mesures més urgents en matèria d'habitatge i pobresa, encara que de moment no té garantits uns pressupostos de 2016, a l'espera dels moviments de la CUP.

El flamant president també es va comprometre a preservar el model d'escola educativa "inclusiva" i a garantir l'accés a la cultura en igualtat de condicions. A més, el candidat va assegurar que treballarà per tenir "més i millor treball", adaptar la FP al mercat de l'ocupació i contribuir a ajudar les pimes, entre altres mesures.

Inici amb disculpes

Puigdemont va començar el seu discurs d'investidura demanant "perdó" als catalans per la manera com finalment s'ha arribat a un acord in extremis: "No ho hem fet prou bé, cadascú a la seva manera, segur que uns menys bé que altres, però és cert i els ciutadans així ens ho han transmès que hem estat a punt de dispersar la feina feta i transformar les il·lusions i esperances compartides en un episodi poc edificant". Alhora, també va agrair a l'expresident, Artur Mas, que hagi fet un pas al costat. "Quan hi havia un mandat clar tu -dirigint-se a Mas- has decidit fer un pas al costat quan tenies tot el dret, perquè te l'havies guanyat, a presidir el país. El teu gest és dolorós per a tu i per a molts de nosaltres, però és un gest excepcional i exemplar, ple de coratge", va apuntar Puigdemont, que va subratllar que unes noves eleccions haurien suposat una "esmena a la totalitat a qui no se la mereix, el poble", que ja es va pronunciar el passat 27-S.

D'altra banda, el flamant president català va voler donar les gràcies a JxSí i a la CUP per no haver-se aixecat mai de la taula i per "no haver caigut en la temptació del confort", aconseguint així un acord per arrencar "la legislatura de la postautonomia i de la preindependència". Sobretot, però, va fer un agraïment "emocionat" a Artur Mas pel seu "valor, coratge, honestedat i patriotisme". Puigdemont va acabar el seu agraïment assegurant que ell mai hauria gosat acceptar l'oferiment de ser president si no sabés que tindrà Mas al seu costat, perquè el procés "necessita tothom". "Et necessita a tu i el teu prestigi i coneixement. No ens sobra res, hem d'anar eixamplant", va concloure.

Record per a Girona

Puigdemont també va tenir un moment per recordar la seva ciutat, i va reconèixer que deixa l'alcaldia "amb recança, però convençut que és el pas que toca fer". "No són èpoques per a covards, per a temorosos, per a fluixos de cames, ni és moment de resignar-se en la confortabilitat", va considerar.

A més, una vegada exposat el seu programa de govern, el president va establir un paral·lelisme entre el gironí Berenguer de Cruïles, primer president català, i ell mateix: "No som un invent de la Constitució, som hereus dels pagesos de remença que es van unir per defensar els seus drets. Uns pagesos que, tal com ho ha reconegut la UNESCO, són tot un precedent de lluita de les classes populars. Al segle XV ja hi havia qui es reunia en assemblea per rebel·lar-se contra el poder que els oprimia", va dir el fins ara batlle de Girona, que també va recordar la figura del polític figuerenc Josep Pallach, fundador del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament, mort ara fa 39 anys.

Després de ser investit, Puigdemont va tornar a demanar el torn de paraula per fer un discurs, va dir, "sense contingut polític", a través del qual va agrair als diputats el seu vot durant la sessió. "Intentaré ser digne de les vostres expectatives i de les vostres esperances. Visca Catalunya lliure!", va dir per cloure la seva intervenció. El ple d'investidura va posar el seu punt i final amb "Els Segadors", que només van cantar els diputats de JxSí i la CUP.

Família i personalitats

La dona de Puigdemont, Marcela Topor, i la família del fins ahir president, Artur Mas, van ser algunes de les personalitats presents en una tribuna d'invitats del Parlament plena de gom a gom, on també hi havia membres del gabinet de presidència de Mas.

A l'acte d'investidura hi eren presents, també, els expresidents del Parlament Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert, al costat de l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias i del primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de la ciutat, Gerardo Pisarello, que hi va ser present en representació de l'alcaldessa de la ciutat comtal, Ada Colau.

La petició d'Albiol, fallida

Abans que comencés el ple d'investidura, el president del grup del PPC, Xavier García Albiol, va adreçar una carta a la presidenta del parlament català, Carme Forcadell, recordant-li que no es pot iniciar una discussió al Parlament si "dos dies abans" no s'ha distribuït "l'informe, el dictamen o la documentació" que ha de servir de base per al debat, llevat d'un acord de la Mesa o de la comissió "en sentit contrari", segons recull l'article 82 del reglament. El diputat popular denunciava, d'aquesta manera, l'"incompliment" del reglament de la cambra en la convocatòria del ple.

Tot i les queixes dels populars, la Mesa i la Junta de Portaveus del Parlament van convocar el ple d'investidura del nou president de la Generalitat a les cinc de la tarda, desestimant així la petició del PPC.