RELLEU EN LA DEMAG"GIA: DE MAS A JUNQUERAS

05.01.2016 | 06:30
RELLEU EN LA DEMAG"GIA: DE MAS A JUNQUERAS

«L'actitud pagerola del murri de Junqueras l'ha acostat a aquest seu objectiu, mentre que la petulant de Mas, que sempre va «sobrat», l'ha acabat allunyant»

Encara estava calent el mite agònic d'Artur Mas que ja n'hi un altre de preparat per a tallar-li el coll. És el del fals unitarisme que volia encarnar Junts pel Sí. Encara no se sap què decidirà ERC respecte a com presentar-se a les eleccions autonòmiques d'inicis de març. De moment ahir vàrem tenir un espectacular exercici de demagògia per part del líder d'ERC, Oriol Junqueras. Va ser horrible i de mal gust. Va fer propostes angelicals en un tema que és de mers dimonis. Junqueras es va treure la màscara de pagerol sorneguer per posar-se la de demagog barat.
Seria lògic que ERC es presentés com a partit sobirà, com ho va efectuar a les generals del passat dia 20. Ara bé, aquí i ara, que una cosa sigui lògica no implica cap garantia. Però les raons són milers. Una és que ERC va passar per davant els de Mas el 20-D. Per tant, la repartició de candidats que hi hagué en aquella coalició és molt injusta. És obvi que si va sola al març, ERC tornarà a passar per davant del partit de Mas, aconseguint una proporció de diputats superior a la que li va ser atribuïda en la coalició.
No pot tardar gaire a aparèixer del tot que Junqueras no suporta Mas. En particular des de que el va ensarronar a l'hora de constituir aquella fallida coalició. Junqueras vol la poltrona que continua ocupant, només en funcions, Mas. L'actitud pagerola del murri de Junqueras l'ha acostat a aquest seu objectiu, mentre que la petulant de Mas, que sempre va «sobrat», la n'ha acabat allunyant definitivament. Resultaria incomprensible i absurd que ERC es col·ligués al cavall perdedor i moribund que avui és Mas. Però ahir Junqueras es va disfressar de Mare Teresa de Calcuta. Va voler fer de «papà» Pujol però se li va veure el llautó. La realitat d'ERC no és aquesta. Sota el Tripartit van obrar d'emprenyadora i de sectària, dia rere dia.
A Mas l'esgarrifa anar sol. Rebria una merescuda i dantesca clatellada. Potser quedaria tercer o quart, amb una vintena de diputats. Si els seus ho aguanten poden merèixer la Gran Creu al Masoquisme Heroic.
Abans de les eleccions de març, hi hauria d'haver el congrés del partit de Mas (l'ex-CDC), malgrat que també podria tornar a ser endarrerit. A aquest respecte, cal tenir molt en compte la fracció interna a CDC que vaig revelar el passat dia 23 en un digital de Madrid i al dia següent en aquest diari, en un article de títol «Un nou projecte de Catalunya vers Espanya». Es troba en segons a Internet.
No haig de retirar res del que hi exposava, sinó reiterar-ne la seriositat, els mitjans de què disposen i la importància de molts dels diguem-ne conjurats. Ho estan en contra Mas i a favor d'una pacificació dels esperits i de les politiques, tant a Madrid com a arreu de Catalunya.
El diputat a les Corts Carles Campuzano, durant molts anys col·laborador directe Miquel Roca Junyent, ha fet circular, després d'aquells meus articles, un tuït perfectament coincident amb el que vaig exposar, mentre que Déu n'hi do la coincidència que hi ha respecte a un tuït posterior del conseller en funcions Santi Vila. En aquest mateix ordre de coses té interès llegir l'editorial d'ahir de La Vanguardia.
Com sempre la política de Mas la duu a terme TV3. Va ser particularment repugnant en contra de la CUP, mentre que la corsària de luxe (per l'al·lucinant sou que cobra) Mònica Terribas va efectuar a Catalunya Ràdio un llarg comentari de virulència diguem-ne nord-coreana.
Mas ja no espanta a gairebé ningú, cosa que pot ser un error. Ha demostrat no tenir límits morals, o jo no els hi sé trobar. Pot sortir per qualsevol banda i es complau en exhibir-ho. La meva àvia diria que és allò que no hi ha. O, en tot cas, que no hi hauria d'haver hagut mai.
El fumut és que no hi ha cap política per a, per una banda, arrasar públicament i orgullosament el mal que ha deliberadament generat ni, per una altra banda, ?vacunar-nos-en. Crec en l'arrasament del mal que Mas ha causat i també en prendre totes les vacunes col·lectives que calguin, pensant en Mas i també en Junqueras. Ara bé, abans s'ha d'expulsar Mas del tot de la vida cívica. De veritat que he cercat atenuants que el poguessin beneficiar, però no n'he trobat cap ni un.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema