El Rajoy de Catalunya

05.01.2016 | 06:30
El Rajoy de Catalunya

«Igual que Rajoy, Mas partia de tenir un gran cabàs de vots. Ara
li queda un cabasset. El 2010 ja es va estimbar amb el seu cartell de Moisès de Catalunya»

Vivim en el millor dels temps i en el pitjor dels temps, deia Charles Dickens a la seva novel·la sobre la Revolució Francesa. El pitjor dels temps va començar el 2010 amb el cop d'Estat del Tribunal Constitucional del PP i PSOE carregant-se l'Estatut referendat. En cap democràcia un tribunal es carrega un referèndum.
La caiguda dels partits aristocràtics és un pas cap al millor dels temps d'una democràcia on mana el poble sobirà i no l'absolutisme. Els absolutistes antireferèndum PP i PSOE, al poder per dret diví, han perdut 5 milions de vots i 21 punts i no tenen majoria de dreta o d'esquerra. També els partits aristocràtics catalans han caigut, el PSC convertit en partit ètnic de segona i CiU, que es creu Generalitat, disminuït a la meitat. La guillotinada dels partits de sang blava explica la impossibilitat de formar govern a Madrid i a Catalunya.
A Catalunya ha quedat ben clar, agradi o no, que la CUP ha complert el seu mandat electoral de no votar Mas president de la Generalitat. Atenció, estan disposats a votar qualsevol de Junts pel Sí. A Carme Forcadell ja l'han votat presidenta del Parlament i segur la votarien a la Generalitat. O Oriol Junqueras, que acaba de superar Mas el 20-D i per tant ara lidera el primer partit de la coalició Junts pel Sí. Dues opcions de govern sense haver de votar al març.
Mas ja sabia el 27 de setembre que la CUP no el votaria. També sabia que no tenia el mandat que havia promès. A Escòcia quan Alex Salmond no va aconseguir guanyar el referèndum va dimitir. Al cap de pocs mesos ha escombrat al Parlament de Londres. Per què no ha fet el mateix Mas? Encapçalant les eleccions de Madrid hauria fins i tot superat En Comú. El seu immobilisme el duu a la ingovernabilitat. Mas és el Rajoy de Catalunya.
Igual que Rajoy, Mas partia de tenir un gran cabàs de vots. Ara li queda un cabasset. El 2010 ja es va estimbar amb el seu cartell de Moisès de Catalunya. Va treure 1,2 milions de vots, però només el 39% i ha governat tolerat per Esquerra i el seu 7%. D'aquesta concordança neix l'acord d'anar Junts pel S,í que no ha funcionat. 200.000 vots addicionals fins arribar a 1,6 milions són 6 punts menys que la suma anterior. D'aquí la necessitat dels 350.000 vots de la CUP, que certament seran pocs, però en el pot petit hi ha la bona confitura.
No calen eleccions. Iglesias dels catalans i ben clar ara exigeix un referèndum. Junts pel Sí té dues sortides per evitar eleccions. La primera és pactar amb En Comú, ara que accepta un referèndum, per Mas seguir de president. La segona és pactar amb la CUP amb un nou president. El més senzill políticament, el més popular electoralment i el més creible universalment seria proposar Carme Forcadell de presidenta de la Generalitat. Podria incorporar-s'hi En Comú perquè una part ja la va votar presidenta del Parlament quan estaven oficialment en contra del referèndum. Un referèndum seria la clau del pacte a Catalunya. Si el PSOE l'accepta o si no eleccions obligades a Madrid on Iglesias superi els socialistes. Si no pot Madrid acceptar un referèndum sempre tenim el camí de referendar la nostra constitució. La Revolució Catalana també viu el millor i el pitjor dels temps.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema