Previst pel 13 de gener

L'elecció del president del Congrés forçarà el primer joc d'equilibris a Madrid

El PP vol repetir al càrrec, el PSOE situar-hi Patxi López, Podem vol formar quatre grups i ERC i DL tenir grups propis

04.01.2016 | 14:50
Imatge general del Congrés dels Diputats

El Congrés dels Diputats es constituirà el pròxim 13 de gener i no té esvaïda encara la principal incògnita de la legislatura: si finalment es formarà un govern o bé si caldrà repetir les eleccions. En aquesta sessió del dia 13 caldrà elegir el president de la cambra i els membres de la Mesa del Congrés. Serà la primera gran pugna de la legislatura. El PP –que ja ha obert una ronda de negociacions- aspira a repetir la presidència, però sense la majoria absoluta (només té 122 escons) podria veure's forçat a cedir-la al PSOE o veure com un acord entre el PSOE, Podem i altres forces li arrabassa el lloc. Tot depèn d'unes converses on totes les parts volen fer valer els seus interessos. El PSOE aspira a situar Patxi López com a president, Podem aspira a disposar de quatre grups parlamentaris diferents, ERC i Democràcia i Llibertat a formar grups parlamentaris propis, i el PNB a disposar d'un lloc a la Mesa. Un cop es constitueixi el Congrés, té dos mesos per investir un president abans que no es convoquin automàticament noves eleccions.

La sessió del dia 13 es durà a terme amb una mesa presidida pel diputat més gran que estarà assistit pels dos diputats més joves. La primera votació serà precisament la de la Mesa i el nou president del Congrés, i no està clar encara que sigui un membre del PP perquè les forces d'esquerres es podrien conjurar per evitar-ho.

El PP disposa només de 122 diputats al Congrés (un menys dels que va obtenir a les eleccions per l'expulsió de Gómez de la Serna), i hauria de confiar en C's (40) i en el mateix PSOE, perquè un acord entre el PSOE (90), Podem (69) i alguna altra formació (amb ERC, que en té 9, DL amb 8, i altres) podria desbancar ja els populars a la primera votació de la legislatura.

Després, els grups tindran cinc dies per constituir-se. Serà la segona pugna de la legislatura pels interessos creuats de les diverses formacions. Podem aspira a formar quatre grups parlamentaris, i ERC i democràcia i Llibertat a disposar de grups propis, i malgrat que les tres formacions incompleixen en algun aspecte el Reglament del Congrés per fer-ho, tot depèn de les negociacions entre els partits.

Segons el que estableix l'article 99 de la Constitució, en un termini màxim de 15 dies des de la constitució de la Mesa del Congrés i el jurament o promesa dels nous diputats, se celebrarà la sessió d'obertura de la legislatura. Teòricament en aquesta sessió s'hauria de votar la investidura del nou president, que si no aconseguís la confiança del Congrés per majoria absoluta podria ser investit per majoria simple 48 hores després.

L'article 23 del reglament del Congrés dels Diputats estableix que per tenir grup propi cal haver obtingut un nombre d'escons "no inferior a cinc" i com a mínim el 15% dels vots a les circumscripcions on s'hagi presentat, una condició que compleixen els quatre grups de Podem –En Comú Podem, En Marea, Compromís-És el moment i Podem-.

Amb tot, no compleixen el segon punt d'aquest article, que estableix que "en cap cas poden constituir un grup parlamentari separat diputats que pertanyin a un mateix partit", ni "tampoc diputats que, durant les eleccions, pertanyessin a formacions polítiques que no s'hagin enfrontat davant de l'electorat".

Tot i el Reglament, la qüestió està en mans de la Mesa del Congrés, que ha rebut l'aval del Tribunal Constitucional en anteriors ocasions per obrar segons el resultat de les seves negociacions internes.

ERC i Democràcia i Llibertat també estan pendents del resultat d'aquestes negociacions per poder formar grup al Congrés. Cap de les dues formacions va superar el 15% dels vots a la demarcació de Barcelona (ERC es va quedar al 14,5% i Democràcia i Llibertat al 13,2%) i per tant, en una interpretació estricta del reglament, no podrien formar grup per sí sols.

Amaiur va viure una situació semblant la passada legislatura, quan la majoria absoluta del PP es va negar a permetre que tingués grup parlamentari propi perquè s'havia quedat al 14,9% dels vots a Navarra.

En tot cas, existeixen precedents en què partits que no complien els requisits han acabat formant grup. Un d'ells el d'ERC al 2004, quan es va quedar per sota del 15% a Barcelona i la Mesa va acceptar fer la mitjana dels vots a les quatre demarcacions catalanes, fet que li va permetre superar el llindar. El 2008, ERC va format grup amb IU, ICV i BNG per superar el 5% dels vots a tot l'Estat.

Disposar, o no, de grup parlamentari al Congrés no només és important per tenir visibilitat a la cambra –dóna dret a portaveus a les comissions, a preguntes parlamentàries i a torn als debats en ple- sinó també per al manteniment financer del grup. El Reglament atorga 28.597 euros anuals de subvenció per grup.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema