o siguem tan durs amb la CUP, pobrets. És cert que van prometre no investir Presidentmàs, però les circums?tàncies han canviat: quan ho deien, no pensaven que fos necessari. Ara que del seu vot depèn que Presidentmàs continuïi al capdavant d'un govern de dretes, és normal que es desdiguin de les promeses fetes aquells dies llunyans. En política un es compromet a no fer una cosa amb el benentès que no serà necessari fer-la. Han entès ràpid el sistema, tot i ser antisistema.
Quan durant la campanya electoral els periodistes preguntaven als dirigents de la CUP si investirien Presidentmàs, responien amb desgana, quasi esbufegant de fàstic per haver d'insistisr una vegada i una atra que no, que els vots de la CUP mai servirien per tornar a posar Presidentmàs al capdavant del Govern. No és que mentissin, realment pensaven que no el votarien... perquè no faria falta.
La CUP hauria d'acabar les seves intervencions amb l'expressió «ceteris paribus» que usen físics i economistes per indicar que determinat supòsit es donarà, sempre i quan la resta de circumstàncies no es modifiquin. Així els votants sabran què esperar d'ells.
-No votarem mai Presidentmás... ceteris paribus. O sigui, mentre no sigui necessari per investir-lo.
Són d'esquerres ceteris paribus, independentistes ceteris paribus i els agrada la democràcia ceteris paribus, per això compleixen ceteris paribus els compromisos adquirits amb els seus votants.
L'única circumstància que ha canviat, l'únic fet diferent, és que ara Presidentmàs necessita el seu vot i abans, no. La discussió no és per res més que per investir un president. Ni es tracta del full de ruta ni de la independència ni del procés. Es tracta de Presidentmàs. Si realment l'independentisme és tan feble que tem que sense Presidentmàs hi hagi marxa enrere, significa que tot plegat és un frau, i més val que el proper 11-S, en lloc de anar a fer el paperina a la Diada, la gent vagi a la platja, que aprofitarà millor el temps.
