Antoni Pitxot i Juli Soler, entre les personalitats desaparegudes durant el 2015

També han mort al llarg de l'any Jordi Tardà, Rosa Novell, Leopoldo Rodés, Margarita Riviere i Jordi Miralles

31.12.2015 | 06:30
Rosa Novell (centre), en una foto d´arxiu.

Els empresaris José Manuel Lara, Leopoldo Rodés i José María Ruiz-Mateos; els periodistes Jordi Tardà, Margarita Riviere i Xavier Vinader, el cuiner Juli Soler, els artistes Paco Torres i Antoni Pitxot; els escriptors Francesc Garriga, Francisco González Ledesma i Eduardo Galeano, l'agent literària Carmen Balcells; les actrius Amparo Baró, Rosa Novell i Àngels Poch; els directors de cinema Vicente Aranda i Jaime Camino i l'exdiputat d'EUiA Jordi Miralles són algunes de les personalitats que han desaparegut al llarg d'aquest 2015. Altres, han estat el també escriptor Günter Grass, el catedràtic de Llengua i Literatura Catalana, historiador i crític literari Joaquim Molas.

Amparo Baró

El passat 29 de gener, moria a Madrid l'actriu de cinema, teatre i televisió, Amparo Baró, als 77 anys. Natural de Barcelona, va desenvolupar gran part de la seva carrera a la capital de l'Estat. Al cinema, va obtenir un Goya a la millor actriu de repartiment el 2007 pel seu paper a 'Siete meses de billar francès', de la directora Gracia Querejeta i en el món de la televisió es va fer molt popular arran de la seva interpretació del personatge de 'Sole' a la sèrie '7 vidas' de Telecinco, pel qual va rebre diversos reconeixements, i posteriorment a 'El Internado'.

Paco Torres

També a finals de gener, desapareixia l'escultor gironí Paco Torres Monsó, als 92 anys. El 2013 rebia el Premi Nacional de Cultura en Arts Visuals per la seva dilatada trajectòria. Anteriorment, al 1991 se li va atorgar la Creu de Sant Jordi i al 2002 va rebre el premi Athenea Persones de la ciutat de Girona. Entre les obres més significatives hi ha les lletres 'A, B, C, Q' (1980) o 'Llapis' (1981), ambdues instal·lades als carrers de Girona. En els seus setanta anys de carrera artística, es va deixar endur per diferents corrents, des del cubisme constructiu, passant per l'informalisme, el pop art, el neodadaisme fins a l'art conceptual.

José Manuel Lara

El 31 de gener va morir als 68 anys el president del Grup Planeta, José Manuel Lara Bosch. L'empresari i editor va morir a Barcelona després de no poder superar un càncer pàncrees que patia des de feia anys. Lara era president del Grup Planeta des de l'any 2003 i del grup Atresmedia, propietària d'Antena 3, La Sexta i Onda Cero, entre d'altres mitjans. El Grup Planeta té presència a l'Estat i diversos països de l'Amèrica Llatina, a més de França, on és el segon més important sota la marca d'Editis, i és l'impulsor d'un dels premis més importants del sector editorial i el més ben dotat econòmicament. Al llarg de 50 anys, ha premiat escriptors com Manuel Vázquez Montalbán, Josep Maria Gironella, Baltasar Porcel, Carmen Laforet, Torcuato Luca de Tena o Antonio Gala, entre molts altres. Entre 2005 i 2008, Lara va presidir el Cercle d'Economia i va rebre la Creu de Sant Jordi, entre altres reconeixements a la seva trajectòria.

Francesc Garriga

La setmana següent, ell 4 de febrer, moria el poeta Francesc Garriga als 82 anys. Natural de Sabadell, era llicenciat en filologia germànica, havia exercit durant molts anys la docència, activitat que va alternar amb la col·laboració en diverses publicacions periòdiques. Garriga va escriure tretze obres, entre les quals destaca 'Tornar és lluny', que li va valdre el premi Carles Riba al 2012. Entre els seus llibres publicats hi ha 'Entre el neguit i el silenci' (1959), 'Foc nostre, somni...' (1960), 'Paraules' (1962), 'Paraules cap al tard' (1973), 'Els colors de la nit' (1990), 'Setembre' (1992), 'Ombres' (2000), 'Temps en blanc' (2003), 'La nit dels peixos' (2005) i 'Camins de serp' (2009).

Rosa Novell

El passat 27 de febrer també moria Rosa Novell (Barcelona, 1953), una de les grans actrius del teatre català. Precisament, l'actriu i directora teatral havia tornat als escenaris tres mesos abans, al novembre, amb l'espectacle 'L'última trobada' de Sandor Marai al Teatre Romea després de perdre la vista a causa d'un càncer. Abans de morir, va substituir Anna Barrachina perquè la malaltia li impedia continuar en el repartiment. Novell va debutar als escenaris el 1974 amb 'Les Troianes', d'Eurípides. Entre els muntatges en els quals va actuar destaquen 'La senyora florentina i el seu amor Homer', 'Memorias de Adriano', 'La plaça dels herois', 'El balcó', 'Al vostre gust' o 'Oh, els bons dies'. A més, va treballar en sèries de televisió com 'El cor de la ciutat' o 'Nissaga de poder'. Va rebre la Creu de Sant Jordi del 2007 i el Premi Honorífic Anna Lizaran dels Butaca del 2014.

Jordi Tardà

El periodista de Catalunya de Ràdio i crític musical Jordi Tardà va morir el passat 1 de març als 60 anys a causa de problemes respiratoris. Nascut el 1955 a Mataró, era director del programa 'Tarda Tardà', en antena des del 1985 i el programa més veterà d'Europa després d'estrenar la 30a temporada. També fou el creador de la Fira del Disc de Col·leccionista -amb la popular subhasta d'objectes de culte- i impulsor del ja desaparegut Museu del Rock de Barcelona. Devot dels Rolling Stones, Tardà va donar algunes exclusives mundials, com la gravació de noves cançons per part dels membres dels Beatles vius, que a Freddie Mercury li quedaven poques hores de vida o la visita a l'estudi de gravació d'U2 a Niça, entre d'altres.

Francisco González Ledesma

El 2 de març, desapareixia l'escriptor i periodista Francisco González Ledesma als 87 anys a Barcelona. Conegut per la seva obra policíaca i de novel·la negra, González Ledesma era el creador del personatge de l'inspector Méndez. Sota el pseudònim de Silver Kane, també va publicar moltes novel·les de l'oest. En la seva dilatada carrera com a periodista va escriure per 'El Correo Catalán' i 'La Vanguardia', on va treballar durant 25 anys. Escriptor multipremiat, el primer reconeixement li va arribar als 21 anys per 'Sombras viejas', que va obtenir el Premi Internacional de Novel·la de Plaza & Janés. L'any 1984 es va endur el Premi Planeta amb l'obra 'Crónica sentimental en rojo' i el 2010 va obtenir la Creu de Sant Jordi.

Joaquim Molas

El catedràtic de Llengua i Literatura Catalana, historiador i crític literari Joaquim Molas va morir el 17 de març als 84 anys. Nascut a Barcelona el 1930, Molas va començar la seva trajectòria influït per Martí de Riquer i Dámaso Alonso i es va dedicar a la literatura medieval i a l'anàlisi estilística dels textos i més endavant a l'estudi de la literatura contemporània. Va ser professor als Estudis Universitaris Catalans i va entrar com a Catedràtic de Llengua i Literatura Catalana a la UAB (1969) i a la UB (1982). Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1998), la Creu de Sant Jordi (1999), la Medalla del Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona (2002) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (2003). També era membre numerari de l'Institut d'Estudis Catalans i soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Àngels Poch

El 17 de març va morir l'actriu de teatre i televisió Àngels Poch als 66 anys. Poch va iniciar-se en el món de la interpretació teatral l'any 1979 i va participar en més de trenta obres a les ordres de directors com Calixto Bieito, Joan Lluís Bozzo, Pep Cruz, Lluís Homar o Oriol Broggi. A més, va interpretar papers en sèries televisives com 'Estació d'enllaç', 'La memòria dels Cargols' o 'Temps de silenci'. L'última vegada que havia pujat a l'escenari va ser amb l'obra 'No parlis amb estranys (fragments de memòria)', dirigida per Helena Tornero i estrenada al TNC l'abril 2013, en un espectacle de la companyia T-6, de la qual Poch formava part. L´actriu va rebre nombrosos guardons, entre els quals destaca el Premi de la Crítica la temporada 1994-95, el Premi Butaca l'any 1995 i Premi Memorial Margarida Xirgu de la temporada 1997-98.

Margarita Rivière

També, el 29 de març va morir la periodista i escriptora barcelonina Margarita Rivière als 70 anys a causa d'una insuficiència pulmonar. La periodista va dirigir l'Agència Efe a Catalunya entre el 1988 i el 1992, és autora de centenars d'articles i entrevistes en diversos diaris catalans, entre ells, el 'Diario de Barcelona', 'El Periódico de Catalunya', 'El País' i 'La Vanguardia' on feia l'entrevista diària de la contraportada. Rivière també va ser una reconeguda assagista especialitzada en comunicació de masses, tendències i moda. També va escriure molts articles d'opinió i més d'una trentena de llibres, l'últim es deia 'Clave K' i parlava sobre el poder a Catalunya.
Xavier Vinader

Xavier Vinader, referent del periodisme d'investigació, va morir el passat 9 d'abril als 68 anys a l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona a causa d'una pneumònia. Nascut a Sabadell, Vinader era expert en extrema dreta i crim organitzat i va destacar per la seva lluita per la llibertat d'expressió. Va treballar en mitjans com 'Interviú', 'La Vanguardia' o 'El Mundo' i com a reporter ha cobert, entre d'altres, la guerra de l'Afganistan, la Revolució dels clavells a Portugal i el final de la guerra entre Rússia i la Xina. Poc abans de morir, TV3 va emetre el documental 'Xavier Vinader, periodista. Contra la Guerra Bruta'. El periodista va lliurar el seu valuós arxiu al Centre d'Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i el 2007 la Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi.

Günter Grass

El Premi Nobel de Literatura Günter Grass va morir el passat 13 d'abril als 87 anys. L'escriptor alemany va rebre el Nobel de Literatura el 1999 i al mateix any també va ser guardonat amb el Premí Príncep d'Astúries. El seu reconeixement com a escriptor li va arribar al 1959 amb 'The Tin Durm' ('El timbal de la llauna'), que va tenir una adaptació al cinema el 1979 per part de Volker Schlöndorff, i l'any 2007 va reconèixer a 'Tot pelant la ceba', una obra autobiogràfica, que havia militat a les joventuts hitlerianes. Altres obres de l'escriptor, que han estat traduïdes al català per Edicions 62, són 'El gat i la rata' (1968), 'Anestèsia local' (1983), 'Mals averanys' (1992), 'Una llarga història (1997), 'El meu segle' (1999), 'Com els crancs' (2003) i 'La caixa dels desitjos' (2009). D'altra banda, Grass va elaborar diversos dibuixos el 2004 sobre l'Empordà, que es van poder veure en l'exposició "Pels camins de l'Empordà. Un homenatge a Catalunya" a la Fira Internacional del llibre el passat 2007.

Eduardo Galeano

Un altre escriptor, en aquest cas l´uruguaià Eduardo Galeano (Montevideo, 1940), moria el 13 d´abril als 74 anys. Considerat un dels escriptors més destacats de la literatura llatinoamericana, va ser autor de la triolgia 'Memoria del fuego' (1986) -escrit durant el període d'exili a Barcelona- i 'Las venas abiertas de América Latina' (1971), censurat per les dictadures militars de l'Uruguai, l´Argentina i Xile. Els seus llibres van transcendir gèneres, combinant l'assaig, la ficció, el periodisme, l'anàlisi polític i la història. Entre altres guardons, Galeano havia estat distingit amb el Premi del Ministerio de Cultura de l'Uruguai, l'American Book Award el 1989 i el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán el 2010.

Vicente Aranda

Una altra pèrdua dins el món cultural va ser la del director de cinema Vicente Aranda, que va morir als 88 anys. Nascut a Barcelona el 1926, Aranda va ser un dels referents de l'escola de Barcelona, que va ser font d'expressió estètica en el cinema dels anys 60. Després d'exiliar-se a Veneçuela a causa de la guerra civil, el 1956 Aranda va retornar a Espanya i va debutar el 1956 com a director amb el film 'Brillante porvenir', que va codirigir amb Romà Gubern. El cineasta va dirigir al llarg de la seva trajectòria una trentena de pel·lícules. Entre aquestes, destaquen pel·lícules com 'Amantes' (1991), 'La Passión Turca' (1994) o 'Juana la loca' (2001). Precisament amb la pel·lícula 'Amantes', Aranda va obtenir el premi Goya a la millor pel·lícula.

Antoni Pitxot

El 12 de juny el que marxava era Antoni Pitxot, pintor, director del Teatre-Museu Dalí, vicepresident segon de la Fundació Gala-Salvador Dalí i vell amic del geni surrealista. Pitxot moria als 81 anys, coincidint amb la inauguració a Cadaqués d'una exposició que resseguia la relació dels dos artistes a través d'obres, fotografies i un audiovisual. Pitxot havia de ser a la inauguració de la mostra, però el seu estat de salut malmès obligava a anul·lar l´acte. Pitxot i Dalí van establir relació els anys 60 i van crear una gran complicitat artística i estètica. L'obra d'Antoni Pitxot es troba en col·leccions particulars, al Museu de Figueres i a Itàlia. L´endemà de la mort de l´artista, Cadaqués s´acomiadava del seu fill predilecte amb una cerimònia multitudinària que va omplir de gom a gom l'església de Santa Maria.

Juli Soler

El món de la gastronomia també ha patit aquest any pèrdues destacables. El 6 de juliol moria Juli Soler, soci i director del restaurant el Bulli durant més de 30 anys. Moria una matinada de dilluns als 66 anys, segons confirmava a l´ACN el mateix Ferran Adrià. Soler patia des de feia més de dos anys una malaltia neurodegenerativa que el va obligar a abandonar el projecte del BoulliFoundation per centrar-se en la seva recuperació. Els metges li van diagnosticar la malaltia l'octubre del 2012. Soler va ser qui va fitxar Adrià a principis de la dècada dels 80 fins arribar a convertir El Bulli en el millor restaurant del món. Ambdós van treballar sempre colze a colze i van compartir la direcció executiva del BulliFoundation als seus inicis.

Leopoldo Rodés

En l´àmbit de l´empresa, dos dies després de la mort de Juli Soler, el 8 de juliol, transcendia la de l´empresari, advocat i mecenes Leopoldo Rodés Castañé en accident de trànsit. President de l'empresa de comunicació Havas Media, Rodés era conseller de 'La Caixa' i del grup Financer Inbursa i Creu de Sant Jordi des del 1999. Entre altres càrrecs, era president de la Fundació Macba i vicepresident del Reial Automòbil Club de Catalunya. En l´àmbit cultural, va ser president de la Fundació Museu d'Art Contemporani de Barcelona, president de la Fundación Arte y Mecenazgo, patró i membre de la Comissió Executiva de la Fundació Palau de la Música i de la Fundació Gran Teatre del Liceu, entre d´altres. El 1985 va ser president del Comitè de la Candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92 i un cop assignats els Jocs, va formar part del Comitè Executiu de Barcelona '92. Rodés, de 80 anys, moria en un xoc a l'AP-7 a l'alçada d'Aiguaviva.

José María Ruiz-Mateos

Una altra figura del món de l´empresa que ha mort el 2015, aquesta de gran transcendència mediàtica, és José María Ruiz-Mateos. Va morir el 7 de setembre a Madrid als 84 anys, segons informaven fonts de l'Ajuntament de Rota (Cadis), d'on era natural i on va ser enterrat. Ruiz-Mateos va començar la seva trajectòria empresarial a Jerez de la Frontera i va ser fundador de Rumasa, entramat empresarial amb desenes de companyies, entre les quals hi havia fins i tot bancs. Un dels fets més coneguts de la seva biografia es va produir el febrer del 1983, quan el govern socialista de Felipe González, recentment constituït, va decidir expropiar el conglomerat empresarial Rumasa, que en aquell moment comptava amb 700 empreses i 65.000 treballadors.

Carmen Balcells

El 21 de setembre desapareixia als 85 anys l'agent literària Carmen Balcells, que va arribar a representar alguns dels escriptors més importants de l'onada llatinoamericana, dels quals sis escriptors es convertirien en Premis Nobel, com Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa, Miguel Ángel Asturias, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre i Pablo Neruda. Nascuda a Santa Fe de Segarra, Balcells era considerada una de les figures més destacades de la literatura espanyola. Altres escriptors que va representar Miguel Delibes, Álvaro Mutis, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre, Gonzalo Torrente Ballester, Manuel Vázquez Montalbán, José Luis Sampedro, Terenci Moix, Juan Carlos Onetti, Jaime Gil de Biedma, Carlos Barral, Josep Maria Castellet o Eduardo Allende. Del fons de l'arxiu se'n farà càrrec el Ministeri de Cultura, mentre que el fill ha assumit la gestió de l'agència literària.

Jordi Miralles

El món de la política perdia el passat 14 d'octubre l'excoordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa, Jordi Miralles, als 53 anys. Va ser coordinador general d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) entre el 2000 i el 2012 i diputat d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya del 2003 al 2012, any en què va quedar fora de les llistes i va tornar a exercir la seva professió de carter. Del 2006 al 2010, a més, va ser secretari tercer de la Mesa de la cambra catalana. A les darreres eleccions municipals, es va presentar amb les llistes de Movem Castelldefels i era cinquè tinent d'alcalde i regidor del Pla de Barris i Urbanitzacions, Comerç, Turisme i Hostaleria. També va ser membre de la ponència negociadora de l'Estatut del 2006 i de la comissió mixta al Congrés dels Diputats.

Jaime Camino

I, finalment, el 5 de desembre es coneixia la pèrdua del director de cinema Jaime Camino, que va morir als 79 anys. La trajectòria d'aquest cineasta, que va néixer l'11 d'octubre de 1936 a Barcelona, es va centrar, en gran part, en la Guerra Civil espanyola que va retratar des de diferents perspectives. Entre les seves cintes destaca 'Dragón Rapide' (1986) i 'Las largas vacaciones del 36' (1976). La seva última pel·lícula va ser el documental 'Los ninos de Rusia' (2001). Camino va ser un dels fundadors de l'Institut del Cinema Català, creat el 1975, i també va escriure llibres, com 'La coraza' (presentada al Premi Nadal el 1960). El cineasta va rebre diversos premis per la seva trajectòria cinematogràfica com el Sant Jordi, el Gaudí d'Honor, el Terenci Moix i la Medalla al Mèrit Cultural de l'Ajuntament de Barcelona.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema