El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha citat per al 10 de febrer l'expresident Jordi Pujol i la seva dona, Marta Ferrusola, com a imputats per un delicte de blanqueig de capitals, i el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, l'ha cridat a declarar l'endemà. En l'acte, De la Mata apunta que tots els membres de la família «han estat orquestrant durant anys una estratègia compartida i coordinada per desenvolupar diferents negocis econòmics, generar rèdits, ocultar-los, i distribuir-los entre tots d'acord amb criteris establerts per aconseguir el rentat dels actius aconseguits».

Creu per això que la família actuava com una organització per ocultar la fortuna i que existia «un acord entre les parts per atribuir a Jordi Pujol Ferrusola el rol de gestor i distribuïdor dels recursos entre els germans i la seva mare». Per a això van comptar amb «l'obertura de comptes corrents sense finalitats comercials o societàries», molts d'ells en paradisos fiscals, i amb la creació de «complexos entramats societaris en diferents jurisdiccions, manejats per testaferros, sense objecte social ni activitat societària aparent».

Davant les dades que ha anat apareixent durant la investigació al primogènit (al qual ha citat per a l'11 de febrer), el jutge ha decidit cridar a declarar el matrimoni després d'acceptar la competència de la causa de la qual es va inhibir el 4 de desembre el jutjat d'instrucció 31 de Barcelona en la que estaven ja imputats l'expresident , la seva dona i quatre dels seus set fills -Jordi, Marta, Mireia i Pere-.

El jutge no ha sol·licitat de moment la remissió dels documents originals en estar la inhibició de la jutge de Barcelona pendent de la resolució d'un recurs de la família. El jutge reitera que «els vincles existents», més enllà dels familiars, revelen «l'existència d'un comportament reiterat durant anys» que «apunten elements bàsics d'una organització els perfils definitius dels quals estan encara sota investigació». De la Mata arriba a la conclusió arran de «les seves pautes comunes de comportament; la coordinació d'activitats; l'assignació de rols; la distribució o repartiment de quantitats multimilionàries entre tots ells en funció dels ingressos que rebien en els comptes ocults que mantenien en jurisdiccions estrangeres i el particular sistema de rendició de comptes existent per controlar els repartiments de fons», afegeix.

Destaca també que, a més de Jordi Pujol Jr. i la seva exdona Mercè Gironès, que han resultat ser titulars de comptes a Andorra «l'existència dels quals van negar», «la resta de membres de la família també han resultat ser titulars de comptes a Andorra».

De fet, «s'ha pogut descobrir que, després que es produís un ingrés sospitós, Jordi Pujol Jr. ordenava que es fessin traspassos als seus comptes d'Andorra als seus germans Oleguer, Oriol, Josep, Pere, Mireia i Marta Pujol, tots ells titulars de comptes en aquella jurisdicció» i «aquests moviments afectaven també el compte titulat per la seva mare», «beneficiària d'alguns d'aquests repartiments».

Els fons es rebien en molts casos en efectiu (dotant-los així d'un primer nivell d'opacitat) en comptes oberts en una jurisdicció estrangera, l'existència de la qual s'ha negat reiteradament. El jutge recorda que en un dels comptes, el 63810 a la Banca Reig, que va ?obrir Jordi Pujol, Jr. el 2000 amb un ingrés de 307.000.000 pessetes i que va ser buidat al desembre de 2010 traient en efectiu 1,14 milions d'euros, consta un document en el qual el primogènit diu que el veritable titular del fons és el seu pare. «L'esmentat patrimoni no consta que es justifiqui amb els ingressos ordinaris que hagués obtingut per raó del càrrec públic que va ostentar durant 23 anys, president de la Generalitat». També consta un manuscrit de l'expresident, de maig de 2001, en el qual afirma ser el propietari del compte i declara que, en cas de defunció, tot el que tingui allà es passi a la seva dona.

Per això, el jutge entén que el comunicat que va fer Pujol al juliol del 2014, dient que la seva fortuna responia a una deixa del seu pare, no lliga «amb les dades ara acreditades» i està en contradicció amb el que van declarar els membres de la família a Andorra, on van dir que era d'una herència de la branca familiar de Ferrusola.

La resposta de la defensa

La defensa de l'expresident va sostenir ahir que no existeix fonament per a la seva incriminació per blanqueig de capitals perquè no hi ha «connexió del patrimoni familiar amb exercici desviat o tort de la gestió pública». Fonts de la defensa van dir que «no existeix», «ni existirà» aquest fonament en no haver-hi cap connexió entre el patrimoni de la família que es derivi de la gestió pública de Pujol, que va deixar la funció política com a president al desembre del 2003. «Se suporta una investigació des de l'assossec que només pot ser aquest el resultat final», van afegir.