L'independentisme proclama l'inici de la desconnexió amb Espanya amb el nou Govern pendent de la CUP

La judicialització del 9-N, la irrupció de les forces emergents a les municipals i espanyoles, i el trencament de CiU també marquen l'any polític

30.12.2015 | 06:30
Un dels trams de la Via Lliure de l´Onze de Setembre a l´avinguda Meridiana de Barcelona.

Seguint la tendència dels anys anteriors, el 2015 ha estat un any convuls des del punt de vista polític a Catalunya. L'independentisme va guanyar en escons les eleccions del 27 de setembre, i això va permetre que el Parlament proclamés l'inici del procés cap a l'estat propi, però l'equilibri de forces entre Junts pel Sí i la CUP comporta que el nou govern estigui a hores d'ara pendent de la decisió dels cupaires, que determinaran si hi ha acord per investir Artur Mas o hi haurà unes noves eleccions al març. Pel camí s'ha produït el trencament de CiU i la judicialització del 9-N, amb Artur Mas declarant com a imputat. Les forces emergents, Podem i Ciutadans, han irromput al Congrés i en molts ajuntaments. El màxim exponent és Ada Colau com a nova alcaldessa de Barcelona.

Mas aconsegueix forjar Junts pel Sí malgrat les reticències d'ERC

El 2015 va començar amb tensions importants en el sí de l'independentisme. ERC, la CUP i les entitats sobiranistes volien forçar Artur Mas a convocar eleccions al març, però Mas i Oriol Junqueras van acordar el 14 de gener que els comicis "plebiscitaris" fossin finalment el 27-S i amb llistes separades. Ara bé, Mas va rescatar la idea d'una gran candidatura independentista en una conferència el 20 de juny a Molins de Rei i després de diverses cimeres, es va configurar Junts pel Sí sense el suport de la CUP.

Els cupaires se'n van desmarcar en veure que ERC, l'ANC i Òmnium Cultural renunciaven a presentar una llista unitària sense polítics. Al cap d'uns dies s'anunciava que l'exeurodiputat d'ICV Raül Romeva seria l'independent que encapçalaria la llista conjunta. Carme Forcadell i Muriel Casals el seguien com a 2 i 3, Mas (4) es convertia en el candidat a president de la Generalitat i Junqueras ocupava el número 5.

El trencament de la federació de CiU després de 37 anys de convivència

Mas va recuperar el seu projecte de llista conjunta tot just després de les eleccions municipals i amb el trencament de la federació de CiU encara fresc. La direcció d'Unió va guanyar pels pèls la consulta que va plantejar a la militància, aprovant així un full de ruta que no avalava obertament la independència. El resultat va ser tan ajustat que el partit es va partir en dos. Unió va sortir del Govern i el divorci de la federació es va materialitzar després de 37 anys de convivència. Els independentistes d'Unió van fundar un nou partit, Demòcrates de Catalunya, que es va integrar en la coalició de Junts pel Sí i posteriorment va presentar-se amb CDC a les eleccions espanyoles.

El naixement de Catalunya Sí que es Pot

També ICV-EUiA va fer moviments de cara a les eleccions catalanes del 27-S. Els ecosocialistes van subscriure finalment un acord amb Podem que va donar lloc a la coalició Catalunya Sí que es Pot. El cap de llista va ser finalment el president de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, Lluís Rabell. Pablo Iglesias es va implicar en la campanya electoral, però no ho va fer Ada Colau, nova alcaldessa de Barcelona. Els resultats de la candidatura de confluència no van ser els esperats.

27-S: Majoria independentista en escons però no en vots

El 27-S va ser segurament el punt central del procés en aquest any 2015. Amb una elevadíssima participació, gairebé del 77,5%, Junts pel Sí va guanyar les eleccions, però es va quedar a sis diputats de la majoria absoluta. La governabilitat estava en mans de la CUP, amb 10 diputats. En tot cas, l'independentisme va assolir majoria absoluta en escons, 72, però no en vots, el que va permetre que els partits unionistes donessin el plebiscit per perdut. De fet, també ho van fer els cupaires la mateixa nit electoral. I és que tot i que les eleccions es van convocar com uns comicis autonòmics normals, els partits independentistes les van declarar plebiscitàries.

La Via Lliure

El primer dia de la campanya electoral del 27-S va coincidir, volgudament, amb la Diada Nacional de Catalunya. Enguany, Òmnium Cultural i ANC van organitzar l'anomenada 'Via Lliure cap a la Independència', que va omplir de gom a gom l'avinguda Meridiana de Barcelona amb un punter gegant que, acompanyat per esportistes catalans, va recórrer tota la via fins al Parlament. L'avinguda es va dividir en diversos trams tenyits amb els deus colors dels valors de la república catalana.

Inici del procés cap a la independència i intervenció del TC

La primera conseqüència del 27-S va ser l'aprovació el 9 de novembre de la declaració d'inici del procés, que a més remarcava que el Parlament no se supeditaria a partir de llavors a les decisions de les institucions de l'Estat, en particular del Tribunal Constitucional. Amb el suport de Junts pel Sí i la CUP, el text també instava el futur govern a complir exclusivament aquelles normes o mandats emanats del Parlament. Ja abans de la seva aprovació, C's, PPC i PSC van viatjar a Madrid per recórrer la resolució al Tribunal Constitucional. Un cop aprovada ho va fer també el govern espanyol i l'alt tribunal, en la decisió més ràpida de la seva història, la va anul·lar.

La formació de govern, pendent de la CUP

Els resultats del 27-S obliguen Junts pel Sí i la CUP a posar-se d'acord per investir un president, ja que la candidatura encapçalada per Raül Romeva, amb Artur Mas com a presidenciable, necessita com a mínim que vuit dels deu diputats cupaires s'abstinguin i dos votin a favor de la investidura. A més d'un pla de xoc social, la CUP reclama un candidat de "consens" i reitera el seu rebuig a Artur Mas, ja anunciat en campanya electoral i que es materialitza en una doble votació la setmana del 9 de novembre. El termini per investir president abans de la convocatòria automàtica d'unes noves eleccions acaba el 10 de gener. Entremig hi ha hagut hores i hores de negociacions entre JxSí i la CUP, una proposta d'acord que manté Mas com a president i una assemblea de l'esquerra anticapitalista el 27 de desembre que va acabar en empat i que posposa a principis de gener la decisió que acabarà determinant si el 2016 comença amb nou govern o es torna a cridar els catalans a les urnes.

La irrupció d'Ada Colau a les municipals

El 2015 ha estat un any d'eleccions a Catalunya. Els catalans han anat a votar fins a tres vegades. 176.337 vots en les eleccions municipals del 24 de maig van impulsar l'activista social Ada Colau a convertir-se en la nova alcaldessa de Barcelona. Ella i Manuela Carmena a Madrid es van convertir en el màxim exponent de les candidatures anomenades ciutadanes que aconseguien ocupar el màxim poder institucional als municipis. Tot i això, amb 11 regidors de 41, Colau i Barcelona En Comú han iniciat una complicada aventura en solitari al capdavant del consistori. En el conjunt de Catalunya, CiU –encara no s'havia trencat la federació- va guanyar les eleccions amb el 21,5% del vot i 3.333 regidors arreu del país. ERC va desbancar el PSC de la segona posició i es va enfilar fins els 2.384 regidors. Els socialistes, amb 20.000 vots més que els republicans, van perdre pràcticament la meitat dels regidors, assolint-ne 1.278.

Incertesa en l'escenari polític espanyol després del 20-D

Si el panorama polític català estava complicat, les eleccions espanyoles del 20-D van deixar un escenari a les Corts molt fragmentat, amb diverses possibilitats de pactes sobre la taula. El PP va guanyar les eleccions amb 123 diputats, 63 menys que el 2011 i molt lluny de la majoria absoluta. El segon partit va ser el PSOE, amb 90 escons, 20 menys. Podem va escalar fins a la tercera posició, amb 69 diputats, mentre que C's es va quedar amb 40, per sota de les seves expectatives. Els populars necessiten com a mínim les abstencions de dos d'aquests grups polítics, però els socialistes ja han dit que votaran en contra de la investidura de Mariano Rajoy. Investir Pedro Sánchez també s'augura difícil, ja que el partit de Pablo Iglesias ha posat com a condició per a qualsevol pacte el referèndum a Catalunya. Pel que fa a Catalunya, la victòria se la va emportar En Comú Podem, amb 12 diputats, seguida d'ERC, amb 9. El tercer lloc el va ocupar el PSC, amb 8 escons, els mateixos que Democràcia i Llibertat.

El TSJC interroga Mas, Ortega i Rigau pel 9-N amb manifestacions de suport al carrer

Després de l'admissió a tràmit de la querella de la fiscalia i algunes entitats pel procés participatiu del 9-N del 2014, el TSJC va començar a instruir el cas a principis d'aquest any. El jutge instructor va interrogar com a testimonis inspectors i directors d'instituts públics. Finalment, el 13 d'octubre van declarar com a imputades l'exvicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, acompanyades al carrer per companys de partit, de govern i altres polítics, a més de públic general que els donava suport. Dos dies després, coincidint amb el 75 aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys, el president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, va anar a declarar amb el suport de centenars de persones que es van concentrar davant del Palau de Justícia, a més d'alcaldes i polítics de tot el país.

Mas es va responsabilitzar personalment de la consulta, però va assegurar que el Govern no s'havia saltat la prohibició del TC, sinó que ho havia deixat tot en mans de voluntaris. Les concentracions al carrer van crear un fort malestar a la Sala de Govern del TSJC.

El cas Pujol avança i s'unifica a l'Audiència Nacional espanyola

Les investigacions judicials sobre les finances de la família Pujol Ferrusola han avançat durant el 2015. El matrimoni i quatre dels seus fills, Jordi, Pere, Marta i Mireia, van declarar com a imputats pels diners ocults a Andorra. Jordi Pujol Ferrusola estava sent investigat per l'Audiència Nacional espanyola per cobrar suposadament comissions irregulars a empresaris, alguns dels quals també han estat imputats.

A més, també han quedat imputats en la mateixa causa els seus germans Pere i Josep. Després d'un escorcoll a casa d'ells dos i al domicili dels pares, on vivia temporalment el fill gran, la causa s'ha acabat unificant amb la que investigava la jutgessa de Barcelona i ara tot s'instruirà a Madrid. Oleguer Pujol segueix imputat per un altre magistrat de l'Audiència Nacional per les seves inversions de Drago Capital. Per la seva banda, Oriol Pujol ha vist com la instrucció del cas de les ITV està arribant al final.

Una investigació al Vendrell pressiona CDC pel 3%

El que va començar amb una investigació contra l'alcalde de Torredembarra ha acabat amb dos escorcolls a la seu central de CDC i a la Fundació CatDem pel suposat finançament irregular del partit a través de comissions del 3% per adjudicació d'obra pública. A finals de juliol l'operació 'Petrum' de la Guàrdia Civil es va centrar en l'empresa Teyco, de la família Sumarroca, molt vinculada a CDC. A finals d'agost, en plena precampanya electoral pel 27-S, la Guàrdia Civil va entrar a diversos ajuntaments, a la seu dels convergents al carrer Còrsega de Barcelona i a les dependències de la CatDem. Es van escorcollar els despatxos del seu tresorer, Andreu Viloca. A finals d'octubre els agents van tornar a entrar a la seu de CDC, a l'empresa pública Infraestructures.cat i a diverses empreses adjudicatàries, i es va detenir Viloca, Antoni Rosell, director general de l'empresa pública, i altres empresaris.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema