Les negociacions entre Junts Pel Sí i la CUP han acabat aquest dimarts amb una última proposta d'acord que els cupaires hauran de discutir en l'assemblea d'aquest 27 de desembre. Una proposta que manté la presidència coral amb tres macroconselleries i que reserva la presidència de la Generalitat per a Artur Mas. El diputat Raül Romeva -acompanyat per onze pesos pesants del grup parlamentari- ha estat l'encarregat d'explicar en roda de premsa el contingut de l'última oferta que, entre d'altres, fixa en 270 milions d'euros l'import que el futur govern destinarà al pla de xoc social. La pobresa infantil, la PIRMI, la pobresa energètica, la dependència i l'ambit de la salut són els principals capítols d'aquest pla. El pla urbanístic de BCN World queda "suspès" fins que no hi hagi "consens" entre JxS i la CUP, mentre que la titularitat pública d'ATLL es deixa en mans del futur procés constituent.

"Aquest és l'acord que s'ha treballat amb la CUP", ha deixat clar Romeva que, tot i això, ha afegit que els negociadors de l'esquerra anticapitalista els han deixat clar que anaven a "recollir" el document per posar-lo en coneixement de les assemblees territorials i, diumenge, de l'assemblea nacional oberta que es farà a Girona. Així doncs, no és un document "tancat" amb la CUP, sinó la última proposta de JxSí després d'haver estat tres mesos negociant.

El principal element de discòrdia que ha existit fins ara, el nom d'Artur Mas com a president de la Generalitat, es manté sense canvis en aquesta última proposta. "No hi h cap canvi ni en la forma ni el candidat", ha subratllat Romeva. Mas seria l'únic president i mantindria les prerrogatives del seu càrrec, com la de convocar eleccions al Parlament. Al seu voltant es configuraria l'estructura que el mateix Mas ja va explicar en la segona sessió del debat d'investidura. Tres macroconselleries en les quals el president delegaria funcions executives.

Romeva ha explicat que, formalment, al Parlament només es votarà per un president, tot i que la investidura de Mas comportaria també la creació d'aquesta "presidència formada per quatre persones". Segons ha indicat el diputat de JxSí aquesta estructura no té perquè ser la que s'esculli en la "futura" República Catalana, sinó que es tracta d'un model de "transició" per als propers 18 mesos. Es manté també la qüestió de confiança al cap de 10 mesos per determinar si el Govern continua comptant amb el suport necessari per culminar el procés d'independència.

BCN World, ATLL i el Consorci Sanitari de Lleida

La proposta d'acord deixa en "suspens" la tramitació del pla director urbanístic (PDU) de BCN World i crea un grup de treball entre el Govern, Junts Pel Sí i la CUP "per abordar una revisió del pla". "La vigència de la suspensió del PDU es mantindrà fins que no hi hagi un acord per consens". A la pràctica, significa la suspensió in eternum del projecte, ja que la CUP -i ERC- s'hi han oposat des del primer moment.

Pel que fa a la privatització d'Aigües Ter-Llobregat, "la decisió sobre la titularitat de la gestió de l'aigua en alta vindrà determinada per allò que s'hagi acordat sobre el model de gestió de l'aigua en el sí del procés constituent". És a dir, JxSí evita fer una proposta concreta i deixa el tema en mans del procés que polítics i ciutadania haurien d'impulsar per definir l'estructura de la República Catalana. Això sí, JxSí es compromet a defensar "el model públic de gestió", en el marc d'aquestes negociacions.

Una altra qüestió que ha estat polèmica els darrers mesos, com la creació del Consorci Sanitari de Lleida, queda suspesa de manera temporal. "Establir una moratòria en el Consorci Sanitari de Lleida per garantir que el seu desenvolupament el configuraran únicament entitats públiques, no incorporarà ni podrà incorporar cap entitat privada". Tampoc es duran a terme nous concursos per a la gestió de centres d'atenció primària -tal com ha aprovat el Parlament en repetides ocasions.

A més, el Govern es comprometria a fer una moratòria de noves privatitzacions a l'espera que el procés constituent definís el model a seguir per la nova Catalunya independent.

270 milions pel pla de xoc social

El pla de xoc social ha estat una de les principals exigències de la CUP durant les negociacions. L'import final que JxSí veu viable aplicar és de 270 milions d'euros, tot i que una part dependria de l'aprovació de nous pressupostos, segons ha subratllat Romeva.

Hi haurà mesures "urgents", però, que sí es podran aplicar amb els pressupostos prorrogats. La pobresa infantil, la pobresa energètica i l'emergència habitacional són algunes de les que s'incorporen en aquest capítol. JxSí es compromet a incrementar les beques menjador que cobreixen el 100% del cost i a implementar ajudes d'urgència social i mesures d'estiu destinades a atendre infants i joves en situació de vulnerabilitat.

Pel que fa la pobresa energètica es mantindrà una partida "no inferior" als 10 milions d'euros per fer front al pagament dels consums de subministraments bàsics de les llars en situació de la vulnerabilitat econòmica. D'altra banda, se signaran els acords amb les empreses comercialitzadores per tal que assumeixin el 50% d'aquests costos. Sobre l'emergència habitacional, s'estableix un protocol de "desnonaments zero" a l'estil del que ha fet l'ajuntament de Badalona, es reforça la línia d'ajuts urgents al pagament del lloguer per a les famílies en risc de desnonament i es prioritzarà que els habitatges públics de lloguer es reservin per a les meses d'emergència.

Un nou Pressupost

La majoria de la despesa del pla de xoc se circumscriu, en tot cas, a l'aprovació d'uns nous pressupostos. La Renda Mínima d'Inserció, per exemple, que es recupera com a dret subjectiu i s'amplia en 70 milions respecte el pressupost executat durant aquest 2015. En total, segons el document, uns 200 milions d'euros.

La dependència també tindrà una partida extra en el pla de xoc de 50 milions . El creixement de places de residència amb finançament públic i també dels serveis d'atenció domiciliària o l'increment de les prestacions per accedir a una residència privada formen part d'aquest capítol.

La reducció d'un 50% del temps mig a les llistes d'espera de primera visita a l'especialista i proves diagnòstiques, així com el 10% a les llistes d'espera quirúrgiques. Per fer-ho possible, preparen 96 milions d'euros a incloure en el proper pressupost.

5 milions a educació amb inversió prioritària en centres d'alta complexitat; 15 milions més per impulsar la provisió de places de l'escola bressol gestionada per institucions públiques o socials; 10 milions a augmentar el parc públic d'habitatge i altres ajuts al lloguer social; 10 milions més al pla de barris; són altres de les despeses destacades. En total, el pla de xoc inclou 35 mesures, 3 de les quals es consideren "urgents".

Romeva ha recalcat que durant les negociacions amb la CUP no s'ha abordat el tema dels pressupostos i, per tant, no hi ha "un acord d'antuvi" al voltant d'una hipotètic vot a favor dels diputats de l'esquerra anticapitalista. En tot cas, el que ha deixat clar, és que la majoria del pla de xoc està vinculat a un acord pressupostari que el faci "viable".

Aprovar un reglament per a la dació en pagament, apujar el salari mínim a 1.000 euros, destinar un 20% dels 95,8 milions del Fons d'Ocupació a implementar un pla de foment de l'economia social i cooperativa, accelerar la conversió de l'ICF en un banc públic, reobrir els CAP durant 24 hores al dia en aquelles zones

Algú ha posat un referèndum sobre la taula?

La proposta d'acord de Junts Pel Sí també inclou el full de ruta cap a la independència i les seves diferents fases, que comencen amb la declaració d'inici de la "desconnexió" i conclouen amb el referèndum sobre la Constitució Catalana. Entremig es troben l'aprovació de lleis tan importants com les de la Hisenda Pròpia, la de la Seguretat Social i la de Transitorietat Jurídica, necessària per garantir la "seguretat jurídica" del procés un cop el Parlament proclami la independència. La proclamació de la independència donaria lloc a unes eleccions constituents que acabarien amb el referèndum de la Constitució.

La portaveu parlamentària de JxS, una de les 12 persones a la roda de premsa d'aquets dimarts, ha subratllat que aquest és el "mandat" que va sorgir de les urnes el passat 27 de setembre i serà el que seguiran fil per randa al Parlament un cop hagin pogut desbloquejar la constitució del Govern. En resposta a diversos periodistes, Rovira ha ironitzat sobre la possibilitat que el procés d'independència quedés aturat per l'arribada d'una oferta de referèndum des de l'Estat. "Algú ha posat un referèndum sobre la taula?", ha preguntat.

A més de Romeva i Rovira també han estat presents en la roda de premsa -tot i que no hi han participat- els diputats Jordi Turull, Lluís Corominas, Pere Aragonès, Magda Casamitjana, Muriel Casals, Lluís Llach, Eduardo Reyes, Josep Rull, Toni Comín i Oriol Amat.