la gran esperança del dia d'avui

20.12.2015 | 06:30
la gran esperança del dia d'avui

d'avui a demà pot haver-hi més que no pas unes hores de diferència, sinó tot un món. Certament, podem sortir d'un foc per anar a unes brases. Però tot i així prefereixo les brases que siguin, abans de continuar sent rostits en un foc que mai no m'hagués pogut imaginar que fos tan maligne.
He tingut el privilegi de poder escriure'n. No en renego ni una iota. Ho havia d'haver exposat encara més. A la vegada, ara celebro que en el camp antagònic ja es comenci a veure la clatellada que els pot caure a sobre.
En tot cas, un dia o altre caldrà retornar a la pacificació dels esperits, perquè amb la radicalització permanent no anirem mai enlloc. Caldrà deixar de banda les cridòries esverades i les declamacions genèriques per passar a tractar els problemes un a un. No en tic cap por. Alts funcionaris de la Generalitat em diuen, esverats, que quant a tractar problemes de gestió concreta, fa mesos que el més calent està a l'aigüera. En tinc dades, que exposaré aviat, respecte a la conselleria d'Economia i la de Salut. Costen de creure. Però són certes.
Tanmateix, que ningú es pensi que tot començarà a anar bé, o tan sols acceptablement, a partir de dilluns. Res no indica que sigui més fàcil trobar un president de la Generalitat, sinó que, amb tota probabilitat s'haurà d'anar a unes altres eleccions autonòmiques. A endavant.org s'hi troba un document d'una pàgina del sector majoritari de la CUP -Endavant- de títol "La situació institucional a Catalunya i les opcions per a una ruptura independentista", així la seva versió més extensa, de 21 pàgines. Permeten afirmar que resulta impossible un suport per la CUP de la candidatura de Mas, com sempre he estat escrivint, en contra del que es volia fer creure des de la Generalitat. Tothom se'n pot fer una idea, crec que molt correcte, llegint ambdós documents, recents i oficials.
Avui hi haurà més novetats. No tinc perquè esbossar-les perquè dintre d'unes hores seran oficials. S'haurà acabat el marc polític que va caracteritzar la Transició a Catalunya. Serà el gran tema que tractaré dimarts i molts altres dies, com ho faran un bon grapat de periodistes.
En canviar la situació objectiva, caldrà canviar en tot. Fotre's de la realitat només ho fan els demagogs, que n'acaben morint. Aquí caldrà fer exactament el contrari, posant damunt en l'agenda el paper dels òrgans de comunicació públics i de manipulació escandalosament partidista. Per exemple, no es pot tolerar que TV3 presenti un dels assassins de l'industrial Josep Maria Bultó de forma gairebé apologètica. Significativament, és designat com "José Maria Bultó" i només com a "mort" no pas assassinat. El periodista de TV3 va dir a l'assassí que "vostè ha estat un gran reserva de l'independentista". Que ens hem begut l'enteniment? A quin país europeu es toleraria?
Jo vaig viure a un pam del meu nas, com a periodista, aquell assassinat, i el similar de Joaquim Viola, antic alcalde Barcelona. Ho recordo com si fos ahir i em sé, d'ambdós casos, la immensa vilesa i les increïbles seqüeles familiars. Vaig ser amic, i mai no me n'he amagat, del polític Eduard Tarragona, qui en una ocasió, mesos després, em va explicar, abraçant-me i plorant, les circumstàncies concretes de l'assassinat de Viola, que era el seu cunyat.
Hi ha mil coses més. Com el cas de les pròtesis defectuoses o caducades de Reus, ubicades en el marc de l'escàndol Innova que vaig descobrir i exposar del tot -mai abans ningú n'havia ni insinuat res- en aquestes pàgines, amb un llarg article publicat en aquest diari el dia 25 d'octubre del 2011. Es troba fàcilment a Internet. Va ser seguit de centenars d'altres articles meus sobre el mateix tema, publicats aquí i en diaris digitals. També n'he pronunciat conferències. A Girona, n'hi hagué una organitzada per Iniciativa i una altra per PSC, partits als quals els hi agrairé sempre més.
Artur Mas va gosar dir que CDC no té res a veure amb el tema de les pròtesis. Això ho decidirà un jutge al qual admiro profundament i del qual només conec els seus magnífics actes judicials.
Sempre he destacat la importància intrínseca i paradigmàtica del tema Innova. Ho reitero. Cal tenir-ho ben en compte, avui i sempre, amb tota l'esperança del món. Una gran esperança que també tinc i sento avui mateix.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema