Les manifestacions d'un pacient al seu psiquiatre "són absolutament inutilitzables" com a prova en un judici oral, segons va assenyalar el Tribunal Suprem en una sentència en la qual absol un home per una agressió sexual a la seva cunyada. Antonio J. M. havia estat condemnat per l'Audiència de Barcelona a nou anys de presó per una agressió sexual continuada comesa sobre la seva cunyada entre desembre del 2008 i desembre de 2009 a Badalona.

També va ser castigat a 18 mesos de presó per uns abusos comesos sobre la seva neboda en les mateixes dates, a més de sis mesos de presó per un episodi d'exhibicionisme davant una menor. Aquestes dues últimes condemnes sí són confirmades per l'alt tribunal perquè les considera provades sense necessitat d'acudir a les converses amb el psiquiatre.

L'alt tribunal considera que mentre el testimoni de la menor és fiable, perquè resulta persistent, coherent i congruent amb altres elements corroboradors, no passa el mateix amb el de la cunyada. I és respecte a aquest segon relat, el de la cunyada, que el Suprem estableix que per intentar ratificar aquest testimoni acusatori no poden ser utilitzades les converses de pacient i psiquiatre.

"Són absolutament inutilitzables i no haurien d'haver accedit al judici oral les manifestacions sobre alguns fets enjudiciats efectuades pel recurrent al seu psiquiatre. Aquestes entrevistes mèdiques no poden servir de cap manera per obtenir informació de l'imputat, que en aquell escenari és pacient i no investigat", estableix la sentència.

"El facultatiu ha d'informar sobre aspectes pericials (conclusions sobre patiments psíquics), però ni se li pot preguntar si li va relatar alguna cosa sobre els fets enjudiciats al pacient; ni de bon tros ha de contestar a qüestions com aquestes. Tot i això, el recurrent afirma que va negar també en aquest àmbit els fets que ara estem tractant", afegeix. D'aquesta manera, el Suprem anul·la aquesta possible corroboració del relat de la cunyada, el testimoni de la qual no mereix una fiabilitat suficient.