Amadeu Altafaj té la seva vida a Brussel·les. Allà ha fet carrera i allà treballa actualment. Baixa a Catalunya aproximadament dos cops al mes, principalment a Barcelona, i quan ho fa aprofita per atendre d'una tacada tots els assumptes que pot. Aquesta setmana, però, ha canviat Barcelona per Girona. Durant dos dies ha tingut temps de fer una conferència a la UdG, una altra a la seu de la Generalitat, una visita a Olot i aquesta entrevista, entre moltes altres coses.

Com veu Europa les negociacions per formar Govern a Catalunya? El fet de pactar amb un partit euroescèptic com la CUP pot perjudicar la visió de la UE del procés?

Pot tenir una influència negativa, sí. El fet que la formació d'un Govern a Catalunya depengui d'unes negociacions amb un partit contrari a l'euro, a la Unió Europea i anticapitalista preocupa. Dit això, si prenem com a referència la declaració del Parlament, aquests aspectes no són visibles, al contrari. El que diu la declaració és que s'obrirà un procés de diàleg i de negociació amb la UE. A Europa en general, hi ha una certa preocupació per l'emergència de forces antieuropees: a França, a Polònia, a Holanda, Finlàndia, etc.

La declaració que es va aprovar al Parlament pot ser interpretada com un principi de ruptura.

A Europa alguns ho interpreten així. Com un inici de ruptura de l'ordenament jurídic espanyol. El que nosaltres insistim als nostres interlocutors exteriors és que es fixin en el que diu i el que no diu la declaració, i que es fixin en la reiteració de la voluntat de diàleg i del mandat de les urnes. Aquí no es vol fer un trencament abrupte.

Una Catalunya independent entraria dins de la UE?

No és que hi entraria, sinó que hi seguirà. Totes les parts implicades -Catalunya, Espanya i la UE-, tenen un interès objectiu perquè Catalunya segueixi dins de la UE, dins de l'euro i dins del Mercat interior. Qualsevol escenari alternatiu és un risc de discontinuïtat que tindria conseqüències negatives.

En tot cas, no està previst que una regió d'un Estat membre que surt segueixi formant part de la UE.

Però tampoc no es preveu el contrari. L'expulsió automàtica no existeix. D'automatismes no n'hi ha, ni d'expulsió ni de continuïtat. El que s'hauria de fer és un exercici primer polític, i després d'encaix jurídic. Els detractors del procés han volgut fer creure que això era una qüestió jurídica, quan l'experiència europea diu que quan hi ha canvis geopolítics -i n'hi ha hagut moltíssims que no encaixen amb els tractats- és a nivell polític que s'han discutit. És així com s'ha pogut fer la reunificació alemanya, la separació de Txecoslovàquia, la integració de les tres repúbliques bàltiques. I és així com s'ha pogut rescatar Grècia, Portugal o Irlanda.

Fins ara, la UE no s'ha mullat gaire sobre Catalunya.

S'ha mullat molt poc. La Comissió Europea mateix s'ha limitat a referir-se a una resposta de fa 11 anys sobre un aspecte puntual del tractat. Sé que això ha generat alguna frustració a Madrid, frustració que explica que intentessin fins i tot manipular la resposta del president de la Comissió Europea, com es va posar en evidència quan es va mostrar la versió definitiva i la versió desitjada que es va filtrar a la premsa.

Però aquest silenci no pot suposar també una frustració per a Catalunya?

Jo puc entendre que a alguns la posició de la UE els decebi. Jo sóc d'aquells que creu que això és un problema no només intern de l'Estat espanyol, sinó que és un problema europeu, del qual es parla molt a les capitals europees. A vegades trobo a faltar que no hi hagi un encoratjament més explícit per part de la UE a que, si més no, hi hagi una actitud de diàleg polític per part del Govern espanyol.

Hi ha preocupació, però no decisió.

És cert. Hi ha cada cop més expressions de preocupació però que ens consten que es fan en clau bilateral, de forma discreta per no posar en evidència el Govern espanyol en l'escena internacional.

A nivell d'estats, els parlaments de Dinamarca i Irlanda s'han posicionat, però també ho han fet Cameron o Merkel, i no precisament a favor.

Sí però ho van fer molt poc, i molt arrossegats pel Govern espanyol. Aquestes reaccions han estat de "serveis mínims". La cancellera Merkel, el senyor Cameron o el president Obama s'han posicionat després que d'un canvi de posició del Govern espanyol en el tractament internacional del tema. En qualsevol cas, no hi va haver expressions en contra del dret a decidir.

Però tampoc favorables.

Tampoc a favor. Però és normal, no ens fem il·lusions. Som conscients que qualsevol canvi de fronteres i de statu quo a Europa no genera grans simpaties, sobretot en una Europa amb una agenda política molt carregada amb Grècia, el terrorisme o les crisis de refugiats. Adhesions obertes i entusiastes no n'hi ha, en som conscients, però hi ha una comprensió de la frustració generada per un Govern espanyol arrogant i que menysprea els seus interlocutors.

Quin creu que seria el país o països que es posarien al costat de Catalunya en unes negociacions per la independència?

En el moment en què s'establís un procés racional de diàleg polític, crec que els aliats apareixerien als quatre costats.

No deu ser el mateix tenir d'aliat Bèlgica que França.

No, però hi ha una cosa que tenen tots en comú, i és que no volen més inestabilitat política al sud d'Europa. Estan sortint d'un període en què aquesta regió, Espanya inclosa, ha estat la font de més inestabilitat que ha viscut el continent en moltes dècades. En un context en què hi ha una millora econòmica al sud d'Europa, la darrera cosa que volen tots, i en això són molt pragmàtics, és que es torni a un escenari d'inestabilitat.

El referèndum és la clau perquè Catalunya rebi el suport de la UE?

Pot ser una de les claus. És molt important que al final es comptin vots sobre una proposta concreta. El 27-S va ser una forma imperfecta i no desitjada de tenir un plebiscit, però els resultats no van ser concloents.

Catalunya hauria d'abandonar la via unilateral?

És que Catalunya no s'ha posicionat mai en la via unilateral. Fins i tot en la declaració del Parlament de Catalunya hi ha uns punts que parlen explícitament d'obrir un procés de diàleg i de negociació tant amb Espanya com amb la Unió Europea.

Però tres dels quatre principals partits espanyols no estan a favor d'un referèndum.

No. Del que estan a favor és de guanyar el màxim de vots possibles al conjunt de l'Estat en aquests moments. Jo no sé el 21 de desembre i els dies successius quines seran les posicions dels que tin?guin reponsabilitat de govern. Ningú ha votat mai a l'Estat espanyol en un context de tanta fragmentació i amb dos partits de nova creació: Podem té un contorn més clar, però Ciutadans és com una medusa. Mires a través i no té fons; té tentacles i es mou segons les marees. Tant pot anar a un govern de centre-esquerres com a un de dretes. I d'això a l'exterior també es fan moltes preguntes.

Quins passos ha de seguir Catalunya a partir d'ara?

Ser transparents i previsibles. I remarcar la nostra prioritat en solucions pactades i en el diàleg polític. Fins ara ho hem estat fent i hem de continuar així. Catalunya ja tenia una bona imatge a nivell internacional. És una economia molt exportadora, molt dinàmica amb unes fonts de creixement diverses. No estem parlant d'un territori que no sigui viable. La viabilitat de Catalunya està demostrada. La que encara no ho està és la d'una Espanya sense Catalunya sinó no hi ha un acord que preservi els interessos de totes dues parts.

Llavors tampoc deu interessar a la UE tenir una Catalunya independent però un Estat espanyol inviable econòmicament.

Però pot ser del tot viable. El mercat interior seguirà funcionant igual. Catalunya i la resta de l'Estat no funcionen com economies separades, sinó com a part del mercat interior. Les empreses seguiran treballant igual, per damunt de la construcció política que es derivi del procés. La realitat econòmica la determina el mercat interior, la lliure circulació de capitals, etc. Si això no és pactat i hi ha discontinuïtats, les conseqüències seran negatives per a totes les parts.