Era cosa previsible i sabuda que el Tribunal Constitucional declararia la "inconstitucionalitat i nul·litat" de la Üresolució 1/XI del Parlament de Catalunya, sobre l'inici del procés polític a Catalunya com a conseqüència dels resultats electorals del 27 de setembre de 2015". Es comptava trambé amb que no trigaria gaire a pronunciar-se. Però tanta agilitat ve realment de nou. Encara no fa ni un mes que la resolució va ser aprovada i ens han servit la resolució definitiva. Una celeritat inusual que contrasta amb els anys i anys que poden durar altres tramitacions. La de l'Estatut de 2006, per exemple, va estar quatre anys a la incubadora abans que eclosionés l'ou d'una sentència que se situa en l'orígen de les desafeccions que han vingut després. Es nota que aquell era un tema delicat, en el qual no es posaven d'acord i que es podia decantar cap a un costat o l'altre segons si es produien o no alguns relleus pendents a l'organisme. Es va estar jugant amb el reglament fins que el sector de la tisora va tenir la situació dominada. En canvi, amb la resolució d'"inici del procés" (que no era "procés" tot el que s'ha estat fent fins ara?) no hi havia dubtes. No hi eren ni tant sols entre els que la van aprovar. Tot i això, el mateix tribunal admet que ha premut l'accelerador, i en el text mateix de la sentència coneguda ahir afirma: "el Tribunal considera necessari declarar que ha atorgat a l'assumpte que resol prioritat en la seva resolució, perquè la transcendència constitucional del mateix, de la qual dóna compte complert l'anàlisi subsegüent, així ho exigeix". I així les coses han quedat clares dos dies abans que comencés la campanya de les eleccions generals. El TC diu als partits que hi concorren: compte amb el que prometeu, perquè Catalunya no pot decidir independentitzar-se mentre aquesta constitució estigui vigent. I esmenta els articles que ho impedeixen. Els articles que, per ser modificats, exigeixen majories de dos terços, disolució de les cambres, noves eleccions. un altre cop majories de dos terços, i finalment un referèndum. Una cursa d'obstacles difícilment superable. L'avís queda fet per a aquells que, com Podem, accepten la celebració d'un referèndum a Catalunya per desllorigar el seu encaix a l'Estat. Si la independència és una de les opcions, la destral de la inconstitucionalitat li caurà al damunt. Excepte en el cas que un gran terrabastall electoral provoqui un capgirament del Consitucional. Però no sembla que n'hi hagi cap indici.