Mas situa CDC entre la transició tranquil·la i la crisi traumàtica

Convergència, abocada a la refundació en abraçar l'independentisme i estar assetjada per la corrupció

29.11.2015 | 06:30
Mas situa CDC entre la transició tranquil·la i la crisi traumàtica

Convergència Democràtica havia aconseguit esquivar la transformació profunda de la societat catalana en tres anys. Però després de 30 anys de gestió, amb els seus clarobscurs, l'assimilació de l'independentisme ha dinamitat la relació amb Unió i aboca els convergents a una refundació que només serà tranquil·la si Artur Mas reté la Generalitat.

Mas i Rajoy tancaven el setembre de 2012 amb un cop de porta les negociacions per millorar el finançament de Catalunya i res feia presagiar que s'estava davant el final sobtat de la Catalunya de la Transició. Des de llavors, tots els moviments polítics han estat pensats per treure un rèdit electoral i marcar l'agenda mediàtica. Però res ha sortit com s'imaginava i els canvis profunds que s'han acabat produint en el debat polític de Catalunya han capgirat una comunitat que durant 30 anys, a cops de negociació, havia aconseguit l'autogovern més gran mai vist i que ara ha esdevingut una societat dividida gairebé al 50% entre els que volen seguir a Espanya i els que volen la independència. Des de llavors, l'únic que encara no ha canviat a Catalunya és el president de la Generalitat i el seu partit. Però li ha arribat l'hora de decidir: O lidera el canvi que l'imposen les circumstàncies o la situació igualment acabarà per liquidar tot el que CDC ha significat en els darrers 30 anys.
De de la tardor de 2012, el pols del carrer ha estat l'excusa per dirigir l'agenda política de Catalunya cap a l'independentisme buscant l'enfrontament amb el govern central. L'objectiu d'Artur Mas era aprofitar l'avinentesa per constituir-se de nou, com en els anys de Jordi Pujol, en la força hegemònica a les institucions catalanes i afegir-hi també els ajuntaments. L'impacte electoral, però, ha estat molt diferent de l'esperat: dues eleccions al Parlament en menys de tres anys -on s'ha vist com els partits de la Transició acabaven desapareixent, com el cas d'Unió, sense representació en l'actualitat- o reduint la seva quota de diputats com el PSC -amb 37 diputats el 2006 i amb 16 el 2015- o CDC -amb 62 el 2010 i 30 en l'actual Parlament-. Cal sumar-hi que Convergència és ara mateix un dels partits amb més casos de corrupció investigats per la justícia.
La tessitura actual d'un govern en funcions no augura una immediata millora per a Artur Mas i el seu partit. La setmana passada, el president de la Generalitat en funcions va participar en l'acte de presentació dels integrants de les llistes de Democràcia i Llibertat, formada per CDC, Demòcrates de Catalunya i Reagrupament, creada de cara a les eleccions del 20-D. Aquesta llista, va anunciar Mas, és "la llavor d'un nou partit que es materialitzarà el 2016", va dir. "Per construir un país nou es requereix un partit nou", va afegir el president de Convergència, que va parlar d'una nova formació que permeti aglutinar liberals, socialcristians i socialdemòcrates "junts en un gran tronc central".
El professor de Ciència Política de la Universitat de Barcelona (UB), Josep M. Reniu, afirma que Convergència està abocada a la refundació "i no és una situació d'ara, conjuntural, sinó que vindria justificada per tot el procés". Reniu assenyala tres factors que provoquen aquesta situació: "el pas de l'autonomisme cap a l'independentisme; el trencament amb Unió Democràtica, el seu soci durant 30 anys, i finalment els 30 anys de gestió, els casos de presumpta corrupció i l'aplicació d'unes polítiques d'austeritat" aboquen a la dissolució de l'històric partit de Jordi Pujol i Artur Mas.
El consultor en comunicació política Pau Canaleta afirma que "CDC està abocada a la refundació independentment del que passi amb la investidura de Mas". "Òbviament pel partit fer aquesta refundació amb el lideratge de Mas és indiscutible, ja que el president és el seu màxim valor. De fet, Mas és gairebé l'única figura del partit que aconsegueix unir les diferents sensibilitats que conté i per tant, el lideratge de Mas en la refundació del partit és imperatiu". De fet, el mateix Canaleta va molt més enllà i assenyala que "sota algun altre lideratge serà molt més traumàtic."
És la primera vegada en la història recent catalana que el candidat a la presidència del Govern no aconsegueix la majoria dels vots en segona votació. S'està vivint un període inèdit amb un president i un govern en funcions i un Parlament amb els grups constituïts, però sense comissions legislatives ni capacitat de debatre i aprovar lleis. Si el 10 de gener no hi ha president investit, el president en funcions, Mas, convocarà noves eleccions. I malgrat que tots els focus estan sobre la CUP i si hi haurà canvi de vot, són molts els moviments que també s'han produït al voltant de CDC, especialment amb el calendari de les eleccions generals a davant.
El professor Josep Maria Reniu concreta que el procés de refundació de CDC no condicionarà el vot de la CUP, però sí que "una refundació amb Mas de president seria molt diferent". "Amb Mas de president de la Generalitat, encara seria una figura que exercís de pilot del procés i donaria calma a la refundació de CDC". En el cas d'un nou avançament electoral i amb un partit en descomposició, "assistirem a una acceleració del procés de refundació".
El consultor Pau Canaleta assenyala que "el vot de la CUP condiciona totalment, ja que no és el mateix fer aquesta transició amb la presidència de la Generalitat i amb temps, que fer-la amb una confrontació electoral a la cantonada que pot suposar perdre les eleccions, perdre el govern i segurament, la retirada d'Artur Mas". Coincideix amb Reniu que "la diferència és fer una refundació tranquil·la i amb el control del temps o fer-la traumàtica i de cop". La liquidació de Convergència serà, però, inevitable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema